Un cop païda l’eufòria -amb mala digestió a La Corunya inclosa- de l’èpic partit contra el PSG, vam ser testimonis d’un autèntic despropòsit arbitral al camp del Madrid. Mateu Lahóz va tenir una actuació durant el Madrid-Betis que va més enllà dels errors inherents a la tasca de jutge d’un partit. No van ser errades que es puguin atribuir a una incorrecta apreciació. El que va perpetrar el col·legiat valencià va ser de jutjat de guàrdia.
I tots sabem que no és el primer cop, ni amb ell de protagonista ni amb altres companys seus de professió. La jugada que ha fet la volta al món, i que ha deixat Mateu retratat, va succeir a més en un moment crucial del partit. Era el minut 20 del matx quan Keylor Navas va atropellar literalment Brasanac del Betis. Una jugada que no admetia cap mena de discussió: era expulsió del porter, de llibre, no calia ser ni aficionat al futbol per tenir-ho clar. Doncs ni falta, Mateu va deixar seguir el joc com si no hi hagués hagut contacte. La jugada encara avergonyeix més quan, al final del partit, Ceballos del Betis revelava que l’àrbitre li havia reconegut que l’acció de Keylor mereixia l’expulsió. Per tant, no va tenir el valor de fer quelcom tan senzill com aplicar el reglament.
Poc abans del descans, i ja amb 0-1 favorable als andalusos, no va xiular un claríssim penal de Carvajal a Sanabria que lògicament hauria pogut ser decisiu. A la segona part, va amnistiar Cristiano i Marcelo de veure targeta groga. Tots dos s’haurien perdut el transcendental partit a San Mamés contra l’Athletic si l’àrbitre valencià els hagués amonestat en accions clarament mereixedores de sanció. Per què tantes ajudes?
La llista de jugades en què els blancs han estat afavorits aquesta temporada és tan extensa i flagrant, que només s’explica des d’una clara premissa: massa poques Lligues en els últims anys (només 1 en 8 campanyes). El club presidit per Florentino Pérez està tan obsessionat amb aquest fet, que a més adopta el paper de víctima. Zidane insinuava recentment que les victòries dels seus homes molesten, donant a entendre que són perseguits o alguna cosa semblant.
Absolutament delirant. I no en tenen prou, que des dels seus altaveus afins s’atreveixen a desprestigiar la remuntada del Barça contra el PSG insinuant favors arbitrals. És encara més còmic (per dir-ho d’alguna manera) veure com en el propi país de l’equip derrotat només es parla de ridícul del PSG i de gran gesta dels blaugranes.
Sabem que, com sempre, ens tocarà lluitar contra tots aquests imponderables. Ells són uns mestres en el pervers art de la manipulació, però és trist des del punt de vista de l’esportivitat. Ja no només a la Lliga espanyola, on sembla escrit que aquest any han de ser els campions per decret, sinó fins i tot a Europa, on els ecos de les seves patètiques queixes poden provocar que els àrbitres es vegin condicionats en els pròxims partits del Barça. Per començar, en la interessant eliminatòria de quarts de final de Champions contra la Juventus de Torí. Serà esgotador, però l’anhelat triplet passa també per fer front a tota aquesta ofensiva mediàtica.
