Quina valoració fa dels últims quatre anys al capdavant del govern municipal del Masnou?
Vam començar en unes condicions molt adverses. Quan estàvem a l’oposició no pensàvem que ens trobéssim tants condicionants. Pràcticament no es podien pagar les nòmines dels treballadors, teníem un romanent de tresoreria en negatiu de més d’un milió d’euros, un endeutament del 86% i la Caixa ens va cancel·lar les pòlisses de crèdit. Vam haver de posar ordre perquè el juliol de 2011 corrien perill els serveis més bàsics.
I ara?
Ara no només no estan en perill sinó que estan garantits. El dia a dia no ens ha deixat veure el camí que hem fet, però ara el Masnou s’ha tret el plom de les ales. Arribem a un final de mandat amb més autoestima, també per part de les entitats, i a partir d’ara ja som capaços d’assumir projectes grans.
Com valora el pacte de govern amb Esquerra Republicana?
El 2011, el nostre gran eix era la voluntat de canvi, i ho volíem fer amb algú que no hagués tingut responsabilitats de govern. El pacte se sustentava sobre quatre potes: la que comentava de la voluntat de canvi, construir un model local, treballar pel procés sobiranista que nosaltres ja albiràvem i plantejar un model de governabilitat proper a la gent. Vam tirar endavant amb ERC, s’han complert aquests quatre punts i hem assolit el 70% dels acords programàtics.
Es planteja la reedició del pacte?
Nosaltres estem orgullosos del pacte amb ERC i ens agradaria que ells també ho estiguessin. El que passa és que ells potser no ho han manifestat encara, i m’agradaria que ho fessin. L’aspecte nacional no és l’únic punt de partida dels acords municipals. Nosaltres donarem suport a la llista més votada i ens agradaria que aquesta llista fos la nostra. D’altra banda, hi ha coses que no hem acabat en aquest mandat, com les obres d’ampliació del pavelló o les obres al Parc de Vallmora. Entenem que el company de viatge per acabar tots els compromisos és ERC. Evidentment, si guanyem les eleccions, serà la primera força a la qual ens adreçarem.
En la decisió pot influir el pacte al qual ERC i MES han arribat al Masnou?
No, Convergència intenta ser una força centrista i central, i això vol dir que ens podem entendre amb la gent del PSC, d’ERC… El PP, en canvi, ha deixat de ser un partit central a Catalunya.
El PP no pot aportar res en l’àmbit municipal?
Amb el PP hem tingut una entesa en temes de poble. Ens ha donat suport en aspectes bàsics. I, si parlem de poble amb el PP, encara ens hi podem entendre, però un pacte estable amb ells és molt complicat.
Quina relació té Convergència Democràtica amb Unió Democràtica al Masnou?
No hi ha cap problema. Ara estem treballant de cara a la incorporació de la gent d’Unió a les llistes, però no preveig que hi hagi cap inconvenient.
Com s’ha treballat per solucionar els problemes econòmics de l’Ajuntament del Masnou i quin és l’estat de salut dels comptes del consistori?
El més important és que hem aportat creativitat i sentit comú a l’hora d’alleugerir les despeses. Vam haver d’elaborar un pla de mandat, de sanejament i d’estabilitat. Pel que fa al pla de mandat, hem generat l’estalvi suficient per reposar la quantitat de diners que l’Ajuntament registrava en negatiu.
I el pla d’estabilitat financera?
Vam haver d’acollir-nos a un crèdit de l’Institut de Crèdit Oficial per pagar els proveïdors. Vam obtenir un crèdit d’1,4 milions de l’estat i de seguida el vam poder liquidar.
Amb quin índex d’endeutament finalitzarà el mandat actual?
Acabarem el mandat amb un índex d’endeutament del 55%, aproximadament. Això permetrà al pròxim govern executar un pla d’inversions ambiciós.
Com ha afectat el pagament d’un milió i mig d’euros als propietaris del restaurant Kangeisó, a qui el Tribunal Suprem va donar la raó en les al·legacions que van presentar al Pla General d’Ordenació Urbanística (PGOU) del 2001?
No ens esperàvem la sentència, i ens hem vist obligats a reservar cada any 500 mil euros per poder pagar-la. El darrer pagament està previst per a aquest any, i serà una llosa que ens traurem del damunt. Amb aquests diners hauríem pogut fer moltes coses.
Des de l’oposició s’ha reclamat que vostè s’hauria de replantejar el rol del regidor Llorenç Birba al govern municipal, ja que el consideren responsable de l’aprovació del PGOU del 2001. S’ha plantejat mesures en aquest sentit?
En absolut. L’oposició no ha manifestat gaire aquesta demanda als plens municipals, i ha estat un discurs més mediàtic. El Llorenç Birba no és responsable de la sentència.
Quines són les primeres accions que ha dut a terme el seu govern municipal quan ha començat a tenir diners a la caixa?
Una de les principals, i que ha passat molt desapercebuda, és l’impuls al Centre de Desenvolupament Infantil i Detecció Precoç (CDIAP). És una instal·lació que dóna servei a més de 300 nens i nenes amb dificultats d’aprenentatge. D’altra banda, no hem deixat d’adjudicar beques i ajudes.
Com afecta la crisi els ciutadans del Masnou?
La crisi afecta tothom per igual, el que passa és que, aquells que estan en una situació més feble, corren el perill de no tenir oportunitats. Nosaltres, més enllà d’adjudicar ajudes, també hem de generar expectatives. D’altra banda, és important que Dogi no hagi tancat i que Alcon hagi augmentat la seva capacitat de producció, encara que ho hagi fet a costa de reduir la feina d’investigació. En el futur, a més, hi ha la possibilitat de desenvolupar dos polígons industrials a través de la promoció privada.
A quins polígons es refereix?
Un és el PP12 i l’altre és un sector limítrof amb Teià.
Recentment, l’Ajuntament ha donat 6.000 euros a la Creu Roja per desenvolupar un projecte d’alimentació infantil. Per què es destina aquesta quantitat a l’entitat en lloc de gestionar-la directament des del consistori?
D’aquesta manera garantim més accessibilitat a les ajudes alimentàries, i ens estalviem l’estigmatització de les persones que recorren als serveis socials. Si no col·laborem amb les entitats del tercer sector, l’Ajuntament pot estar a la primera trinxera, però no té l’efectivitat garantida perquè hi ha gent que té recança a l’hora de posar-se a la cua dels serveis socials.
De vegades, dóna la sensació que les entitats del tercer sector són més àgils que els ajuntaments.
Jo crec que tant ajuntaments com entitats tenen el seu paper. L’Ajuntament és efectiu, per exemple, quan hi ha un problema d’habitatge. En canvi, amb l’alimentació o rebuts de la llum, són més efectives les entitats.
S’hauria de treballar per canviar aquesta dinàmica?
Bé, jo crec que l’Ajuntament ja és àgil, però a nosaltres ens serveix molt treballar amb les entitats del tercer sector perquè això ens garanteix un accés universal a les ajudes.
La taxa d’atur al Masnou, amb xifres del febrer de 2014, és del 12,91%. Com es pot reduir?
Per reduir la taxa d’atur del nostre municipi no hem de fer un poble industrial. Volem potenciar un model turístic familiar que, lligat al nostre patrimoni i a la nostra platja, generi ocupació.
Això hauria d’anar acompanyat de nous equipaments i hotels?
No necessàriament. Però és que, a més, aquesta construcció no l’hauríem de fer nosaltres, sinó les iniciatives privades. El Masnou ha de descobrir de cara a l’exterior el seu patrimoni arquitectònic i sobretot mariner. Si tenim l’oportunitat perquè vingui alguna empresa, l’hem d’aprofitar, però també relativitzar-ho. L’empresa pot dir que contractarà persones del Masnou, però a l’hora de renovar contractes, agafarà a qui cregui oportú. L’administració no té capacitat de pressionar en aquest sentit.
Qui pot veure amb bons ulls tot això és el petit comerç. Quina ajuda rep per part de l’Ajuntament el sector?
El problema del Masnou és que no té un eix comercial, i és un problema que s’haurà d’afrontar. Les principals zones comercials estan molt poc cohesionades. Nosaltres fem campanyes per ajudar-los, de forma puntual, en períodes determinats com la campanya de Nadal, per exemple.
Si continua sent alcalde, tindrà l’objectiu de cohesionar les tres principals zones comercials del Masnou?
Sí, de fet un promotor privat volia adquirir els terrenys de la fàbrica Dogi. El projecte va quedar aturat, però si algú demana la llicència d’obres, nosaltres ‘volarem’ perquè la iniciativa permetria cohesionar la zona del carrer Sant Miquel amb la zona de Pere Grau.
Parlant de país, si CiU guanya les eleccions municipals, de quina manera col·laborarà l’Ajuntament amb el procés sobiranista?
L’Ajuntament no girarà l’esquena al procés. Sense els consistoris del país, no s’hauria pogut celebrar la consulta del 9N.
Es pot assegurar que després de les eleccions del 27 de setembre, el posicionament de Convergència i Unió serà nítidament independentista?
Sí. Jo sóc militant de Convergència des dels anys 80 i sempre he estat independentista. Ara hi ha una generació més desacomplexada , que vol trencar amb el passat i no veu cap altre camí possible que no sigui la independència. Volem viure en un país amb justícia social, i hem arribat a la conclusió que no hi ha cap més alternativa.
Unió pot ser un obstacle, en comptes d’un aliat?
Unió ha de decidir què vol fer, si vol apostar per una via confederalista o no, i ho ha de fer sense intromissions de Convergència.
