Dvorak i Volochyna. Fotos: Twitter (@galiadvorak) i cedida
La comunitat ucraïnesa del Baix Maresme ha viscut i viu la invasió russa del seu país amb una barreja d’emocions. Els milers de quilòmetres que separen la comarca catalana de Kiiv no van aconseguir evitar que l’entrada de les tropes russes despertés indignació, primer, i preocupació, després, entre els ucraïnesos que viuen a la zona. Malgrat la distància, la guerra se sent ben a prop.
“Al principi el sentiment era d’incredulitat. No és que no ho esperéssim, però veure imatges dels bombardejos ens semblava increïble. El xoc i la preocupació que sentia eren tan grans que no era capaç de fer ni una passa”, explica la mataronina Galia Dvorak. Aquesta professional del tenis de taula va deixar el seu Kiiv natal amb només dos anys i ara ja en fa més de vint que viu amb la seva família al Maresme.
La primera setmana de conflicte va suposar un punt d’inflexió per a la palista, que va decidir deixar enrere el bloqueig inicial per provar d’ajudar els seus compatriotes. “Nosaltres no podem fer res per aturar la guerra, però sí que podem almenys ajudar-los a sortir del país”, apunta la quatre vegades olímpica, que està treballant amb la Federació Internacional de Tenis de Taula (ITTF) i la secció nacional ucraïnesa per coordinar el reallotjament de joves esportistes i de les seves famílies.
Oxana Volochyna és una altra de les veïnes de la comarca que, com Dvorak, ha decidit bolcar-se amb l’ajuda al seu país d’origen. “Vam contactar amb altres ucraïnesos per xarxes socials per organitzar la recollida d’aliments i medicaments i també treballem perquè tothom que vulgui pugui arribar fins a Catalunya”, assenyala Volochyna, que fa gairebé vint anys que viu en territori espanyol.
“Les imatges de Khàrkiv et deixen sense paraules”, afirma Oxana Volochyna
La situació d’aquesta dona és especialment delicada: la seva família es troba en una zona ara sota domini rus, molt lluny de la capital i de la frontera amb Polònia. “Està sent difícil comunicar-me amb ells. A la meva ciutat no tenen gas i s’han quedat gairebé sense medicaments. Encara sort que no han tallat el corrent elèctric. La gent té por, no pots ni sortir de la ciutat perquè t’arrisqués a què et matin”, relata Volochyna, que, malgrat la impotència de no poder donar un cop de mà a la seva família, ha pres la determinació de deixar-se la pell per ajudar altres persones.
Tant Dvorak com Volochyna coincideixen en remarcar la duresa de les imatges de ciutats com Khàrkiv o Mariupol, completament destruïdes pels bombardejos. “Et deixa sense paraules. Hi ha llocs que simplement ja no existeixen”, lamenta Volochyna, que ha conegut de primera mà el testimoni de persones que ho han perdut tot.
En la mateixa línia es pronuncia la palista: “Tornar a veure les imatges de Kiiv militaritzat impressiona, però no és nou. Tot l’est d’Ucraïna està destruït. Com es pot parlar d’alliberament quan has bombardejat les principals ciutats prorusses”.
Allau solidària
Durant aquestes primeres setmanes de conflicte s’han organitzat diferents iniciatives solidàries de recollida de productes en la majoria de municipis del Baix Maresme.
