El Ple telemàtic de l’Ajuntament de Premià de Mar. Foto: Ajuntament

Compte enrere per l’aprovació dels pressupostos a Premià de Mar. Els grups de l’oposició van complir amb els pronòstics i van tombar dimecres la qüestió de confiança vinculada als comptes municipals que havia anunciat l’alcalde Miquel Àngel Méndez després de la primera negativa del ple a la proposta que presentava el passat 15 de juliol la flamant coalició entre JxCat i PSC.

La sessió extraordinària no només va suposar un segon revés per al nou govern, sinó que també va evidenciar una distància insalvable entre el bloc d’esquerres i Ciutadans que complica molt la possibilitat de consensuar un candidat alternatiu que arravati la vara d’alcalde a Méndez. Llevat d’una sorpresa majúscula, els pressupostos quedaran automàticament aprovats el proper 22 d’agost, quan conclou el termini màxim establert per presentar una moció de censura amb un nou candidat capaç d’aconseguir la majoria absoluta del plenari.

Al ple telemàtic també es va fer patent que l’entrada dels socialistes a l’equip de govern encara cou entre la resta de forces d’esquerres, que feia mesos que negociaven la formació d’un executiu alternatiu amb majoria a quatre bandes. “El meu partit ha decidit el que havia de decidir i això obliga a tothom a posicionar-se en el nou marc i taulell polític”, assenyalava el líder socialista David Gutiérrez, que emplaçava la resta de grups a actuar amb “responsabilitat” i els acusava de bloquejar l’acció del govern sense oferir alternatives, tal com recull Ràdio Premia de Mar.

La resposta de l’oposició va ser contundent. “Vostè apel·la a la responsabilitat dels grups per superar aquesta qüestió de confiança, però la realitat és que ha estat la seva manca de responsabilitat la que ens ha portat fins aquí”, apuntava la regidora dels comuns Elena Martín. En la mateixa línia es pronunciaven el regidor de Crida Premianenca Andreu Mumbrú i el d’ERC Pep Ripollès, que consideren que la coalició entre JxCat i PSC ha utilitzat un mecanisme “poc democràtic” per poder aprovar els pressupostos fruit de la falta de consens i de l’aposta per un govern en minoria.