La nau de la Via Octaviana va quedar completament calcinada a causa de l’incendi. Foto: Albert Segura/ACN
L’accés a l’habitatge és una problemàtica amb moltes arestes. Algunes de més visibles com els desnonaments i d’altres de soterrades com l’infrahabitatge. És el cas de la nau industrial situada al número 35 de la Via Octaviana de Vilassar de Mar. L’incendi que va afectar aquest edifici industrial el passat 31 de gener va revelar que hi residien en condicions precàries una vintena de persones.
El consistori vilassarenc va confirmar –després que el foc arrasés l’interior de la nau– que no tenia constància de la situació en la qual vivien aquests veïns. “Ho vam descobrir quan al migdia ens vam trobar que una vintena de persones estaven al carrer i que pernoctaven allà”, apuntava aleshores en declaracions a l’ACN l’alcalde Damià del Clot. Aquest extrem no només posa de relleu les dificultats que tenen les administracions locals per detectar infrahabitatges com el de la Via Octaviana, sinó que també deixar entreveure la magnitud d’una tragèdia que aquest cop es va poder saldar només amb dues persones ateses per intoxicació per fum.
A l’espera de conèixer els resultats de la investigació policial, el govern local ja s’ha posat en marxa i està estudiant la possibilitat d’emprendre accions legals contra el propietari de l’immoble, que segons les primeres indagacions hauria llogat diferents espais de la nau sota un contracte d’oficina sabent que es destinarien a ús residencial. “Ens cal saber quantes persones realment hi vivien i en quines condicions. Si se’n desprèn que el propietari va abusar de persones en situació de vulnerabilitat, l’Ajuntament es personarà com acusació popular”, assenyalava el batlle vilassarenc, que considera que calen mesures contundents per evitar que aquesta pràctica pugui arrelar a la localitat.
Un cas aïllat?
La versió municipal, però, contrasta amb la que ofereix la Xarxa d’Habitatge del Baix Maresme. Des de l’entitat asseguren que almenys dues de les quinze persones identificades que vivien a l’edifici hi estaven empadronades i que hi havia altres que estaven en procés d’obtenir el padró. Això suposaria, sempre segons la versió de l’agrupació, que el consistori sí que tenia constància que almenys algun dels afectats residia a la nau. L’entitat va més enllà i també apunta que el propietari de l’immoble tenia dividit amb fustes l’espai i que llogava cada ‘habitació’ per 300 euros.
Pel que fa a la problemàtica de l’infrahabitatge, des de la Xarxa confirmen que tenen coneixement de diversos casos de famílies que viuen en locals industrials del municipi reconvertits en habitatges, molts dels quals sense la cèdula d’habitabilitat corresponent.
Fonts municipals han confirmat a Línia Nord que no tenen constància de l’existència de més infrahabitatges com el de la Via Octaviana i assenyalen que s’està treballant amb la Generalitat per facilitar pisos d’emergència per als afectats, una dotzena dels quals estan temporalment allotjats en habitatges socials del consistori i en un hostal de la zona.
