“No m’agrada separar els artistes de la gent que teòricament no ho és. Jo crec que tots els éssers humans som artistes, sobretot de nens. Els obstacles arriben després, amb les coses que ens passen”. Amb aquesta reflexió Viggo Mortensen va aterrar a Premià de Dalt, on el 27 de febrer va protagonitzar el recital poètic Cançons d’hivern amb Rafel Plana en el marc del festival Escenarts. El dia abans, l’actor estatunidenc va atendre els mitjans, entre els quals Línia Mar, en una trobada íntima, durant la qual no es van poder fer fotografies.
UN POBLE ‘LINDO’
“Premià de Dalt és un poble molt lindo”, va dir Mortensen, fent palesos els molts anys que va viure a l’Argentina. “El Rafel i jo intentem tenir converses amb el públic i és agradable fer-ho en un teatre com aquest, en un espai íntim”, va afegir en referència a l’escenari de la Societat Cultural Sant Jaume.
Unes converses sobre les quals la reflexió es desboca. “Que t’agradi o no, no importa. Que ho facis bé o no, no importa. En l’acte de donar i rebre, sempre estàs donant alguna cosa sense adonar-te’n, especialment quan és en viu”, considera l’actor. En aquest sentit, Mortensen confessa sentir-se còmode protagonitzant un recital poètic. “A diferència del cine, aquí tens una connexió directa amb el públic. Si repetim l’espectacle diverses vegades, totes seran diferents”, afirma mentre recorda els recitals fets als anys 80, molt abans de ser mundialment famós gràcies al cine de Hollywood.
CINEMA INDEPENDENT
Les reflexions, però, no es queden aquí. L’actor que va encarnar Aragorn a les multimilionàries produccions d’El senyor dels anells ha tocat totes les tecles de la interpretació.
Una experiència que li dóna autoritat per parlar sobre la supervivència del cinema independent, que ha viscut en primera persona en projectes com The Road o A dangerous method. “L’art està patint molt per la maca de suport institucional. El que ha fet el govern de Rajoy, per exemple, és matar la cultura tant com ha pogut”, etziba Mortensen. “Per a ells és una cosa que no aporta diners i a més és perillosa. Per què la gent ha de pensar de forma alternativa si després poden qüestionar els que manen?”, es pregunta l’actor, que tot i així albira una escletxa d’esperança. “Hi ha molta gent enginyosa que, per exemple, grava pel·lícules amb telèfons. Ningú ho podrà aturar. La poesia mai no morirà”, conclou amb un somriure.
