Un mes després de ser investit alcalde de Vilassar de Mar, Damià del Clot ens rep al seu despatx de l’Ajuntament. Aprofitem per repassar amb ell el camí que ERC ha recorregut al municipi des del 2011, que ha portat els republicans a prendre l’alcaldia a CiU. Del Clot també analitza el pacte de govern amb Gent per Vilassar de Mar, els acords signats amb Babord i explica quin és l’estat actual dels comptes municipals.
A les eleccions, ERC va aconseguir el 19,88% dels vots i cinc regidors, convertint-se en segona força. El 2011 només havia aconseguit el 5,08% i un regidor. Com explica aquesta evolució en quatre anys?
En primer lloc, a causa de la crisi de govern municipal en què CiU es parteix en dos i part dels seus actius van a parar a Gent per Vilassar de Mar (GxVdM). La segona raó és que es crea una plataforma transversal on entra molta gent de la cultura i molts professionals liberals que fan créixer molt la base d’ERC a Vilassar. A les eleccions del 2011 hi havia 10 persones disponibles per anar a les eleccions i ara n’hi havia 40.
El procés sobiranista hi ha tingut alguna influència?
A nivell nacional ERC és una marca que suma i no resta. Vilassar de Mar és un poble de centre dreta i centre esquerra, catalanista, i això s’ha manifestat.
Amb això vol dir que CiU resta i no suma?
Pot ser. La marca de Convergència resta, sobretot, des de la confessió de Jordi Pujol. En aquell moment a Vilassar hi ha un sotrac. També cal tenir en compte la divisió a nivell intern i el desgast de vuit anys governant amb majoria.
Així doncs, bona part dels 1.400 vots perduts per CiU a Vilassar van anar a parar a ERC?
No ho sé. Suposo que ERC beu també de l’abstenció o de la baixada que fa el PSC, tot i que hi ha part de l’electorat de CiU que ens ha pogut votar i hem recuperat part dels votants que havíem perdut temps enrere.
Tot i la davallada, CiU segueix sent la primera força. Tenia clar que l’alcaldia havia de ser per a ERC tot i no haver guanyat les eleccions?
Entenem que els comicis van demostrar una voluntat de canvi. No oblidem que la tercera força és Babord, cosa que demostra que la gent vol un canvi pilotat des de l’esquerra. El PSC es va despenjar ràpid i també va haver-hi negociacions amb CiU, però aquesta opció no hauria acabat representant un canvi real.
Tot i voler un canvi pilotat des de l’esquerra, finalment el soci de govern és GxVdM.
No veiem GxVdM com un partit de dretes. El veiem com un partit local que no es manifesta de dretes ni d’esquerres. Jo conec alguns dels seus candidats i els veig independentistes.
Es pot ser independentista i de dretes, no?
Vull dir que és un partit transversal ideològicament. Per una banda, Babord, que és l’esquerra alternativa, ens dóna suport a la investidura i, per l’altra, hem pactat govern amb un partit que representa aquella visió d’Unió que hi havia dins l’executiu de Convergència. Ens sentim còmodes recolzant-nos tant en l’esquerra més alternativa com en la dreta més conservadora de Vilassar de Mar.
Entén que Babord no vulgui entrar al govern municipal mentre GxVdM en formi part?
Babord volia un pacte d’esquerres, però nosaltres ens sentíem més còmodes amb GxVdM que amb el PSC, perquè els socialistes ens posaven en moltes dificultats.
Quines?
Sobretot en relació al procés sobiranista. Nosaltres som un partit i un govern compromès amb el procés i netament independentista. Volem el màxim d’estelades possible, exercir la sobirania fiscal i emprar un llenguatge de ruptura amb el qual sabem que el PSC no estarà còmode.
Serà més fàcil governar amb GxVdM que amb el PSC, doncs?
Tenen experiència de govern i sabem que són gent compromesa amb el procés. Per altra banda, amb prou feines ens van posar condicions per pactar. Simplement volien tenir les àrees de govern que ja havien estat responsabilitat seva. Si Babord no volia regalar l’alcaldia a CiU, havia d’acceptar que pactéssim amb aquesta formació.
Pot suposar algun conflicte tenir un soci dins el govern i un altre que dóna suport des de fora?
De vegades és una mica complicat, és clar. Sabem que els recels de Babord cap a GxVdM són importants, però si Babord té accés a la informació dels comptes municipals és també gràcies a aquest partit. Suposo que amb el temps els recels desapareixeran. De tota manera, hem de ser conscients que, sense aquest pacte, ara estaríem en un govern de CiU, immersos en la foscor i la poca transparència.
L’estructura assembleària de Babord pot xocar amb el dia a dia de l’Ajuntament?
És complicat traslladar aquest funcionament assembleari a la dinàmica del consistori. Quan ells es manifestin amb vots en contra, nosaltres haurem de buscar el suport de la resta de grups municipals a través de la geometria variable.
Quins eren els principals motius per evitar que CiU tornés a governar?
L’Ajuntament de Vilassar de Mar té tres grans problemes, el primer dels quals és l’endeutament, que és colossal. El segon són les formes de comunicació tant amb els treballadors com amb l’exterior. Per últim, hem de fer que l’Ajuntament estigui compromès amb el procés. Cal un canvi en aquests tres àmbits.
Es podrà generar aquesta situació de canvi si dos dels set regidors de l’equip de govern ja formaven part de l’anterior executiu?
Els dos regidors de GxVdM entenen la nostra visió i no només no posen entrebancs, sinó que es posen al servei del canvi que volem.
Sap si aquests dos regidors van tenir alguna responsabilitat en el deute municipal que ara vostè assenyalava?
Jo crec que l’endeutament correspon, pràcticament en la seva totalitat, a l’alcalde Joaquim Ferrer, que també era regidor d’Economia. Feia i desfeia amb total llibertat i amb prou feines donava explicacions.
Quin és l’índex d’endeutament municipal actualment?
Un 123%, que equival a un deute de 22 milions d’euros. D’altra banda, la SA cada mes perd molts diners. Per últim, el patronat d’escoles bressol funcionaria bé si arribessin les transferències de la Generalitat, però com que no arriben les assumim des de l’Ajuntament.
Com gestionarà la situació de la SA el govern?
La SA municipal té dos camins: la liquidació o el concurs de creditors. La tercera via seria la disminució de la seva mida. Aquesta decisió l’haurem de prendre al setembre o a l’octubre. La SA té dues vies d’ingressos, el que paguen els paradistes i els lloguers de les pinedes. En canvi, té molts crèdits financers que ha d’afrontar cada mes i no pot fer-ho.
Quin marge legal queda abans de presentar el concurs?
Quan arriba el moment en què no pots fer front als deutes, s’estableix el termini en el qual pots presentar concurs, però de moment no és el nostre cas.
D’altra banda, l’estat dels comptes municipals permet fer noves inversions?
És molt complicat, però en tenim algunes de previstes.
Quines?
Bàsicament plans de la Diputació que ja estan aprovats i es basen en petites reformes de la via pública. Pel que fa a grans projectes, fins d’aquí a dos anys no es podran fer. No hi ha capacitat d’endeutament, perquè ja estem per sobre del 110%.
Parlant del deute, en quin estat es troba el procés d’auditoria?
A partir del setembre contractarem una auditoria de gestió, en base a les dades que ja estem recollint. Un cop sabem qui són els responsables, el primer que farem serà parlar amb ells. No anirem directament als jutjats a demanar responsabilitats. D’altra banda, caldrà diferenciar entre la responsabilitat dolosa o la que es pot atribuir a la mala sort.
Amb la informació recollida fins ara, ja sap si la generació del deute respon a la mala sort o a la mala fe?
L’únic clar és que hi ha responsables, i tot apunta cap a l’anterior responsable de la cartera d’Economia, que era l’alcalde Joaquim Ferrer.
Pel que fa a la promoció econòmica, buscarà potenciar el turisme com estan fent altres pobles de la comarca?
Estem treballant en un gran projecte que començarem al setembre. Es tracta d’una gran fira comercial de flor i planta. Intentarem que sigui una fira referent a l’arc mediterrani perquè tenim les eines per fer-ho. Tenim el mercat de la flor, un clúster de flor i planta importantíssim al Torrent de les Tartanes, el 95% de la flor i planta tallada de Catalunya es produeix aquí… També volem recuperar el Mar de Flors, que ja s’havia fet. Tot això ha de comportar un projecte de promoció econòmica en què hi haurà d’entrar forçosament el turisme.
Si s’atrauen turistes, serà necessari crear nous equipaments per allotjar-los?
Això ho hem de mirar des d’una perspectiva supramunicipal. Hem de tenir una estratègia conjunta a la comarca, però sobretot des de Montgat fins a Mataró. Tenim la sort que Montgat, Masnou, Teià, Alella, Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt són ajuntaments d’un mateix color polític. Hauríem de ser capaços d’elaborar una estratègia comuna per atraure un turisme que, si bé es va consolidant a l’Alt Maremse, aquí encara costa.
Canviant de qüestió, en l’última conversa amb Línia Mar va afirmar que, en cas de guanyar ERC, l’Ajuntament exerciria la sobirania fiscal. Finalment es durà a terme?
És una de les nostres prioritats, però encara no sabem quan.
Dins el suport al procés sobiranista que ha manifestat, es planteja utilitzar la desobediència?
Sí, per defensar el nucli dur del nostre programa. No tenim por. Hi haurà un moment en què els ordenaments jurídics català i espanyol col·lisionaran. Tenim molt clar que ens alinearem amb la Generalitat.
