“He vist molts morts i he hagut d’enterrar molts amics. També el meu tiet”. Amb aquesta claredat s’expressa Amjad Almosa, un sirià de 25 anys que fa dos mesos va arribar a Premià de Mar fugint de la guerra al seu país, a 4.000 quilòmetres d’aquí. La primera parada va ser Grècia i el seu periple continua ara al Baix Maresme.
L’Amjad parla un castellà gairebé perfecte i també està estudiant català. Assegut en una terrassa mentre fuma una cigarreta explica que ja ha obtingut el permís de treball i està buscant feina. “Fins ara només he pogut guanyar uns quants diners fent mudances o feines de jardiner puntualment”, explica decebut. Una decepció comprensible si es té en compte que només li va faltar un any per completar els seus estudis superiors de Dret i Ciències de l’Activitat Física i l’Esport. Ara, relata, fa una “vida normal” i explica que s’ha sentit ben rebut a Premià. Des que ha arribat no ha parat quiet i, per exemple, participa a l’equip de futbol del centre social autogestionat de Can Sanpere. “La majoria de gent s’interessa per mi i m’ajuda”, diu. Ara bé, també és crític amb aquestes actituds.
VOLUNTAT D’ACOLLIDA
“Molta gent diu que vol acollir refugiats però molts l’únic que fan és esperar asseguts”, lamenta. L’Amjad va acudir el 18 de febrer a la històrica manifestació organitzada per la campanya Casa Nostra Casa Vostra a Barcelona, amb el lema Volem acollir, i la mobilització li va deixar un regust agredolç. “Vaig tenir la sensació que molta gent va sortir al carrer només per poder dir que havia anat a la manifestació”, explica. En aquest sentit, expressa que tot i que el grau més gran de responsabilitat per facilitar l’arribada de refugiats és dels governs, els ciutadans també s’han d’implicar en aquesta reivindicació.
Per això, creu que és necessari posar el focus a la guerra de Síria, per abordar el problema d’arrel. “Em sorprèn la poca informació que apareix a la televisió, si ho comparem amb la gran quantitat de programes televisius que no serveixen per a res”, es queixa, incrèdul. “Cal que la gent estigui informada. Només així evitarem que canviïn de canal quan es parli de Síria i es moguin del sofà”, insisteix.
PREMIÀ ACULL
Per això l’Amjad celebra la creació de Premià Acull, el nom d’un grup de premianencs que vol fer possible l’arribada de més refugiats al poble i que aposta per la divulgació del conflicte sirià com a una de les seves estratègies principals. “Hi ha veïns que han ofert casa seva i d’altres que volen donar diners”, assegura Hanna Derraz, una de les integrants del grup. Davant l’atenta mirada de l’Amjad, la Hanna explica que el primer repte és vèncer la por que molts veïns tenen respecte d’una hipotètica arribada de refugiats a Premià. “Jo hi estic acostumada perquè vaig arribar fa molts anys del Marroc. Encara hi ha gent que no està preparada per rebre immigració”, alerta. “És molt important proporcionar molta informació als veïns”, afegeix.
Mentrestant, l’Amjad mostra símptomes de frustració. La seva esperança que la Unió Europea decideixi obrir les fronteres per facilitar l’arribada dels seus compatriotes s’ha consumit, igual que la cigarreta que té a les mans. “Jo he hagut de venir il·legalment. Si hagués hagut de seguir el camí administratiu, encara seria en un camp a Grècia”, etziba. Unes expectatives que no milloren quan es planteja tornar a Síria. “He perdut l’esperança. Fa sis anys que estem en guerra i el meu país acabarà totalment destruït”, diu.
Si bé aquest jove sirià traspua recel cap a l’actitud de molts governs i ciutadans europeus, mostra una fidelitat extrema amb la gent que l’ha ajudat. “Hi ha hagut gent que ha fet possible que jo sigui aquí sense conèixer-me de res”, explica. Tot i que molts companys seus han decidit establir-se a altres països com Alemanya, on els refugiats tenen més facilitats per subsistir, l’Amjad parla molt clar quan se li pregunta pel seu futur: “Jo em quedaré aquí. La gent que m’ha ajudat ho ha fet sense esperar res a canvi. Els estimo molt i ells ara són la meva família”.
En marxa el programa de mentoria
Una seixantena de veïns del Baix Maresme s’han apuntat al Programa català de refugi, impulsat per la Generalitat i que té com a objectiu trobar persones que facin un acompanyament a les persones refugiades que arribin a Catalunya. Dit d’una altra manera, mentors que facin el camí més fàcil a aquestes persones. “Volem que les persones que arribin puguin assolir l’autonomia social i laboral així com la plena ciutadania”, expliquen els responsables del programa. El coneixement de la societat i la cerca de feina, doncs, es presenten com dues metes prioritàries.
De moment participen en la iniciativa 16 veïns del Masnou, 10 de Premià de Mar, 10 de Vilassar de Mar, 8 de Teià, 5 de Vilassar de Dalt, 4 de Cabrils, 2 d’Alella, 2 de Premià de Dalt i 2 més de Cabrera de Mar.
Aquestes persones rebran una formació de 24 hores repartides en sis setmanes que, teòricament, els ha de servir per adquirir les eines i habilitats bàsiques requerides per desenvolupar el rol de mentor. “Aquestes dades demostren que sí que hi ha gent que vol ajudar”, defensa Hanna Darrez, membre de Premià Acull. “Tot i haver impulsat aquesta iniciativa, és necessari que la Generalitat aporti més informació sobre què suposa acollir refugiats i com ho pensa fer”, afegeix.
