El municipi ha recuperat enguany el toc de campanes manual. Foto: Marcos Clavero
Vilassar de Mar ha recuperat enguany el toc de campanes manual, que va fer-se aprofitant la festivitat de Sant Joan. Segons l’Alexis Serrano, president del Centre d’Estudis Vilassarencs, aquesta pràctica no es feia, com a mínim, des del juliol del 1936, amb l’arribada de la Guerra Civil. A partir d’aquesta data, explica Serrano a Línia Mar, a molts municipis com Vilassar les campanes es van fondre per fer material de guerra. “La campana major va recuperar-se el 1951, però ja es va fer una instal·lació perquè sonés automàticament”, diu Serrano.
Un mecanisme que deixaria de funcionar amb el temps i donaria pas a un sistema elèctric, que tot i la comoditat, contribuïa, a poc a poc, a perdre l’essència. “Al poble volem recuperar el so original, perquè és patrimoni sonor i és més agradable i compassat que el so automàtic”, afegeix Serrano. Aquest últim any, però, s’han produït diversos factors que han propiciat la voluntat de recuperar aquesta tradició. En primer lloc, que el toc de campanes manual va ser declarat patrimoni immaterial de la UNESCO i, en segon lloc, perquè s’ha restaurat el campanar de l’esglèsia del poble.
Grup de campaners
Des del Centre d’Estudis Vilassarencs s’està fent una crida per buscar persones interessades a participar en el toc de campanes. La intenció, diuen, és fer un grup de voluntaris per poder tocar-les en les principals festivitats. Tot plegat, però, dependrà de l’èxit de la convocatòria. De moment, ja en son sis. “Potser amb els que som, si són persones compromeses, en tenim prou, però com més siguem millor. Farem una proposta de mínims, amb festes com Cap d’Any i Pasqua, i ja veurem com avança”, assegura Serrano, que expressa la complexitat de fer aquesta activitat en dies assenyalats com Sant Joan o les festes nadalenques.
Pel que fa a la formació per fer toc de campanes, Serrano afirma que és “bastant intuïtiu, però requereix força i una certa tècnica”. Però la funció d’aquest grup no es limitarà a fer sonar la campana, sinó a “recuperar els tocs tradicionals de Vilassar de Mar”. De moment, no s’han trobat a l’arxiu del poble, però sí a Cabrera, uns documents que podrien ser vàlids perquè, intueix Serrano, no seran molt diferents per la proximitat entre municipis. L’ambició, tant del grup com de la parròquia, és incorporar dues campanes més–una mitjana i una petita– per donar més varietat a la música. Una tasca que requereix trobar finançament i, d’altra banda, una investigació i formació per part d’un expert campaner per recuperar la tradició com Déu mana.
