Andreu Bosch engega la seva segona etapa com a alcalde de Teià amb els objectius molt clars. Per una banda assegura que vol refer les relacions amb el grup municipal de Gent de Teià. Per altra, el batlle espera que el pressupost del 2016 permeti al govern municipal ser més ambiciós en matèria d’inversions.
Vostè explicava que un dels motius del seu retorn a la política municipal era tornar l’estabilitat al govern de Teià. Per què considera que la política teianenca ha estat inestable els últims anys?
La inestabilitat no és una opinió meva personal, és una realitat. Si analitzem el mandat passat, Gent de Teià (GdT) va començar a governar en minoria, va arribar a un acord de govern amb CiU i després es va produir una moció de censura liderada per CiU, amb el suport d’ERC i el PSC. Finalment va haver-hi un govern de majoria estable en què es va treballar amb estabilitat i planificació. Amb el nou govern ja d’entrada hem demostrat que hem estat capaços de constituir un govern estable de majoria.
Quines mesures emprendrà el govern per recuperar l’estabilitat?
Fomentar la participació és fonamental. Quan nosaltres ens vam presentar a les eleccions municipals amb la formació independent Compromís amb Teià, ja ens vam plantejar un tarannà transversal de creixement. Hem de fer participar la societat civil cada cop més profundament. Impulsarem la regidoria de Participació Ciutadana i complirem tots els mecanismes que vam anunciar en campanya en relació amb la participació dels teianencs en determinades decisions.
A través de quins mecanismes podran prendre part en les decisions els veïns i veïnes?
A través de trobades monogràfiques amb l’alcalde o audiències, per exemple. Quan s’hagin de prendre grans decisions, consultarem oportunament la ciutadania.
Tornant a la desitjada estabilitat, CiU era la millor opció per garantir-la?
Ens separen moltes coses de GdT i teníem molt clar que la governabilitat passava per una alternativa. A més, és millor treballar amb 8 regidors al govern que no pas fer-ho en minoria.
La davallada de CiU a les eleccions el va fer dubtar a l’hora de prendre aquesta decisió que ara defensa?
No. Més enllà del resultat estricte dels comicis municipals, jo crec que en general la gent no hauria entès que comencéssim a governar en minoria sense haver ofert a CiU la possibilitat d’entrar a l’executiu municipal.
Què els separa de GdT?
Al marge de la inestabilitat, el mandat anterior va ser molt tens i de vegades traspassava fins i tot les regles democràtiques. Quan en unes sessions plenàries no regna el respecte i el sentit democràtic, és perillós.
Per tant, es tracta només d’una qüestió de formes?
No, de formes i fons. En el mandat anterior Joan Castan era al capdavant de GdT i ara ha abandonat la política municipal. Jo espero que el tarannà de la formació canviï.
De totes maneres, li convé entendre’s amb Gent de Teià, ja que només va rebre 23 vots menys que vostès a les eleccions municipals…
Va ser pràcticament la primera observació que vaig fer en el meu discurs de presa de possessió. Sóc conscient del resultat obtingut per GdT, i malgrat que estiguin a l’oposició el meu objectiu és refer ponts. Crec que estem camí de generar un bon clima i dins les discrepàncies polítiques regnarà el respecte. Tot està per demostrar, però qui començarà sent exemplar en aquesta qüestió serà el govern i jo mateix en primera persona.
L’anterior govern municipal, format per CiU, ERC i PSC, es va mostrar satisfet del tancament del pressupost del 2014. En quin estat es troben els comptes municipals?
Al meu entendre, la gestió del govern durant el darrer any i mig ha permès redreçar la situació financera. Ens trobem pràcticament en la darrera fase del pla de sanejament, i els resultats del 2014 mostren un superàvit d’1 milió d’euros i un estalvi net de 406.000 euros. Això permetrà reduir encara més l’endeutament el 2016.
Les xifres positives vénen donades principalment per ingressos extraordinaris com la instal·lació de Mercadona al poble?
Jo crec que més enllà d’aquests ingressos que podem considerar extraordinaris, al llarg de tot el 2015 s’està generant una recuperació dels ingressos per plusvàlues o per llicències d’obres.
Pel que fa al deute municipal, en quin percentatge se situa actualment?
Amb data de 31 de desembre del 2014, l’endeutament era del 51,26%. Ara estem calibrant el grau d’endeutament actual i sobretot quin és el grau d’endeutament que podrem disminuir a l’hora d’elaborar el pressupost del 2016. Estem valorant totes les possibilitats que ens permetin elaborar un pressupost per al 2016 sense tantes mesures restrictives com les que es va trobar l’anterior govern per fer el de 2015. Confiem que ens permeti fer inversió.
Parlant d’inversions, amb el tancament dels pressupostos del 2014, GdT considerava que l’estalvi net generat s’hauria pogut aprofitar per invertir en obra pública.
Es va imposar la prudència. Estàvem en un període entre dues legislatures i agraeixo al govern anterior que no s’arrisqués políticament. Jo crec que van pensar que havia d’entrar un nou govern municipal i que seria el pressupost del 2016 que permetria ser més ambiciós políticament, perquè està clar que necessitats n’hi ha.
Quines són les principals necessitats de Teià en matèria d’inversió?
Hi ha una qüestió que creiem que és essencial. Ho dèiem com a eix programàtic al llarg de la campanya i ho hem explicitat en l’acord de govern. Jo crec que hi ha un dèficit a Teià que va a cavall de la inversió i el manteniment d’espais i edificis públics. S’haurà de veure què quedarà emmarcat en les partides d’inversió i en les partides de manteniment. Hi ha molta feina a fer en aquest sentit.
I pel que fa a projectes nous?
Hi ha la rehabilitació de la masia de Can Llauradó, les obres de la qual s’allargaran com a molt fins al setembre. Aquest serà un espai on hi haurà ubicat l’Arxiu Històric Municipal. A part, també oferirà possibilitats d’espai polivalent destinat a la gent i a les entitats. Es tracta d’una inversió que ronda els 60.000 euros i que haurà de figurar al pressupost del 2016. Aquesta és una inversió relativament urgent.
Algun més?
La zona verda de Can Llauradó. Haurem d’encarregar-nos de dissenyar l’avantprojecte i engegar el procés de participació ciutadana per definir els usos de la zona, que està previst que inclogui una zona de lleure infantil, esportiu o una zona de lleure per a gossos. Haurem d’ubicar-hi punts d’aigua i regular la zona d’aparcament, per exemple. Aquest projecte no té data, per ara. Potser s’executarà el 2016 o potser el 2017.
En quin estat es troben les obres de reforma a l’Escola el Cim després de la injecció de 125.000 euros de la Diputació?
En aquests moments les obres ja es troben en execució, tal com estava previst. A més, el departament d’Ensenyament de la Generalitat està realitzant dues intervencions més de millora, una que afecta el gimnàs del centre i l’altra que executa arranjaments concrets de diversos tipus.
Un cop finalitzats aquests treballs, però, encara quedaran obres per fer.
El dèficit d’inversió del Departament en l’escola el Cim ja el vaig viure en persona abans de deixar l’alcaldia el 2009. Aquell any es va començar a executar la fase d’ampliació de preescolar del centre. Allò era una primera fase de totes les mesures calendaritzades i pactades. Les millores que s’estan executant ara ja estaven pactades llavors i en queden altres de pendents. Haurem de vetllar perquè el departament vagi complint les necessitats de millora en aquest equipament.
Parlant de projectes pendents, en una entrevista a Línia Mar, l’exalcalde Josep Botey assenyalava l’aprovació definitiva del Pla General d’Ordenació Urbanística (PGOU) com una de les prioritats del nou govern. Hi està d’acord?
En primer lloc, s’ha d’agrair al govern anterior l’esforç que va fer per incloure en el darrer Ple ordinari l’aprovació del PGOU. Aquesta aprovació provisional ha viscut set anys de tramitació i, per tant, crec que és molt bona notícia que estigui aprovat provisionalment. Ara, un dels nostres objectius de govern és que la Generalitat l’aprovi amb els mínims canvis possibles. És un pla treballat, consensuat, amb el qual compartim el 95% dels seus paràmetres.
I el 5% restant?
Són matisos que molt probablement s’hauran de comentar, analitzar i pactar amb la comissió d’urbanisme. Són aspectes sobre determinats vials, zones verdes o plans de millora urbana. De tota manera, dir que compartim el 95% del PGOU demostra el grau de complicitat que tenim amb aquest document.
Canviant de tema, la promoció turística apareixia com un dels eixos programàtics clau del pacte de govern amb CiU. De quina manera es potenciarà?
Hem de ser atractius per a la gent de la comarca, entrar en les xarxes de turisme cultural de la comarca i en la xarxa que connecta el turisme de l’Alt Maresme amb el de Barcelona. El primer repte és destacar els valors que té Teià. Disposem de l’únic celler romà museïtzat que hi ha a Catalunya i aquest és un referent que hem de saber aprofitar. Disposem de l’equipament del Centre d’Acollida Turística i també tenim un patrimoni molt ric, com l’Església Parroquial de Sant Martí o el fos Batllori-Jofré. A més, som una de les portes d’accés al Parc de la Serralada Litoral.
Preveu teixir iniciatives turístiques conjuntes amb municipis veïns com Alella i El Masnou?
Sí, hem tingut una primera reunió entre els alcaldes i calculem trobar-nos periòdicament, cada dos mesos aproximadament. De tota manera, el primer que hem de fer des de Teià és donar un nou rumb a la gestió del celler romà i també al Centre d’Acollida Turística, amb una nova gestió basada en criteris de viabilitat.
