Mariano Díaz, celebrant un gol. Foto: Real Madrid
“A l’hora del pati les meves amistats i jo no contemplàvem cap altra opció que no fos jugar a futbol. No hi havia cap parc ni plaça a la meva ciutat on no hi hagués jugat quan era petit”, recorda Mariano Díaz (Premià de Mar, 1993), davanter del Real Madrid, en una conversa amb Toni Frieros per a Esportiu Maresme.
Solia anar a una pista de futbol sala que hi havia a Premià de Dalt, amb “unes vistes molt boniques i des d’on es veu tot Premià de Mar i les platges”. “Sabíem que just davant, en aquelles cases tan precioses, hi vivien Sergi Barjuan i Chapi Ferrer, exjugadors del Barça. Jo em deia a mi mateix: ‘El dia de demà jo també tindré una casa aquí'”, confessa.
Un somni que va complir fa “pocs anys”: “Torno a la meva ciutat sempre que puc. A Premià tinc les meves arrels i el que més vull en el món, els meus pares, mon germà, la majoria de les meves amistats… Aquí soc la persona més feliç del món”, confessa Mariano.
“Torno a Premià de Mar sempre que puc; és on tinc les meves arrels i la meva gent”
El CE Premià va ser el primer club on va jugar com a federat, on va coincidir amb el seu germà Edu. Després de viure una breu etapa a l’RCD Espanyol, va tornar al club de la seva ciutat perquè “volia recuperar una mica la sensació de tornar a jugar a casa, amb amics i poder gaudir del futbol que, al cap i a la fi, era el més important sent tan jove”. “A més, comptava amb la confiança de l’entrenador, que m’havia trucat diverses vegades. Més tard, vaig anar a la Fundació Sánchez Llibre. En aquella època el meu ídol era Ronaldinho. Diria que era el referent de qualsevol nen o nena a qui li agradés el futbol. Era espectacular veure’l jugar”, recorda el premianenc.
Amb l’FC Badalona va guanyar el Torneig dels Històrics i va jugar la Copa del Rei, i després va fitxar pel Real Madrid la temporada 2011-2021 per jugar al juvenil A. Un excel·lent curs 2015-2016, amb 27 gols amb el Real Madrid Castilla, li va obrir les portes del primer equip. “Debutar va ser un somni fet realitat. No oblidaré mai el partit, contra el PSG i a la pretemporada als Estats Units. Ni tampoc quin va ser el meu primer gol, contra el Chelsea, des de fora l’àrea al Michigan Stadium i amb més de 105.000 espectadors”, rememora, orgullós.
Ancelotti
Malgrat la manca de minuts, Mariano parla meravelles de Carlo Ancelotti, a qui retrata com un entrenador “molt proper i molt amable”. “Sempre intenta treure la meva millor versió. No necessita alçar la veu per ser escoltat. S’ha guanyat el respecte de tota la professió pels seus coneixements i forma de ser”, tanca.
