Fotos: Eduardo Corria

Badalona. Dijous 4 de febrer de 2021. Dos quarts de nou del vespre. Teatre Margarida Xirgu. La candidata de Junts per Catalunya a la presidència de la Generalitat, Laura Borràs, acaba de fer un míting al costat del president Puigdemont –via telemàtica– i de Joan Canadell –presencialment–, entre altres pesos pesants de la seva candidatura. Fa menys d’una setmana, en aquest mateix escenari hi havia Oriol Junqueras i Pere Aragonès demanant el vot per a ERC, en un acte on es va deixar veure Dolors Sabater (CUP). Curiosament, tots ells noms que apareixeran en aquesta entrevista. Una conversa breu, però intensa, mantinguda en un dels cors de l’àrea metropolitana i que no podia començar sense parlar de la polèmica del dia.

Aragonès l’ha emplaçat a demanar disculpes per haver dit que Junqueras està condemnat per corrupció. Ho vol fer?
Si es mira el vídeo del diari El País [mitjà en el qual Borràs va fer aquestes declaracions], es veu perfectament quin exercici es va fer de manipulació. La frase és llarga, el context ho explica i, per tant, si es vol entendre el que jo vaig dir, és molt clar. Si se’m vol fer dir el que no vaig dir, que ho facin ells. Jo no hi entraré. El respecte per a tots els represaliats, presos i exiliats, sense excepció i de tots els partits, no és que el prediqui, sinó que el practico des de fa anys.

Per tant, no creu que hagi de demanar disculpes a ningú.
És que quan s’agafen les teves paraules, es tallen, es treuen de context i llavors resulta que a sobre ets tu qui representa que has fet una cosa que no has fet, doncs la veritat és que jo vull aturar-ho aquí. No vull dir-ne res més perquè no pugui tornar a ser descontextualitzat.

“Junts per Catalunya està més a l’esquerra que els socialistes”

També avui, la CUP ha dit que demanarà una “garantia absoluta i verificable” que no hi ha cap “ombra” de corrupció abans d’investir-la a vostè, si arriba el cas. La pot donar, aquesta “garantia absoluta i verificable”?
Jo la dono. Ho he dit sempre. Defenso la meva més absoluta innocència. No hi ha cas. Dit això, ja sé que no puc esperar un judici just a Espanya, però almenys espero una campanya justa a Catalunya.

Confia en la CUP? Creu que l’investirien si fos la més votada?
Nosaltres treballem perquè els electors confiïn en nosaltres. El que volem és guanyar-nos la confiança de molta gent perquè Junts per Catalunya tingui prou força per poder governar bé.

Però en qualsevol cas necessitarà aliances.
Cadascú haurà de decidir allà on vol ser. Tothom haurà de veure de quina manera contribueix a fer que la voluntat popular que s’hagi expressat a les urnes es reprodueixi després a les institucions.

En una entrevista amb la xarxa de periòdics Línia, Sabater deia que amb Junts per Catalunya els separa el “neoliberalisme” i no aclaria si li donarien suport o no en una hipotètica investidura.
Això és una decisió que hauran de prendre ells. Jo ja n’he vist d’altres, de decisions que ha pres la CUP. Molt doloroses, per cert. I que han afectat tot el país. Només he de dir un nom: Jordi Turull. Per tant, els toca a ells decidir on volen estar. Nosaltres estarem sempre per poder fer un govern independentista i posar per davant de tot el que ens uneix i no pas el que ens separa.

“Nosaltres ja hem viscut un govern que no ha avançat cap a la independència”

Un govern de Junts, Esquerra i la CUP?
Un govern de totes aquelles forces independentistes que treguin representació parlamentària.

Pensa en el PDeCAT també?
Penso en les forces que acabin entrant al Parlament.

Per què no es refereix mai al PDeCAT? Àngels Chacón l’acusa de fer “joc brut”.
Jo no faig joc brut mai. Personalment, sempre m’he referit a totes les forces independentistes que obtinguin representació parlamentària.

Puigdemont deia aquest matí a RAC1 que, si ERC guanya les eleccions, vostès investiran Aragonès, però condicionant-ho al fet que els republicans tinguin un full de ruta independentista.
És que nosaltres ja hem viscut un govern independentista que no ha avançat cap a la independència. Per tant, per compromís amb els nostres electors, no podem repetir aquest escenari. Cal trobar unes bases noves per fer un govern fort en funció dels resultats de les urnes, però on el fet determinant no sigui ser independentista, perquè ja ho érem abans i no hem avançat, sinó voler avançar cap a la independència.

Creu que Esquerra no té aquesta voluntat?
Això ho ha de respondre Esquerra. Nosaltres ja hem proposat què vol fer Junts. És una proposta oberta, per a tothom que hi vulgui ser. Nosaltres hi serem, per avançar. Els altres que decideixin on volen ser.

Esquerra ja ho ha respost: la seva aposta és la “via àmplia”. La seva, la “confrontació intel·ligent”. I la CUP diu que totes dues són “solucions màgiques”. No sembla que l’entesa hagi de ser fàcil.
Nosaltres hi som per avançar. El nostre model és el de l’1 d’Octubre. El de la via catalana. Creiem que és el model que ens permetrà posar per davant tot el que ens uneix per aconseguir un objectiu. I a partir d’aquí, quan aquest objectiu l’hàgim aconseguit, potser moltes persones que no estàvem en política tornarem pel camí que hem vingut, recuperarem les nostres feines i els polítics ja decidiran com ha de ser aquesta República Catalana. Però primer l’hem de tenir. I per tenir-la hem de ser-hi tots. I Junts per Catalunya oferim aquesta possibilitat. Hem posat sempre per davant la unitat. No l’hem predicat, l’hem practicat. Tenim al nostre interior un ventall de transversalitat que així ho acredita.

Vostès parlen d’activar la declaració d’independència, però crec que no ha acabat de quedar clar exactament què i com ho volen fer.
Nosaltres hem parlat d’un procés, l’inici del qual l’ha de marcar la confiança dels electors i, per tant, ara l’objectiu és aconseguir el 50% dels vots i dels escons per tenir aquesta força per avançar. Com? En primer lloc, refrendant aquest compromís al Parlament amb una resolució que marqui aquesta carta de navegació. I a partir d’aquí, treballar conjuntament amb tothom i amb totes les vies obertes. També la de la negociació, si és que l’Estat en algun moment decideix ser democràtic en lloc de només ser espanyol. Però si aquesta via no prospera, el camí cap a activar la declaració d’independència és el que nosaltres proposem. No proposem un quan, sinó un què i un com.

“Arribar a la independència sense tenir una proposta sí que és màgic”

D’acord, però permeti’m que ara li pregunti pel quan.
L’important és el com, perquè això determinarà que, quan ho fem, no hàgim de recular. Que quan ho fem, estiguem en disposició d’aconseguir la independència. Nosaltres mantenim totes les vies obertes, però els passos han de ser cap endavant. I per fer-ho hem de ser-hi tots. Nosaltres hem fet una proposta i no n’hem vist cap altra. Això sí que és màgic. Creure que arribaràs a la independència sense tenir una proposta sí que és màgic. Nosaltres som molt realistes. Tenim dosis de realisme acumulades, després de l’1 d’Octubre, la presó, l’exili… El que volem, precisament, és deslliurar-nos de la repressió.

Quan parlen de “condicions suficients” per implementar la independència, a què es refereixen?
En primer lloc, a la unitat. I després a la força democràtica, que és la que et dona la legitimitat. En qualsevol país del món no ens plantejaríem si més del 50% dels vots legitima o no implementar el que s’ha decidit. Per tant, quan hàgim transitat aquest camí que li comentava, hàgim vist que l’única sortida és l’activació de la declaració d’independència i estiguem en disposició de defensar-la i d’obtenir reconeixement internacional, ho farem. L’activarem.

“En qualsevol país no ens plantejaríem si el 50% dels vots legitima o no”

Mentrestant, vostè també ha promès bona gestió. Aquest matí, per exemple, ha dit que vol augmentar en 5.000 milions d’euros els recursos sanitaris en els pròxims cinc anys. No és una qüestió menor, tenint en compte les retallades en sanitat que va fer Convergència.
Aquesta no és la nostra herència. Junts per Catalunya és un partit nou. No tenim drets electorals. Ens hem guanyat els avals dia a dia en les circumstàncies més fredes. El nostre model és de futur. Ja hem vist que la sanitat és fonamental i nosaltres la prioritzarem. Quan diem que volem gestionar i fer front a la crisi de la Covid, però també ambicionar la independència, és perquè en una Catalunya independent aquests recursos hi serien sense cap problema. En canvi, en una Catalunya autonòmica serà molt més difícil. Però un govern ha de prioritzar i és evident que nosaltres ho volem fer en matèria de salut.

La sanitat, l’educació, les mesures per revertir la crisi social i econòmica… són temes que a l’àrea metropolitana, molt colpejada per la situació actual, preocupen i poden fer decantar el vot per un partit o un altre. Per què un veí de Badalona o de l’Hospitalet, per exemple, ha de votar Laura Borràs?
Perquè volem ser un govern que escoltarà la gent. Que voldrà conèixer les seves necessitats de primera mà i a partir d’aquí actuar, generant una xarxa de protecció de la vulnerabilitat que és fonamental. Perquè no ens podem permetre avançar com a país deixant persones enrere. Nosaltres no volem deixar ningú enrere. Jo tinc sempre molt present la Muriel Casals quan deia que, “per poder tenir un estat del benestar, primer ens cal un estat”. És obvi que amb les eines actuals tenim moltes mancances. Però traurem recursos d’allà on calgui per fer front a la situació actual. Per exemple, donant ajuts directes a les petites i mitjanes empreses, perquè això és el que està aguantant en aquests moments moltíssimes famílies. Nosaltres farem polítiques per a la vida. Per a la gent.

A l’àrea metropolitana, els últims anys no han sigut gaire bons per al seu partit. Només cal veure aquesta ciutat [a Badalona tenen un únic regidor] o l’Hospitalet o Cornellà, on no tenen representació. Creu que podrà guanyar-se la confiança d’aquest territori?
Nosaltres aprenem dels errors que s’hagin pogut cometre en el passat, però mirem endavant. Estem creixent, la gent ens està fent confiança… Som generadors d’il·lusió en un moment que es parla de molta desmotivació i desafecció. La campanya de recollida d’avals ens ha demostrat que el nostre projecte il·lusiona, també a l’àrea metropolitana. Jo confio en tota aquesta gent que se m’acosta i em diu que seré la primera presidenta de la Generalitat. Som portadors d’esperança.

Puigdemont deia el 2017, en una entrevista amb la xarxa Línia, que “l’àrea metropolitana és una estructura d’Estat” i que “Catalunya es juga el seu futur aquí”. Creu que s’ha actuat prou en conseqüència durant aquests anys?
Segurament no, i per això treballem i hem de treballar més. Jo li puc assegurar que sí que l’he recorregut molt. Subscric plenament les paraules del president Puigdemont i, si no hem treballat prou, tenim tota l’energia per fer-ho encara més a partir d’ara. Nosaltres volem una realitat metropolitana forta.

“Defenso la meva més absoluta innocència; no hi ha cas”

Potser el fet que persones com Joan Canadell facin propostes considerades de dretes [eliminar l’impost de successions, per exemple] i altres, com Jordi Sánchez, situïn Junts com un partit de centreesquerra no ajuda que els electors tinguin clar què estan votant en l’eix esquerra-dreta amb vostè.
Els nostres votants ens situen al centreesquerra. Així ho demostren els estudis sociològics que s’han fet. I el millor termòmetre per saber com són els partits és allà on els seus votants els ubiquen. Nosaltres estem més a l’esquerra que els socialistes i fem polítiques més progressistes que el govern que necessita dir-se’n perquè només progressa en repressió.

Vostè personalment es considera de centreesquerra?
A mi les etiquetes no m’agraden. El que és important és que persones d’un espectre ideològic molt ampli siguem capaces de treballar plegades i de posar-nos d’acord per avançar. Això és el que necessita el país i el que representa Junts per Catalunya.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram