Fernando Cabello, director de Serveis del Cicle de l’Aigua de l’AMB. Foto cedida
A banda de coordinar la tasca dels ajuntaments i de promoure la reducció del consum d’aigua, l’AMB aporta 1.600 litres per segon d’aigua regenerada al riu Llobregat per garantir l’abastament. En parlem amb un dels seus responsables.
Hi ha un risc real que es redueixi la pressió a les aixetes de les llars?
Estem treballant a nivell tècnic amb les companyies amb l’objectiu de poder reduir la pressió, però només en aquelles zones del territori on el consum sigui més alt i no hagi funcionat cap altra mesura per reduir la dotació. Només en aquests casos mirarem de rebaixar la pressió.
No serà una mesura generalitzada, doncs.
En cap cas. Als municipis o zones on el consum sigui raonable, no es tocarà res. A més, cal tenir en compte la dificultat tècnica de reduir la pressió. Hi ha llocs on s’ha de fer però potser la xarxa no ho permet.
Quines accions està fent actualment l’AMB per garantir l’abastament durant les sequeres, tant l’actual com les futures que ens puguin afectar?
Estem coordinant els ajuntaments, fomentem bones pràctiques per reduir el consum i, a nivell de recurs, estem aportant tota l’aigua regenerada que podem al riu Llobregat. Ara mateix, aportem 1.600 litres per segon a l’alçada de l’assut de Molins de Rei, perquè la potabilitzadora de Sant Joan Despí pugui captar-la, vuit quilòmetres més avall, barrejada amb l’aigua del riu. Això representa un 25% de l’aigua que es produeix en aquests moments.
Podem substituir l’aigua superficial per la regenerada?
No tenim prou aigua regenerada per poder tancar el cicle. Per altra banda, està prohibit per llei potabilitzar l’aigua regenerada. Tot i que tècnicament no hi ha problema per enviar l’aigua regenerada que surt de l’estació del Prat a la potabilitzadora, la llei no ho permet. És per això que l’aboquem al medi i, un cop barrejada amb l’aigua superficial, la tornem a captar. Tot i que la proporció és molt variable, hem arribat a una proporció 1:1, és a dir, la mateixa quantitat d’aigua de riu que d’aigua regenerada.
I què passaria si continués baixant la quantitat d’aigua de riu?
En aquest cas no podríem potabilitzar l’aigua regenerada d’acord amb la llei. Ara bé, si la situació fos tan greu, com a situació catastròfica potser sí que es permetria fer-ho.
L’aigua freàtica o de pou és una opció viable a llarg termini?
És una més de les fonts que alimenten la potabilitzadora, com la superficial, la regenerada o la dessalada. És l’Agència Catalana de l’Aigua qui decideix quines quantitats podem agafar de cada font. En el cas de la freàtica, com que té una qualitat molt bona, la considerem com un recurs estratègic, una cosa que hem de cuidar i preservar. Imaginem-nos l’aqüífer com un gran dipòsit subterrani d’aigua… És evident que no podem treure’n tota l’aigua, perquè es buidaria.
I l’aigua dessalada? Pot ser una solució?
El problema de dessalar l’aigua és que cal una estació de tractament d’aigua marina, el que anomenem dessaladora. L’ACA en té dues, una a la Tordera i l’altra al Prat. Totes dues estan funcionant des de fa molts mesos al 100% de la seva capacitat. Però no n’hi ha més. Ara l’ACA està tirant endavant la construcció de dues plantes més. Per una banda, l’ampliació de la de la Tordera, que actualment produeix 20 hm3 a l’any i multiplicarà per quatre la seva producció, fins als 80 hm3. Per l’altra, faran una nova dessaladora a Cunit o Cubelles que produirà 20 hm3 més. Però això està arrencant ara.
Per què és preferible l’aigua regenerada que la dessalada?
El problema és el preu. Cal molta energia elèctrica per dessalar l’aigua de mar i això encareix el preu. Abans de la sequera, les dessaladores estaven produint poca aigua. Funcionaven al 10%, perquè fèiem servir fonts més econòmiques. Però si ens manca l’aigua dels embassaments, podem fer servir aigua dessalada. És un recurs que ens permet ser resilients.
