Emergència per sequera

El sistema Ter-Llobregat ha entrat en fase d’emergència. La decisió s’havia anat posposant durant els últims mesos perquè les reserves d’aigua dels embassaments es mantenien lleument per sobre del 16%, el límit marcat per actuar. Però amb les últimes dades recollides, les autoritats han optat per no ajornar més un fet que era inevitable en el context de manca de pluges. Barcelona i l’àrea metropolitana estan en emergència per sequera des de l’1 de febrer.

Va ser el mateix president de la Generalitat, Pere Aragonès, acompanyat del conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, qui va anunciar la decisió, després d’una reunió extraordinària de la Comissió Interdepartamental de Sequera. Aragonès va “reconèixer i agrair” la posició de la ciutadania, “que ha entès que estem en una situació absolutament excepcional i que calia prendre mesures d’estalvi a les cases”, i va destacar que “el conjunt d’aquest esforç, al costat de les inversions i de l’activació de l’aigua provinent de dessalinitzadores i de la regeneració, ens ha permès que l’entrada a la fase d’emergència al sistema Ter-Llobregat s’hagi retardat quinze mesos”.

Embassaments al límit

Tot i l’esforç d’uns i altres, finalment la manca de pluges a Catalunya ha forçat l’entrada en emergència del sistema Ter-Llobregat, del qual depenen 202 municipis i prop de 6 milions de persones. Però la situació no és dramàtica només a Barcelona i a l’àrea metropolitana, perquè el conjunt dels embassaments de les conques internes de Catalunya ha baixat per primera vegada del 16%. I alguns embassaments estan molt per sota d’aquesta xifra, en situació crítica.

Només tres dels nou embassaments registren lleus increments d’aigua

El sistema Ter-Llobregat, alimentat pel pantà de Sau, el de Susqueda, el de Sant Ponç, el de la Llosa del Cavall i el de la Baells, es manté encara lleument per sota dels mínims, però en altres casos, com el de l’embassament de Darnius-Boadella, fa mesos que s’està en emergència i ara les reserves se situen al 12%. Encara pitjor està l’embassament de Sau, al 4,8%, un mínim històric. O el de Riudecanyes, amb un 2,9% del total d’aigua que pot contenir.

La majoria d’embassaments continuen retrocedint, com ara el de Siurana, que se situa al 3,4%, molt a prop del mínim històric de l’any 2000 (0,9%). La Llosa del Cavall també va a la baixa, amb un 17,2% de reserves, cada vegada més a prop del valor mínim registrat durant la sequera del 2008 (12%). El de la Baells, al 21,2%, també emmagatzema cada vegada menys aigua i ja està pràcticament a nivells de la sequera de fa una dècada i mitja (20,4%) i de la del 2005 (18,7%).

Només tres dels nou embassaments han registrat lleugers increments en volum en els últims mesos: és el cas de Foix, que s’allunya del mínim registrat el setembre de l’any passat (47,6%) i ja passa del 56%. Susqueda està en el 21,2%, un valor superior al mínim del 17,8% del novembre del 2023, i Sant Ponç ha pujat del 26% al 27,6% en els últims tres mesos.

La pitjor sequera

La sequera és un període extens de temps en el qual un territori pateix una deficiència en el subministrament d’aigua. Generalment, passa quan plou per sota del que és habitual. A Catalunya, les pluges tenen un caràcter irregular, alternant llargs períodes d’absència amb episodis de pluges torrencials, fruit del clima mediterrani, la qual cosa ens fa especialment vulnerables a patir episodis de sequera, especialment a les conques internes, que és on es concentra el gruix de la població (més del 80%) i on només es disposa del 40% de l’aigua que hi ha a Catalunya (essencialment la que és als embassaments, als aqüífers i a dins dels pous). La greu sequera actual, que comprèn el període entre el 2021 i l’actualitat, és la més severa que ha patit Catalunya des que se’n tenen registres, o sigui, des de l’any 1905.

L’emergència s’ha decretat quan les reserves han caigut per sota del llindar del 16%

Des de llavors, han sigut diversos els episodis de sequeres que han afectat Catalunya. Un dels més importants és el que va colpejar el nostre país i el conjunt de la península Ibèrica entre el 1944 i el 1950, que va motivar restriccions en el subministrament a diverses poblacions i durant diferents períodes. El 1953 només va ploure la meitat del que era normal i les restriccions en el servei van arribar a Barcelona, on a mitjans de maig van començar talls en el subministrament d’aigua als habitatges durant un 30% de les hores del dia. Els anys 1973, 1985, 1988 i 2008 Catalunya va patir diversos episodis de sequera rigorosa que van provocar restriccions importants en el subministrament, i els talls van estar a punt d’afectar la capital, fins que va ploure.

Esforços extra

Per lluitar contra les conseqüències de la sequera, tant l’actual com les futures, el president Aragonès va remarcar que “es reforçarà encara més la producció d’aigua a través de les dessalinitzadores i l’obtenció d’aigua via regeneració”, amb mesures a curt termini i també inversions sobre el seu volum. Alhora, va anunciar que s’està intensificant la col·laboració i el suport econòmic als ajuntaments i administracions locals “per a obres d’emergència, des de la modernització de les xarxes fins a la recuperació de pous”.