Una de les formacions del Congrés d’Habitatge Català celebrat a Can Sanpere. Foto: Twitter (@congreshabcat)
L’antiga fàbrica de Can Sanpere de Premià de Mar traspassa fronteres. Aquest espai no només s’ha convertit en un referent de la lluita veïnal al municipi, sinó que també s’està posicionant com un punt de trobada per a diversos moviments d’àmbit català. Durant aquest mes d’octubre, l’equipament ha acollit fins a dues trobades emmarcades en temàtiques diferents com l’habitatge o el feminisme.
La primera d’aquestes jornades va ser convocada per l’organització Feministes Anticapitalistes dels Països Catalanas i va tenir lloc el primer cap de setmana del mes. La reunió –que va aplegar prop de 200 dones i va comptar amb la representació de més d’una trentena de col·lectius d’arreu del territori català– es va celebrar amb l’objectiu de reflexionar i traçar estratègies conjuntes per impulsar la lluita feminista.
En la segona jornada, que va tenir lloc entre el 9 i el 10 d’octubre, el protagonisme va ser per a l’habitatge. Can Sanpere va ser la seu de la segona reunió no mixte del Congrès d’Habitatge de Catalunya, que també va comptar amb l’assistència de més de 200 dones, moltes en representació d’entitats o col·lectius vinculats a la lluita per l’accés a un domicili digne o contra els desnonaments, com per exemple la PAH. La trobada es va dividir en diverses sessions de formació i va servir per posar en comú experiències i per debatre sobre la situació actual de l’habitatge en territori català, sobretot a les grans ciutats.
Revés contra la propietat
Tanmateix, l’antiga fàbrica, propietat de Nuñez y Navarro, no només ha estat notícia recentment per acollir aquestes dues macrotrobades. En un comunicat, el consistori es feia ressò del veredicte del Jutjat del Contenciós Administratiu número 6 de Barcelona, que desestimava el recurs presentat contra la declaració de Can Sanpere com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Aquesta apel·lació interposada per Nuñez y Navarro argumentava que el recinte no complia amb els valors arquitectònics atorgats i que la catalogació de la fàbrica era un intent de l’administració local per “eludir pronunciaments jurídics anteriors”.
A parer del magistrat, però, aquest recurs no pot tenir recorregut perquè la protecció de l’històric edifici es fonamenta en fins a quatre informes tècnics diferents elaborats per un grup d’especialistes en patrimoni arquitectònic, que remarquen el valor arquitectònic, històric i social de Can Sanpere. El jutge tampoc veu en aquest moviment segones intencions per part del govern local.
