Fotos: Eduardo Corria

L’alcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez, ens rep a mig matí a l’Ajuntament. Queden pocs dies perquè les bases d’ERC decideixin si s’ha d’investir o no Pedro Sánchez a l’Estat i aquest és un dels primers temes de la conversa. Parlem del context nacional, però de seguida abordem els grans reptes del municipi i, per descomptat, una de les seves apostes principals: la lluita contra la prostitució. Tot plegat mentre una rèplica del famós cartell feminista ‘We can do it!’ ens observa des del fons del despatx.

El 10N els socialistes es van tornar a imposar en unes eleccions a Gavà, però van perdre vots respecte del 28A. Creu que els va passar factura no haver format govern després del 28A?
Sí. La gent estava cansada i va valorar negativament la impossibilitat de qui tenia la responsabilitat de conformar govern, en aquest cas Pedro Sánchez. També és veritat que la participació va baixar. Quan la política no és capaç d’arribar als acords que la ciutadania està demanant, això té una traducció als resultats.

La segona força aquest 10N a Gavà va ser ERC, que va superar els comuns. I precisament ara tothom està pendent de la consulta a les bases que faran els republicans sobre la investidura de Pedro Sánchez. Què creu que acabarà passant?
No ho sabem, perquè depèn d’aquest funcionament assembleari, que és legítim i respectable. Una cosa és el que et diuen als despatxos, internament, en què ERC entén que cal facilitar un govern d’esquerres que potser tindria la clau per intentar solucionar aquesta problemàtica política que tenim entre Catalunya i Espanya. Però tenen unes bases que, en aquest sentit, estan per una altra opció, per oposar-se a un govern de Pedro Sánchez. A mi m’agradaria pensar que Esquerra, amb qui hem pogut governar junts a la Generalitat, acabarà situant per sobre dels interessos partidistes l’interès del país, que passa més per facilitar un govern que no per tornar-lo a bloquejar.

Vol dir que, si fos per la direcció d’ERC, facilitarien la investidura.
Hi ha molta gent que veu que aquesta és l’única sortida. Tornar a bloquejar un govern a l’Estat no aporta cap solució, sinó que complica encara més la situació que tenim.

Veient aquest panorama, i amb la sentència del Procés pel mig, creu que va ser una bona idea tornar a anar a eleccions generals?
No hi havia una altra opció. Quan un govern no es pot constituir, no queda més alternativa que convocar eleccions. Però el bloc d’esquerres ha tornat a guanyar i això va interpel·lar els dirigents a posar-se d’acord. Aquest cop van entendre ràpidament el missatge que la ciutadania va donar claríssimament. L’ascens de Vox és una mala notícia, però hem de ser realistes. L’extrema dreta ja existia, però era a dins d’altres formacions, com el PP o Cs, i ara té representació pròpia. El que és cert és que aquí hi ha un risc afegit, perquè a la resta d’estats europeus el veto a l’extrema dreta és evident, però aquí hi ha partits com el PP o Cs que han jugat a blanquejar-la.

“Ens cal una legislació estatal que aboleixi la prostitució”

Parlant de la sentència del Procés, com la valora? Des del món independentista s’ha titllat de “venjança”.
Jo l’interpreto com una aplicació del dret de qui li correspon aplicar-lo, al poder judicial. És evident que quan es cometen uns fets, si entren dins de la via judicial, els jutges han d’interpretar la llei i l’han d’aplicar. Això s’ha oblidat, però des del PSC ja vam advertir que el que va passar el 6 i 7 de setembre tindria unes conseqüències legals i penals. El que no podem pensar és que, si es cometen aquests fets, quedaran impunes. Dit això, no podem oblidar-nos que la política és qui ha de solucionar problemes polítics i no la justícia, però també s’ha de tenir clar quins són els límits.

Una sentència tan dura no enquista el problema?
Esperem que no. Confio i continuo confiant en la política. No tenim més opció. És evident que des del punt de vista personal i humà és molt dur, però no podem tancar les portes a la política i crec que això és el que la ciutadania ens demana.

Amb tot, sembla que el context nacional no impedeix que vostès i Junts s’entenguin aquí a Gavà. Pels pressupostos van arribar a un pacte amb ells. Seran els seus socis preferents del mandat?
Més que socis preferents, nosaltres estarem sempre oberts a l’oposició. No volem tenir una oposició en bloc que ataca el govern d’aquesta ciutat, perquè, en definitiva, el que ataca són els interessos dels ciutadans que, d’una manera indiscutible, van decidir que fóssim els socialistes els que governéssim Gavà. A partir d’aquí, intentarem arribar a acords amb totes aquelles formacions polítiques que hi vulguin arribar. L’oferiment és al conjunt de les forces del Ple.

Es planteja que alguna entri al govern?
D’entrada no, però tampoc ho podem descartar. No m’agradaria que s’interpretés que governarem de manera absolutista. No és el meu tarannà.

Mentre pacta amb Junts pels pressupostos, alhora critica la “inacció”, diu vostè, de la Generalitat, governada per aquest mateix partit. És complicat fer aquests equilibris?
Bé… El que fem és demanar complicitats per part dels representants que tenim a la nostra ciutat d’ERC o de Junts per intentar tirar endavant projectes que triguen molt. Tenim una bona relació institucional amb la Generalitat, però això no treu que puguem denunciar la inactivitat que estem patint en molts temes.

Parlant de la Generalitat, vostè ha reclamat al Parlament la construcció del nou Institut de Bruguers i el tercer CAP de la ciutat. Les conselleries corresponents li han pogut avançar alguna data sobre aquests projectes?
Pel que fa a l’institut, l’any passat el conseller es va comprometre a presentar-nos un Pla Director aquest any perquè poguéssim abordar una reforma del centre. Estem a novembre, a l’espera, i estem insistint. Sobre el CAP 3, ens ha arribat que per junta de govern s’ha aprovat que es comenci a construir i confiem que sigui així. És un projecte que la pròpia Generalitat reconeix com a necessari i aquí ens hem d’enfrontar a una certa incoherència d’ERC, que s’oposa a la construcció d’aquest CAP on estava previst. Jo els demano que siguin responsables i coherents amb el que està aprovant la conselleria, que està liderada per una consellera d’ERC, i que no posin en qüestió la construcció d’un tercer CAP a la ciutat.

Amb el govern de l’Estat, un dels principals temes que els afecta és la possible ampliació de l’aeroport. Un govern liderat pel PSOE garantirà que no es canviï el funcionament actual de les pistes?
Espero que sí. La nostra posició, governi qui governi, serà defensar la convivència pacífica entre una infraestructura d’interès general i el territori. I més quan hi ha alternatives, entenent que les infraestructures aeroportuàries han de funcionar en xarxa i que això ha de passar, per exemple, perquè l’aeroport de Girona pugui servir de quarta pista.

Sobre aquest tema, diferents entitats han impulsat un observatori ciutadà on conviden els governs locals a sumar-s’hi. Ho faran?
Encara s’ha de definir què és això de l’observatori. En pocs dies tindrem una reunió amb els representants d’aquesta associació, que no deixa de ser la suma de diferents entitats que ja tenim al territori, amb qui anem parlant quan tenim reunions a les que ens convoca l’aeroport. S’han d’acabar de conèixer quines són les característiques d’aquest observatori però, en qualsevol cas, té els mateixos objectius que tenim nosaltres com a administració.

Un dels motius que argumenten per impulsar aquest ens és la falta de transparència dels ajuntaments a l’hora d’explicar als ciutadans el que els han dit els responsables de l’aeroport en les reunions que han mantingut. S’han explicat prou bé els possibles canvis de l’aeroport?
Des de Gavà, crec que la interlocució que tenim amb les nostres associacions sempre ha estat molt fluïda. Sempre hem informat de les reunions, dels resultats, i les hem preparat conjuntament. Si hem perdut la confiança d’alguna d’aquestes entitats, serà qüestió de tornar-la a recuperar.

Aquesta primavera s’acabarà la moratòria que prohibeix obrir nous pisos turístics i que es va impulsar per garantir la prioritat del “dret fonamental a l’habitatge”. Estan treballant en el Pla Especial que van anunciar per controlar els pisos turístics a la ciutat? Què implicarà?
Volem limitar que hi hagi pisos turístics a la nostra ciutat. Analitzar fins a quin número ens podem permetre per no pervertir el model d’habitatge. Com a conseqüència del bloqueig que hi ha a Barcelona, vam actuar per evitar una demanda indiscriminada de pisos turístics a la nostra ciutat. Ara estem analitzant fins a quin punt podem assumir pisos turístics, en quines ubicacions, i, a partir d’aquí, tenir un pla, que el tindrem quan s’acabi la moratòria.

“Gavà és una ciutat segura, sense pal·liatius”

Un dels grans projectes urbanístics que encara la ciutat és el Pla de Ponent, que suposarà la construcció de 5.000 nous habitatges que portaran fins a 15.000 nous veïns. La ciutat pot assumir un creixement d’aquesta envergadura?
Aquest és un projecte que ve definit pel Pla General Metropolità, que des del 1976 ja preveu aquest creixement de la nostra ciutat. El que fa el Pla de Ponent simplement és reflectir-lo mentre recupera espais verds que ara tenen propietaris privats i que estan en unes condicions de conservació que no són les millors. Volem incorporar tot això al patrimoni públic amb un pla que, sobretot, preserva i que ha estat guardonat perquè garanteix els valors naturals, mediambientals i paisatgístics del nostre entorn.

Tot i aquests reconeixements, no creu que tanca l’únic pas natural que queda entre dos punts tan importants per a la flora i la fauna com el Delta i el Parc del Garraf?
No. El propi pla demostra que no és així i que es continua mantenint el connector biològic, que no el corredor biològic, que és un concepte que no és aplicable aquí. Puc entendre el posicionament de les entitats que critiquen el pla, però no en fan una interpretació correcta.

Canviant de tema, al Ple de setembre, el primer de la història en què van poder participar-hi directament els ciutadans, l’Associació de Veïns de Gavà Mar va denunciar la inseguretat que pateixen al barri. Gavà és una ciutat segura?
Gavà és una ciutat segura, sense pal·liatius. És veritat que el barri de Gavà Mar, per la seva configuració, concentra un major nombre de robatoris a l’estiu i és lògic que els veïns ens ho alertin. En soc conscient, no negaré la realitat. Però tenim identificats els problemes i actuem.

Sobre seguretat, una altra de les queixes que s’ha fet és la falta de comandaments a la policia local. Creu que s’hauria pogut gestionar millor la situació?
Crec que no. La policia mai no ha estat sense comandament. Nosaltres vam iniciar tots els processos per cobrir aquestes baixes i ja m’agradaria a mi que fossin més ràpids, però no ens els podem saltar.

Si la ciutat s’ha caracteritzat per alguna cosa sota el seu mandat és per la lluita contra la prostitució. Ha funcionat la mesura impulsada l’any passat d’enviar les multes a casa dels clients?
Sí, constatem menor presència de dones prostituïdes als punts on eren anteriorment. Tot i així, la meva satisfacció no és plena, perquè la problemàtica no desapareix. El que cal és una legislació estatal que aboleixi la prostitució, que no deixi escletxes. També hem actuat des d’un punt de vista social i d’intervenció comunitària amb les dones que són prostituïdes, que en moltes ocasions són o han estat víctimes de màfies. Hem intentat donar-los eines per abandonar aquesta situació.

Vostè aposta per abolir la prostitució, però hi ha una part del moviment feminista que no ho comparteix i que defensa el dret a un treball sexual lliure.
Crec que el moviment feminista, en la seva majoria, és abolicionista. L’explotació sexual de les dones mai no pot ser considerada una opció de desenvolupament vital o professional. Una dona, lliurement, no decideix ser prostituta. N’hi pot haver un percentatge molt petit, però no és una opció que cap pare ni mare vulgui donar a les seves filles. La prostitució llança el missatge que si vols tenir una dona, pagues i la tens. No és el nostre model de societat. Hi ha sectors que ho barregen amb la llibertat d’elecció, però aquesta no existeix si hi ha una situació prèvia de desigualtat.