Lluïsa Moret: “Em presentaré a les eleccions per governar Sant Boi el mandat sencer”

Lluïsa Moret rep Línia Mar al seu despatx, on l’esperem mentre torna de participar en unes jornades d’infància i adolescència a l’Hotel FrontAir. Amb l’alcaldessa de Sant Boi (PSC) mantenim una conversa distesa i àgil, durant la qual salta una última hora referent a una de les grans obres de la comarca encallada des de fa dècades. Un moment històric que reblem fent-li fotos a la mateixa taula on Primo de Rivera va donar pas a la dictadura dels anys 20. Un moble noble on, per sort, ara se signen convenis i es debat democràticament.

La situació mundial és complexa i s’acosta un hivern dur: guerra, crisi energètica, inflació… Com s’està preparant Sant Boi per alleugerir el cop?
Intentant fer una transició energètica per gaudir de les renovables i ser cada vegada més autosuficients. Lluitem contra el canvi climàtic i estalviem diners de l’energia, que hem de dedicar a altres coses. Treballem perquè tot això afavoreixi directament la ciutadania.

Tot plegat té a veure amb el repte climàtic. Recentment, al Baix Llobregat hi ha hagut força debat amb la proposta de la Generalitat per ampliar les zones protegides al Delta. El projecte sembla que no els ha agradat. Per què?
Per diferents motius. Aquestes decisions tan importants s’han de fer des de la col·laboració i la lleialtat institucional. S’ha de treballar conjuntament amb els municipis del territori, i això és el que vam demanar a la consellera Jordà. Reclamem que es tinguin en compte tots els municipis del Delta quan es defineixin les zones ZEPA. I demanem un equilibri necessari entre la protecció de l’entorn natural i la defensa d’un element que singularitza la zona: la pagesia.

“Tenim un compromís ferm de la ministra per traslladar la caserna”

Els pagesos, de fet, hi han presentat al·legacions. Vostès també?
Treballem amb Gavà i Viladecans per fer, més que al·legacions, propostes consensuades amb els agents del territori i que posarem sobre la taula de la consellera.

En paral·lel, Sant Boi, Gavà i Viladecans impulsen un hub agrícola al Parc Agrari per fer-lo rendible. Això entra en conflicte amb la proposta del Govern, no?
No. Hi ha dos processos que no han tingut l’oportunitat de compartir posicions i mirades. No volem confrontacions; volem col·laboracions i aliances, que és l’única manera d’afrontar els reptes que tenim. Des de la lleialtat institucional. Perquè qualsevol proposta ha de comptar amb la mirada i el consens del territori.

De vegades, però, costa veure’ls anant de bracet amb el Prat, que té un posicionament diferent. Hi influeix el color polític?
No. Tenim una trajectòria de posar els interessos del territori per sobre de tot. Sí que de vegades pot haver-hi algun matís o discrepància, vull creure que per interessos locals. El Prat té una situació vinculada amb la seva relació amb l’aeroport que el fa diferent. Però sempre hem tingut respecte i voluntat de treballar plegats.

S’han reunit amb ells per parlar del hub? I amb el Consorci?
Sí. Ens hem trobat amb el Consorci i hem fet reunions bilaterals amb el Prat. Hem viscut moments complicats, amb decisions de certa importància i amb mirades que superaven l’àmbit local, però sempre hi ha hagut la voluntat de tothom per trobar punts en comú.

Passem a parlar estrictament de Sant Boi. A la primavera van signar un acord amb el ministeri de Defensa per traslladar la caserna, una reivindicació històrica a la ciutat. A l’abril es va anunciar que en tres mesos s’elaboraria un estudi de viabilitat econòmica de l’operació. S’ha fet aquest estudi?
Sí, ja el tenim. El ministeri, per la seva banda, està acabant d’elaborar el pla funcional de la futura caserna. Hem complert amb els terminis. Ara toca veure com encaixen els dos documents.

Quins són els plans de l’Ajuntament per als terrenys que deixi lliures la base militar?
És un entorn que cal recuperar, perquè és el centre neuràlgic i urbà de Sant Boi. És el gran projecte de futur a mitjà i llarg termini de la ciutat. No volem que sigui un barri més, sinó un centre que reuneixi totes les característiques vinculades amb els nous requisits de la sostenibilitat i dels nous models urbanístics. Per tant, hem de fer-ho bé, i això comporta el seu temps.

Quant trigarà a fer-se realitat?
No els hi puc dir, perquè són processos llargs i complexos. En el seu moment, amb bona intenció, es van anunciar expectatives que no es van complir, i això genera frustració. Sigui com sigui, tenim un compromís ferm i explícit de la ministra de Defensa al respecte, i des del nostre Ajuntament tenim un equip exclusivament dedicat a aquest tema.

La caserna anirà a parar a Serconsa, tal com es va dir?
És una de les propostes. Però quan tinguem la concreció de les necessitats del ministeri, ja ho veurem. En el seu moment es van plantejar tres llocs diferents. Tots als afores del nucli urbà. Però el de Serconsa sembla que és el que reuneix les condicions.

“És la vegada que és més real la concreció de les obres d’enllaç de l’A-2 i la C-32”

Un altre dels grans temes a la ciutat és la connexió entre l’A-2 i la C-32, que ha d’evitar les congestions a la rotonda de la Parellada, al conegut Nus del Llobregat. El govern de l’Estat acaba d’anunciar la licitació de les esperades obres. Com han rebut la notícia?
Estem emocionats. És la vegada que puc dir que és més real la concreció d’una gran infraestructura per a Sant Boi i per al país. Que quedés aturada ha estat un perjudici per a la nostra ciutat, perquè col·lapsa les nostres entrades i sortides des de fa dècades. Això vol dir que la gent del Delta ja no haurà de passar per la rotonda de la Parellada per connectar amb la C-32. És fantàstic. L’entorn de la rotonda de la Parellada s’alliberarà de tot això i passarà a ser una via urbana que guanyarà Sant Boi.

Parlant de mobilitat, l’últim any ha estat marcat per les protestes dels usuaris dels busos de la comarca. La flota és antiga i les incidències, constants. Quan es podrà solucionar el problema?
Hem patit moltes dificultats en el procés de licitació del servei que afecta Sant Boi, que ha estat un munt de mesos aturat als tribunals. La nova empresa adjudicatària és Monbus. Hem exigit a l’AMB i a Monbus la màxima qualitat d’un servei bàsic per a la nostra ciutat. Volem que l’empresa sigui receptiva a les demandes dels treballadors. Encara falta una nova injecció d’una trentena de busos nous entre finals d’any i principis del vinent.

Un últim apunt sobre transport públic. Ara es començarà a elaborar l’estudi tècnic del Metro del Delta, que ha de donar servei a Sant Boi. Les connexions en transport públic són una de les assignatures pendents de la ciutat?
Hem quedat al mig de dos hubs de transport, com són Cornellà i el Prat. Estem contents per l’estudi del Metro del Delta, però mantenim vives les nostres exigències. Aquesta és una de les nostres prioritats estratègiques.

Un altre dels grans debats a l’àrea metropolitana és el de l’ampliació o no de l’aeroport, un projecte que podríem dir que està en stand by. Vostè, que sempre ha fet bandera de la protecció del territori i de la lluita contra el canvi climàtic, creu que és un bon projecte, tal com el va plantejar Aena?
Els projectes d’aquestes característiques necessiten consens. Almenys un consens que representi la majoria. I ha quedat clar que no es pot fer un hub com aquest si no té el suport, en aquest cas, del Govern del país. El que vam dir nosaltres en el seu moment és que es tingués en compte el territori, i se’ns va tenir en compte. Perquè el que volem al territori és precisament un equilibri entre el desenvolupament econòmic i el respecte mediambiental i la transició ecològica. No són coses incompatibles. Crec que aquesta era la voluntat del projecte. Era un punt de partida que segur que pretenia buscar el consens. De fet, hi va haver un primer acord entre el ministeri de Transports i el vicepresident de la Generalitat…

… Que ja no ho és.
Però hi va haver aquell primer acord, que evidentment després no va prosperar. Però aquella era la voluntat. Qualsevol projecte d’aquesta envergadura necessita consensos. I és el que demanàvem des del territori.

Potser la manera com es va plantejar el debat, amb un projecte de partida ja tan definit, no ajudava precisament a facilitar que hi pogués haver un consens.
Bé, era un projecte que es va elaborar, òbviament, des de l’organisme competent, però des del primer moment la voluntat era d’arribar a acords, i per això hi va haver converses i reunions entre la ministra de Transports i l’aleshores vicepresident de la Generalitat. Sempre hi ha un projecte damunt la taula, i a partir d’aquí sempre es pot arribar a acords, intentant encaixar sensibilitats. Aquesta era la voluntat que hi havia des del ministeri, i així es va entomar per part del representant de la Generalitat en aquell moment, el vicepresident Jordi Puigneró. Tot el que va passar després és una altra cosa. Hi van haver legítimes derivades polítiques i d’interessos més particulars que no van prioritzar l’interès general.

“Demanem un equilibri entre la protecció de l’entorn natural i la pagesia”

La de l’aeroport no és l’única qüestió important a nivell metropolità. El mes de març, per exemple, l’alcalde de la veïna Cornellà i vicepresident executiu de l’AMB, Antonio Balmón, va anunciar que es vol impulsar un sistema de seguretat metropolità. Vostè creu que tenim un problema de seguretat actualment?
Hi ha una doble realitat. Per una banda, tenim dades quantitatives i objectives que ens diuen que les ciutats metropolitanes, en general, som ciutats segures. Tenim xifres d’indicadors delictius que són de les millors d’Europa. Per tant, som ciutats segures. Però, per altra banda, hi ha un element també important que és el de la percepció de seguretat. Hi ha barris en els quals la ciutadania, per diferents circumstàncies, se sent insegura. Però això moltes vegades està més vinculat, ja no amb indicadors delictius, sinó amb temes de convivència i d’incivisme. Sigui com sigui, cal desplegar polítiques que generin seguretat a la ciutadania, no només des de la perspectiva objectiva dels indicadors delictius, sinó també des de la subjectiva de sentir-se segur.

Acabem parlant de les eleccions municipals del maig de l’any vinent. Que vostè es tornarà a presentar a l’alcaldia ja ho donem per fet.
Aquesta és la voluntat, si així ho volen els meus companys i companyes de l’agrupació socialista de Sant Boi. Tornar-me a presentar com a candidata socialista.

Es veu amb força per reeditar la majoria absoluta?
Sí. Sempre que estic en un lloc és per estar-hi al 100%, totalment compromesa. Si no, òbviament no faria aquest pas. Em fa molta il·lusió poder continuar governant la meva ciutat, si així ho volen els meus veïns i veïnes.

Pot garantir que complirà els quatre anys de mandat a Sant Boi, si revalida l’alcaldia? Li preguntem perquè és evident que vostè és un valor a l’alça dins del socialisme català. Fins i tot el seu nom va arribar a sonar com a possible ministra quan el PSOE va tornar a la Moncloa. Quin és el sostre polític de Lluïsa Moret?
El que puc dir ara és que jo, Sant Boi. Em presentaré a les eleccions per governar el mandat sencer, els quatre anys.

Lluïsa Moret: “A la metròpoli tenim xifres d’indicadors delictius que són de les millors d’Europa”