Lluïsa Moret: “A la metròpoli tenim xifres d’indicadors delictius que són de les millors d’Europa”

Lluïsa Moret rep el diari Línia al seu despatx, on l’esperem mentre torna de participar en unes jornades d’infància i adolescència a l’Hotel FrontAir. Amb l’alcaldessa de Sant Boi (PSC) mantenim una conversa distesa i àgil, durant la qual no només parlem de la seva ciutat, sinó també d’una àrea metropolitana amb cada cop més reptes compartits damunt la taula. Una entrevista que l’acabem fent-li fotos a la mateixa taula on Primo de Rivera va donar pas a la dictadura dels anys 20. Un moble noble on, per sort, ara se signen convenis i es debat democràticament.

El gran debat actual a l’àrea metropolitana és el de l’ampliació o no de l’aeroport, un projecte que podríem dir que està en stand by. Vostè, que sempre ha fet bandera de la protecció del territori i de la lluita contra el canvi climàtic, creu que és un bon projecte, tal com el va plantejar Aena?
Des de Sant Boi sempre hem dit el mateix, a Aena i a tothom. Els projectes d’aquestes característiques necessiten consens. Almenys un consens que representi la majoria. I ha quedat clar que no es pot fer un hub com aquest si no té el suport, en aquest cas, del Govern del país. El que vam dir nosaltres en el seu moment és que es tingués en compte el territori, i se’ns va tenir en compte. Perquè el que volem al territori és precisament un equilibri entre el desenvolupament econòmic i el respecte mediambiental i la transició ecològica. No són coses incompatibles. Crec que aquesta era la voluntat del projecte. Era un punt de partida que segur que pretenia buscar el consens. De fet, hi va haver un primer acord entre el ministeri de Transports i el vicepresident de la Generalitat…

… Que ja no ho és.
Però hi va haver aquell primer acord, que evidentment després no va prosperar. Però aquella era la voluntat. Qualsevol projecte d’aquesta envergadura necessita consensos. I és el que demanàvem des del territori.

“Ha quedat clar que no es pot fer l’ampliació de l’aeroport si no té el suport del Govern del país”

En una entrevista recent al Línia, el candidat d’ERC a Barcelona, Ernest Maragall, deia que “no té sentit que Aena mani més que l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) o que el Govern de Catalunya en una qüestió com aquesta” i afegia: “No podem estar subordinats a les decisions que es prenen des de Madrid”. Ell deixava clar que no s’havia tingut prou en compte la veu del territori, però ara vostè deia que sí que se’ls va tenir en compte. Qui té raó?
Jo no estic aquí per confrontar-me amb ningú. No tinc temps per perdre’l amb confrontacions o amb contrastar l’opinió legítima del candidat d’ERC a Barcelona, el qual crec que té una posició òbviament marcada també pel seu posicionament ideològic, que ja sabem quin és. Dit això, repeteixo el que els deia abans: aquesta mena de projectes necessiten tothom. No es tracta que manin uns més que els altres. Necessàriament, cal aquesta absoluta col·laboració entre institucions estatals, autonòmiques i locals. I lleialtat institucional. Si ens perdem en confrontacions i en veure qui està per sobre de qui, passa el que ha passat: s’atura tot i no avancem mai.

Potser la manera com es va plantejar el debat, amb un projecte de partida ja tan definit, no ajudava precisament a facilitar que hi pogués haver un consens.
Bé, era un projecte que es va elaborar, òbviament, des de l’organisme competent, però des del primer moment la voluntat era d’arribar a acords, i per això hi va haver converses i reunions entre la ministra de Transports i l’aleshores vicepresident de la Generalitat. Sempre hi ha un punt de partida. Sempre hi ha un projecte damunt la taula, i a partir d’aquí sempre es pot arribar a acords, intentant encaixar sensibilitats. Aquesta era la voluntat que hi havia des del ministeri, i així es va entomar per part del representant de la Generalitat en aquell moment, el vicepresident Jordi Puigneró. Tot el que va passar després és una altra cosa. Hi van haver legítimes derivades polítiques i d’interessos més particulars que no van prioritzar l’interès general.

La de l’aeroport no és l’única qüestió important a nivell metropolità. El mes de març, per exemple, l’alcalde de la veïna Cornellà i vicepresident executiu de l’AMB, Antonio Balmón, va anunciar que es vol impulsar un sistema de seguretat metropolità. Vostè creu que tenim un problema de seguretat actualment?
Hi ha una doble realitat. Per una banda, tenim dades quantitatives i objectives que ens diuen que les ciutats metropolitanes, en general, som ciutats segures. Tenim xifres d’indicadors delictius que són de les millors d’Europa. Per tant, som ciutats segures. Però, per altra banda, hi ha un element també important que és el de la percepció de seguretat. Hi ha barris en els quals la ciutadania, per diferents circumstàncies, se sent insegura. Però això moltes vegades està més vinculat, ja no amb indicadors delictius, sinó amb temes de convivència i d’incivisme. Sigui com sigui, cal desplegar polítiques que generin seguretat a la ciutadania, no només des de la perspectiva objectiva dels indicadors delictius, sinó també des de la subjectiva de sentir-se segur. No només hem d’estar segurs, sinó també sentir-nos-en. I és aquesta la nostra responsabilitat.

Ha de ser una qüestió prioritària, en el context de crisi en el qual ens trobem?
Si tenim ciutadans i ciutadanes que no se senten segurs, evidentment hem d’actuar. Per tant, les polítiques de seguretat pública i comunitària són prioritàries, sí, també per a l’esquerra. Perquè moltes vegades no s’han defensat en aquest sentit, però són polítiques estratègiques, perquè garanteixen drets i llibertats. Del que es tracta és de treballar conjuntament amb els veïns i les veïnes dels entorns on hem pogut identificar i detectar aquesta percepció d’inseguretat per poder-la abordar. És una realitat que no podem obviar. I fa falta un abordatge metropolità, no tant en els recursos sinó en la mirada. En la perspectiva. Si hem fet polítiques metropolitanes en l’àmbit del transport, dels residus o de l’entorn natural, per què no fer-ho en l’àmbit de la seguretat pública?

“El funcionament d’elecció dels representants de l’AMB en aquests moments és adequat i democràticament legítim”

Preguntada sobre aquesta mateixa qüestió, l’actual presidenta de l’AMB, Ada Colau, deia en una entrevista al Línia que “el que cal és avançar en la coordinació entre les policies locals i els Mossos, però sempre amb el lideratge de la Generalitat, que és qui té les competències en aquest àmbit”. Hi està d’acord?
Hi ha una competència de seguretat que òbviament recau en el Govern de la Generalitat; en el departament d’Interior i en el cos dels Mossos d’Esquadra. Però els municipis també tenim policies locals i una competència en garantir la convivència i poder desactivar situacions de vandalisme, d’incivisme… La qüestió no és tant de competències, sinó que l’entorn metropolità té unes realitats que no són comparables amb altres. Hi passen coses. I passen les mateixes coses a les diverses ciutats. Només cal veure què passa a Barcelona també en temes de seguretat. Per tant, les hem d’abordar també des d’una mirada municipal i territorial. Lògicament, exigint i demanant que qui té les competències de seguretat de país compleixi amb les seves obligacions, però sense obviar que hi ha un element de proximitat que ens permet actuar des dels municipis amb mirada metropolitana.

Parlant de Colau, creu que s’ha fet prou feina des de l’AMB durant aquests anys liderada per l’alcaldessa de Barcelona?
El govern de l’AMB, si per alguna cosa s’ha caracteritzat, és per l’estabilitat. A diferència d’altres contextos institucionals, aquest és un govern estable, pluralíssim i que, a més, ha fet una bona gestió pel que fa a les competències directes, però també en relació amb la resposta a les conseqüències de la pandèmia. Ningú estava preparat per a això, però crec que l’AMB hi ha tingut un paper determinant que jo valoro positivament. L’escenari d’estabilitat política que hem sabut construir és el que necessitava en aquests moments la nostra realitat metropolitana.

En més d’una ocasió s’ha parlat de la possibilitat que l’elecció del president o presidenta de l’AMB es voti en unes eleccions. De fet, hi ha llocs del continent europeu, com les àrees metropolitanes de Manchester o de Liverpool, en què la ciutadania ja tria l’alcalde o alcaldessa metropolitana, i fins i tot altres casos com el de la regió de Hannover o de la City de Londres on la ciutadania tria per elecció directa els consellers i la presidència. Vostè veuria amb bons ulls que l’AMB caminés cap a aquests models?
Jo crec que això és una evolució natural del propi sistema metropolità. En aquests casos que em citen hi ha hagut una evolució en aquest sentit. I aquesta evolució ha de ser, insisteixo, natural. Ha de sortir de com es viu el fet metropolità. Dit això, des del meu punt de vista, el funcionament de l’AMB en aquests moments és adequat i democràticament legítim. Perquè les persones que hi som hem estat triades democràticament en els nostres municipis i representem els interessos dels nostres territoris. A mi em sembla una manera bona i legítima de representativitat. Que això pot evolucionar? Com sempre, si ho fa, ho haurà de fer des del consens i des del debat polític i institucional. Però en aquests moments crec que, tal com està funcionant, l’AMB és útil. Funciona bé i hi està prou representada la ciutadania a través dels electes que trien els seus municipis després de les eleccions municipals.

Parlant d’eleccions municipals, el maig n’hi tornen a haver. Que vostè es tornarà a presentar a l’alcaldia ja ho donem per fet. 
Aquesta és la voluntat, si així ho volen els meus companys i companyes de l’agrupació socialista de Sant Boi. Tornar-me a presentar com a candidata socialista a l’alcaldia.

“Em presentaré a les eleccions municipals per governar Sant Boi el mandat sencer, els quatre anys”

Es veu amb força per reeditar la majoria absoluta?
Sí. Sempre que estic en un lloc és per estar-hi al 100%, totalment compromesa. Si no, òbviament no faria aquest pas. Em fa molta il·lusió poder continuar governant la meva ciutat, si els meus veïns i veïnes així ho volen.

Pot garantir que complirà els quatre anys de mandat a Sant Boi, si revalida l’alcaldia? Li preguntem perquè és evident que vostè és un valor a l’alça dins del socialisme català. Fins i tot el seu nom va arribar a sonar com a possible ministra quan el PSOE va tornar a la Moncloa. Quin és el sostre polític de Lluïsa Moret?
El que puc dir ara és que jo, Sant Boi. Em presentaré a les eleccions per governar el mandat sencer, els quatre anys. Si no fos aquesta la intenció… Aquest és un compromís molt ferm que estableixes amb la ciutadania. En aquests moments és aquesta la meva voluntat, i així concorreré a les eleccions municipals com a candidata socialista.

Dimarts vinent, 25 d’octubre, Línia Mar publicarà la part completa d’aquesta entrevista centrada en l’àmbit municipal.