La crisi sanitària de la covid-19 ha originat una nova crisi de gran magnitud. Els pressupostos municipals en un context de crisi haurien de servir per ajudar les persones que més pateixen les desigualtats, reactivar l’economia i afavorir polítiques que vagin en la direcció de millorar els barris i la qualitat de vida dels veïns i veïnes. Però sobretot els pressupostos haurien de ser una eina per abordar les lliçons de la pandèmia, que ens ha fet adonar de la importància de moltes coses i la necessitat de repensar el model de ciutat.
Avui l’Hospitalet té un model esgotat, sense projecte ni horitzó. Aquests no són els pressupostos que calen per a l’Hospitalet. No hi ha cap canvi en el model urbanístic ni en l’econòmic, la neteja o els serveis socials, i es continua menystenint els barris.
Estem molt lluny del que necessitem i sense polítiques transformadores no millorarem la vida de la gent.
Ens calen uns pressupostos que apostin per crear un parc públic d’habitatge municipal, per impulsar la rehabilitació de façanes i edificis i per millorar les polítiques d’atenció a les persones, millorant el funcionament i l’organització dels serveis socials amb més recursos i equipaments adients.
Necessitem apostar per l’economia productiva i no per l’especulativa. Donar suport a la petita i mitjana empresa, al petit comerç, autònoms, cooperativisme i economia social per afavorir un model econòmic diversificat que creï ocupació de qualitat.
Cal reindustrialitzar el polígon de la carretera del Mig i reduir aquelles partides supèrflues, com la de propaganda institucional, per augmentar els recursos en la creació de zones verdes i millorar la neteja i les polítiques d’igualtat.
Ens calen uns pressupostos millors per fer possible la transformació social, econòmica i ecològica que necessita aquesta ciutat.
