Diuen que l’Estat espanyol promourà el coneixement de l’exèrcit a primària i a l’ESO.
El Ministeri d’Educació i el de Defensa van signar un conveni i aquest últim ha elaborat materials didàctics per als alumnes d’ESO. Aquests “coneixements” es difondran en les assignatures de valors socials i cívics a primària i valors ètics a secundària.
Pel que es veu, és un deure la defensa d’Espanya i, per això, cal saber el significat dels símbols nacionals com la bandera, l’escut, el dret a la seguretat i el repte de les noves amenaces.
Em temo que alguns tenen un concepte del què cal assolir que es correspon a temps passats.
Dit això, no em sembla oportú que l’acord entre ministeris del mateix govern deixi els materials didàctics al Ministeri de Defensa. També podria dir que fa gràcia que el PP trobés que l’assignatura d’Educació per la ciutadania adoctrinés pel fet d’ensenyar, entre altres, alguns valors com la diversitat sexual, i en canvi no trobi adoctrinament aquests conceptes que vol instaurar.
Diria que tot plegat és voler imposar un model educatiu basat en l’eix nacional espanyol, un nacionalisme espanyol vestit de patriotisme constitucional modern, però basat com sempre en la nacionalitat espanyola única, a part de la defensa d’una institució monàrquica, que no sabria dir si seria d’acord amb els temps que vivim per molt parlamentària que sigui. També podria dir que la defensa de la pàtria amb l’exèrcit és un model que es basa en la violència com a mitjà de resolució dels conflictes.
En els nostres dies torna el dilema de la seguretat o la llibertat. I sembla que torna a guanyar la seguretat a la llibertat i sembla que sigui justificat que aquesta quedi controlada per la pròpia seguretat. No sé si dir que qualsevol coacció en mom de la seguretat a la llibertat es pot definir com a dictadura. El dret a la seguretat no pot coartar la llibertat. Però en nom de la seguretat també es vol introduir l’exèrcit, la defensa de la pàtria espanyola i el nacionalisme espanyol. Això sí, tot ben tapat amb la definició del repte a les noves amenaces.
Sembla que Espanya torna a anar contra l’Islam. Em sembla una aberració que el Ministeri de l’Interior hagi creat una pàgina que es diu “STOPradicalismos” en la qual, anònimament, es pot denunciar o fer delació. Amb això, també tornem a temps passats.
Em sembla que, si haig de decidir entre l’exèrcit i la filosofia, més necessària és la filosofia perquè és una saviesa de la humanitat, una assignatura que ajuda a comprendre, a pensar, a ser crític, a ser creador. És clar que alguns poden creure que és feixuga o molesta, perquè a alguns no els pot estimular. Però això és perquè, de la mateixa manera que la història, han estat devaluades, rebaixades de la seva condició per ser considerades de poca utilitat en una societat on sembla que el benestar econòmic sigui més important que el coneixement humà.
