Aquest febrer ha fet tres anys des que vaig informar l’alcaldessa Núria Marín de les greus irregularitats al Consell Esportiu que impliquen membres del seu govern. Passats aquests tres anys, l’alcaldessa no ha donat cap explicació a la ciutadania en relació a aquest afer. I tot apunta que acabarà el mandat sense que ho faci.
Hem de recordar que el fiscal instructor, en una peça separada que afecta només un dels fets denunciats (el cobrament de 47.000 euros d’una indemnització que un regidor li va pagar a l’altre), va demanar més de quatre anys de presó als regidors implicats, i l’alcaldessa mateixa ha estat investigada. Els dos regidors van haver de dimitir per aquests fets. També hem de recordar que, dels 18 investigats, la immensa majoria són militants del PSC, cosa que aixeca totes les sospites i apunta a una corrupció sistèmica.
I què ha fet l’alcaldessa fins avui? Absolutament res. Des del primer minut vaig ser lleial a l’alcaldessa, la ciutat i els seus veïns i veïnes; i com a superior meva, li vaig fer saber totes les irregularitats que havia detectat, amb aportació de proves objectives. La resposta que vaig obtenir va ser lamentable: des del primer minut vaig sentir com es traïa la meva confiança. Es va donar credibilitat a la versió dels qui havien comès les irregularitats, es va iniciar una campanya de desprestigi personal, que encara perviu, per treure credibilitat a allò que denunciava, i se’m va aïllar políticament.
Per a mi, quan encara militava al PSC –unes sigles que portaré al cor tota la meva vida–, va resultar molt trista i decebedora la passivitat amb què l’alcaldessa i la direcció del partit van abordar el tema, a l’empara que aquest estava en mans de la justícia.
I les responsabilitats polítiques? És aquesta l’actitud per fer front amb determinació i fermesa a la xacra de la corrupció, que tant desprestigia la política? Creuar els dits, amagar el cap sota l’ala, deixar que els advocats (pagats o no pel partit) facin la seva feina, i no fer res per esclarir els fets? No hem après que, en casos de corrupció, la tasca dels jutges és una i la dels partits, una altra? O és que només allò que és delicte és inadmissible políticament? Depurar responsabilitats polítiques no és jutjar, és començar a fer les coses bé en aplicació compromesa i exemplar dels principis ètics fundacionals del PSC.
Massa hermetisme, massa passivitat i tancar files, massa silenci tronador, massa repressió per a qui surt del guió i es decideix a denunciar la corrupció. Aquest no és el camí. La ciutadania de l’Hospitalet es mereix una altra resposta de la seva alcaldessa, mereix explicacions de tot el que ha passat.
Qui desprestigia la política i les institucions no és mai qui presenta una denúncia, sinó qui comet el delicte i l’encobreix. Cal un profund canvi cultural en aquest sentit: preservar el prestigi d’una institució passa per actuar amb rapidesa, decisió i contundència davant la més mínima sospita. Ocultar els fets per preservar la imatge personal i de partit és la base de la corrupció sistèmica que tant de mal ha fet al nostre país.
Cal, repeteixo, un canvi cultural a la nostra ciutat, recuperar la bona imatge de les nostres institucions i prestigiar la política de l’Hospitalet. Són aquests valors i principis que m’han portat a encapçalar una candidatura transversal, amb Esquerra Republicana i EUiA, que recentment ha rebut el suport de la plataforma ciutadana de la Gent pel Canvi. L’objectiu d’aquest moviment plural, més enllà d’un canvi en un govern que porta més de 40 anys al capdavant de la institució, és un canvi de règim. Això és el que proposem a la ciutadania i a la resta de forces progressistes El cas de corrupció sistèmica del Consell Esportiu posa en evidència la necessitat d’aquest canvi, que permeti eixamplar la democràcia de la nostra ciutat i transformar l’Hospitalet. Amb les mans netes i la paraula lliure.
