Tothom dubtava d’aquest Barça. Es dubtava dels fitxatges de Zubizarreta. Es dubta de l’actual junta directiva. Es dubtava del nou entrenador. Es dubtava quan el Barça va perdre els primers partits. Es dubtava quan el Reial Madrid va vèncer i també quan va punxar el Barça contra la Reial Societat.
Però l’altre dia, al partit contra l’Atlètic de Bilbao, va guanyar i va aprofitar l’ensopegada del Real Madrid. Un triomf de 2-5 amb gols de Messi, Neymar, Luis Suárez i Pedro, on el Barça va fer una exhibició de bon futbol amb un Messi que torna a liderar i tirar del carro i que combina amb Neymar i Suárez, que coronen aquest trident atacant. La golejada a San Mamés és la setena golejada del Barça a la lliga i porta ja 102 gols en els primers trenta-quatre partits.
Per cert, pensant ja en títols individuals, Messi està a només cinc gols de Cristiano Ronaldo i segur que l’argentí apuntarà maneres per al pròxim “pilota d’or”.
I és que aquest Barça pica fort, molt fort. Pica com un martell, perquè com va escriure el poeta basc Gabriel Aresti: “Diran que això no és poesia, però jo els diré que la poesia és un martell”.
