Fa pocs dies es va activar el protocol de contaminació en una quinzena de municipis del Baix Llobregat i l’Hospitalet. Aquesta mesura es va prendre a causa d’un potent anticicló que va dificultar la dispersió de substàncies perjudicials per a la salut. Tanmateix, el desafiament de la contaminació no només es respira: també es pot beure.
La conca del Llobregat, el riu que ha donat nom i vida a un bon grapat de municipis de la seva rodalia, abasteix d’aigua potable prop de dos milions de persones de la regió metropolitana de Barcelona, i segons venen denunciant diversos col·lectius ecologistes el seu estat és “lamentable”. “Històricament, el Llobregat ha estat un riu contaminat per les indústries que s’han instal·lat al llarg del seu recorregut”, explica a aquesta publicació Quim Pérez, membre de la Federació d’Ecologistes en Acció a Catalunya. Pérez destaca, per sobre de tot, la salinització de l’aigua del Llobregat com un dels problemes més urgents que cal solucionar. Aquest fenomen consisteix en l’acumulació de grans nivells de sal en l’aigua del riu a causa de les mines de sal de Súria i Sallent –que explota l’empresa Iberpotash–. Quan plou, l’aigua dissol i arrossega part de les muntanyes de sal d’aquelles explotacions mineres i passa al curs fluvial.
UNA SENTÈNCIA
De fet, fa un mes l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va emetre un informe on es relaciona la salinització que pateix el Llobregat amb l’activitat minera al Bages. Aquest estudi va ser emprat en el judici que va condemnar tres directius d’Iberpotash, propietària de les mines de Sallent i Súria, a finals de desembre per mala gestió a l’hora de controlar la contaminació de l’aigua del riu.
Tot i aquesta insòlita sentència, els ecologistes creuen que encara no es fa tot el possible per millorar la situació. “No hi ha intenció política de solucionar el tema de la salinització al Llobregat”, assegura Pérez, que recorda que ja s’han posat en marxa nous plans per ampliar el negoci de les mines de potassa a la comarca del Bages.
Tanmateix, la salinització no és l’únic problema del riu Llobregat. “Hi ha una certa impunitat a l’hora de vessar contaminants de tot tipus al curs fluvial”, diu Pérez, que lamenta que a causa del deute que arrossega l’ACA –per algunes irregularitats que s’estan investigant– “no es pot fer un control més exhaustiu dels abocaments”.
CREIX LA SENSIBILITZACIÓ
Des de fa uns anys, la consciència social sobre la importància que el riu té en la vida dels municipis que banya ha crescut. Un exemple són les diverses iniciatives que s’implementen al voltant del Llobregat, com són la Festa del Riu de Cornellà o l’apadrinament del mateix riu per part d’algunes entitats i col·lectius de l’Hospitalet.
En el cas de Cornellà, cada mes de març la ciutat celebra una jornada festiva entorn del Llobregat, un esdeveniment “que vol promoure la sensibilització per la protecció de la biodiversitat del riu i reivindicar la millora de la seva qualitat ambiental”, tal com afirmen els organitzadors. Pel que fa a l’Hospitalet, el febrer de l’any passat un total de 80 entitats de la ciutat van apadrinar el riu per reivindicar-lo i “comprometre’s a tenir-ne cura”. Unes iniciatives “positives” segons Pérez, que creu que així “creix el coneixement del riu per part dels ciutadans”. Una manera de recuperar un patrimoni de tothom.
