Un grup de 12 persones de la nau desallotjada a Sant Josep acampa a la intempèrie a la Florida

Dotze persones que formaven part del grup que ocupava una nau de l’avinguda Vilafranca, al barri de Sant Josep, i que van ser desallotjades dilluns, s’han hagut d’instal·lar en els porxos d’un edifici de l’avinguda Catalunya, a la Florida. Malviuen en tendes de campanya i resisteixen gràcies a l’ajuda de veïns i activistes de la plataforma Stop Massificació Cosme Toda, que els porten menjar i estan pendents de tot allò que puguin necessitar.

L’Ajuntament els ofereix un alberg provisional

Aquestes persones reclamen una solució habitacional per no haver d’estar al carrer. En el Ple celebrat ahir, l’alcaldessa Núria Marín va explicar que Serveis Socials està en contacte amb ells i que els havien ofert una estança en una residència per evitar que passessin l’onada de fred i les tempestes a la intempèrie. Fins i tot el tinent d’alcaldia de Drets Socials, Jesús Husillos, va afirmar que agents de la Guàrdia Urbana havien anat durant la nit a tornar-los a oferir un allotjament provisional.

Els acampats expliquen a Línia LH, tanmateix, que els han proposat passar només tres nits en un alberg. “I després, què?”, es pregunta en Fernando, una de les persones que està vivint a la intempèrie a la Florida. Igualment, tant els membres d’Stop Massificació com els mateixos acampats han assegurat que ningú de Serveis Socials s’ha personat on són ara, i que han estat ells els qui han hagut de baixar a la seva seu, situada al costat del Parc de la Serp. Per altra banda, el grup no vol separar-se i volen emportar-se les seves poques pertinences, cosa que no els permetrien a l’alberg pel que fa als objectes voluminosos, segons ha publicat LHDigital. Fins i tot, denuncien que a causa del desallotjament de dilluns han perdut pertinences, com ara els papers de residència o medicaments.

Per tot plegat, el col·lectiu de desallotjats va demanar ajuda a la parròquia de Santa Eulàlia de Mèrida per fer tasques d’interlocució amb l’Ajuntament. Fonts de la parròquia, però, han evitat fer declaracions i es limiten a indicar que les propostes d’un costat i un altre “eren totalment contraposades”.

“Hem aportat a aquest país el nostre treball”

El campament improvisat està format per una cinquena de tendes de campanya, ‘cobertes’ per una tanca folrada amb tela d’obra per evitar que no entri tant de fred i aigua als porxos on dormen. En el grup hi ha una dona embarassada, i tres criatures que, per sort, han pogut recol·locar-se en cases de coneguts. “Això és molt dur”, expressa un dels sense sostre, d’origen bolivià i que evita donar el seu nom. El col·lectiu està format per llatinoamericans que vivien en el pis de dalt de la nau desallotjada per la policia dilluns. A la planta baixa vivia un grup de romanesos, amb els quals “convivien”, assenyalen els acampats. Els romanesos, després del desallotjament, van agafar les seves coses i van marxar a uns altres indrets, mentre que ells han hagut de recórrer a un racó d’una avinguda de la segona ciutat de Catalunya. “No volem res gratis, volem tenir un pis i pagar-lo”, diu aquest pintor i manobre bolivià, mentre ensenya la seva targeta amb la qual s’anuncia per fer treballs a domicili. I és que la crisi del coronavirus ha donat el cop de gràcia a unes persones que, qui més qui menys, fa 10 i 15 anys que viuen i treballen a Espanya. “Hem aportat a aquest país el nostre treball”, repeteixen els acampats.

Mentre que la nau on hi eren està sent enderrocada, aquest grup de 13 persones viu gràcies a l’ajuda de veïns i membres d’Stop Massificació. Quan arribem, una patrulla de la Guàrdia Urbana -vigilada de prop per una segona que s’ho mira- dialoga amb els acampats i membres de la plataforma. Els agents afirmen comprendre la situació dels sense sostre, però indiquen que ja hi ha hagut queixes per part dels veïns, sobretot pel que fa a les deposicions. Un dels acampats, en Fernando, explica que hi ha veïns que els donen suport, però que, “com sempre”, hi ha “de tot”.

La Síndica ho investigarà

Ahir al matí alguns dels acampats van reunir-se amb la Síndica de Greuges, Merche García, a la qual li van narrar la seva experiència i explicar les seves necessitats. L’oficina de la Síndica ha destacat que aquestes persones “necessiten una alternativa habitacional d’urgència” i anuncia que ha obert una iniciativa d’ofici per saber quin tipus d’atenció estan rebent per part de l’Ajuntament.

Per la seva banda, l’Associació de Veïnes i Veïns de la Florida han enviat una instància a l’Ajuntament per saber quina atenció s’està donant a aquestes persones. Des de l’entitat lamenten que malgrat la situació d’aquestes persones no hagin “rebut cap ajut d’urgència social de l’administració ni cap informació dels recursos ni dels serveis socials disponibles a la ciutat”. En aquesta línia, troben “injustificable” que hi hagi famílies amb infants escolaritzats i sense llar i afirmen percebre “una total manca d’empatia” de l’administració cap a la situació d’aquestes persones. “Esperem que l’Ajuntament prengui nota i pugui encara pal·liar aquest drama social que se’ns dubte vulnera els drets humans”, afegeixen des de l’entitat.

Tanmateix, des del consistori defensen que han ofert possibilitats a aquest grup de persones, com ara una estança de tres nits “o les que calguessin” en un alberg, vacunar-se contra la Covid-19 i guardar les seves coses en un magatzem municipal. Aquestes fonts municipals asseguren que és “impossible” buscar una solució comuna que no trenqui el grup, atès que aquesta “no és la forma de treballar de Serveis Socials”, que analitza cada cas o unitat familiar per separat. Igualment, aquestes fonts indiquen que el mateix dia del desallotjament de la nau del carrer Vilafranca i després un cop ja s’havien instal·lat a l’avinguda de Catalunya, treballadors dels serveis socials de l’Ajuntament van visitar aquest col·lectiu de persones sense llar per oferir-los passar l’onada de fred sota cobert a l’alberg.

Qui també ha mostrat la seva preocupació ha estat Amnistia Internacional, que en un tuit ha volgut recordar, a l’espera de tenir més informació, que les administracions autonòmiques i locals “tenen l’obligació de protegir els drets humans de les persones que viuen en assentaments informals”. I és que des del 25 de novembre, Dia mundial de les persones sense llar, aquestes 12 persones segueixen dormint a la intempèrie.