Plana, amb una bandera de Guinea Equatorial. Foto: EP

Arribar el 8.791è a la línia de meta mai no ha estat tan especial i constructiu. I és que en aquesta ocasió, l’important sí que era participar. Eduard Plana, professor d’economia i emprenedoria al col·legi Jaume Balmes, va recórrer els 42,195 quilòmetres de la Marató de Barcelona del 13 de març per una causa justa: recaptar diners per a l’escola que la fundació d’aquest centre està consolidant a Bata, una ciutat de Guinea Equatorial, excolònia espanyola. Aquest és l’últim episodi d’una història de solidaritat i constància que va arrencar fa sis anys.

L’any 2010 el centre escolar riberenc –que és una cooperativa de professors– va aconseguir obrir una escola en aquesta ciutat africana a imatge i semblança seva, una iniciativa que es va fer mitjançant la Fundació Okume AZ, vinculada a l’escola i de la qual Plana n’és el president. Sis anys més tard, els primers alumnes que van ingressar-hi han arribat a la secundària, i és per aquesta raó que des del Jaume Balmes busquen fons per poder arrencar aquest nou cicle educatiu.

UNIR L’H AMB BATA
La campanya, que seguirà oberta a okumeaz.org un temps més per poder recollir més recursos, convida a fer aportacions econòmiques que converteixin en euros els 6.374 quilòmetres que separen l’Hospitalet de Bata. A més, Plana va dedicar cadascun dels 42 quilòmetres de la Marató barcelonina als primers donants. De moment, la iniciativa està lluny dels 6.000 euros, tot i que supera amb escreix el miler, una quantitat amb la qual “es poden fer moltes coses a Guinea”, assegura Plana.

Ara per ara, l’escola té uns 300 nens i nenes. Aquest detall “és important”, destaca Plana, ja que el paper de la dona al país africà és més aviat secundari. “Allà parlem d’igualtat en una regió on la formació de les dones és desigual”, assegura Plana, el qual recorda que la directora del centre germà és una dona, Mari Carmen Ensefumu.

El centre guineà es va consolidant gràcies a les aportacions que es fan des de l’Hospitalet i a les contribucions “simbòliques” que paguen les famílies dels alumnes. “Aquesta quota garanteix que els infants assisteixin a classe i introdueix seriositat en el projecte”, argumenta Plana. De fet, el pal de paller de la iniciativa és “reproduir el sistema de cooperativa del Balmes a la ciutat a Bata”, explica el professor. Un sistema que ha de garantir que “els alumnes guineans acabin tenint el nivell dels d’aquí”, afirma, i que l’escola “pugui funcionar autònomament en el futur”.

Tanmateix, aquesta “tasca esgotadora”, tal com la descriu Plana –que va visitar l’escola l’any passat–, s’ha topat sovint amb dificultats, no només econòmiques, sinó també culturals. Tot i ser un país amb mancances i subdesenvolupat, la situació a Guinea Equatorial no és límit, com sí que ho és a Somàlia o al Sudan. Aquest fet els juga en contra, segons Plana, ja que no s’hi envien suficients recursos per millorar l’educació o pal·liar la pobresa de la zona. “Guinea no és prioritària ni per a Espanya, que ha volgut girar una pàgina delicada de la seva història”, lamenta. Tot i que no és l’únic projecte estatal que treballa actualment a l’antiga colònia, Plana recrimina el paper poc rellevant de la cooperació espanyola en un antic territori.

Precisament això deriva en una altra dificultat. “Alguns guineans encara es malfien del projecte”, explica el professor, ja que creuen que els cooperativistes “volen alguna cosa a canvi”. Uns recels, tanmateix, “comprensibles”, ja que s’expliquen a través de l’espoli que van patir els guineans per part de la metròpoli espanyola durant dècades. “De vegades allà no t’entenen, però és que tampoc aquí”, ironitza Plana.

CÓRRER PER FOMENTAR VALORS
Aquest és un projecte, diu Plana, de cooperació internacional i local, ja que també involucra tota la comunitat educativa del Jaume Balmes. En aquesta voluntat de promoure els valors de la solidaritat a casa nostra, la iniciativa de la Marató ha estat impulsada amb la col·laboració dels seus alumnes de secundària, batxillerat i grau, que han ajudat a dissenyar i promocionar la campanya a la xarxa. “Corro per ajudar els d’allà, però també els d’aquí”, assegura Plana, el qual, tanmateix, deixa clar que “és la punta de llança d’un projecte amb molta gent al darrere”, sense la qual “no hauria estat possible fer res”.

Unes persones, com els seus alumnes, que el van acompanyar durant la prova i que van creuar la meta amb ell portant una bandera guineana i un missatge de germanor i passió per l’educació.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram