L’Ingrid exigeix a l’Ajuntament una solució a la seva situació. Foto: Línia l’H
L’Ingrid està acampada davant de l’Ajuntament des del 31 de juliol. Aquell dia la van desnonar d’un pis de Kutxabank que la PAH havia ocupat. El pis va quedar tapiat i des de la plataforma expliquen que, des de llavors, està buit. A més, en van trencar els lavabos perquè ningú hi pugui entrar a viure un altre cop. De fet, des de la tenda on l’Ingrid passa les nits es pot veure una de les oficines que l’entitat bancària té a la ciutat.
Quan això va passar, des del consistori van oferir a l’Ingrid i al seu fill l’opció de quedar-se tres o quatre dies en un hostal, però per a ella això només serveix per endarrerir uns dies el fet de quedar-se sense casa.
“SOLUCIONS INVIABLES”
L’altra alternativa que li va oferir el govern de Nuria Marín és donar-li una ajuda per pagar una pensió durant uns dies mentre busca una habitació o un pis. Però tal com denuncien des de la PAH de l’Hospitalet, aquesta opció no és viable perquè, per la seva situació, ningú li lloga cap pis ni cap habitació.
De fet, des de l’entitat asseguren que volen “demostrar a l’Ajuntament que la solució que ofereixen a l’Ingrid és inviable”, perquè “ells li donen una ajuda de 200 euros” i per llogar un pis “necessita nòmines i tres mesos de fiança”, uns diners que ella ara mateix no té.
LLUITES DIVERSES
El del 31 de juliol va ser el segon desnonament que l’Ingrid i el seu fill han patit en menys d’un any. El primer va ser a finals de setembre de l’any passat, quan es va acabar el contracte de lloguer del pis on vivien, a Santa Eulàlia. Això va passar poc després que l’empresa on treballava, que es dedicava a la neteja de pisos i apartaments turístics, tanqués i deixés a tots els treballadors al carrer i amb algunes nòmines pendents de pagar.
L’Ingrid explica que, mentre lluita per aconseguir un habitatge digne per a ella i el seu fill, també batalla per aconseguir que l’empresa li pagui les nòmines i la quitança que li deu.
MOMENTS DIFÍCILS
Tot i que reconeix que acampar durant tot el mes d’agost a la plaça de l’Ajuntament ha estat dur i l’angoixa i la incertesa de no saber com acabarà tot plegat provoca molt desgast psicològic, l’Ingrid està determinada a quedar-s’hi el temps que faci falta: “D’aquí no em moc fins que s’arregli la meva situació”.
De fet, els missatges d’ànims que li han fet arribar els veïns i veïnes que passen per la plaça l’ajuden a continuar acampada. Fins i tot reconeix haver sentit algun comentari racista d’algun vianant, però assegura que, ara, aquest tipus d’ofenses la fan “tirar endavant”.
MARCANT EL CAMÍ
A més del seu fill, que des del segon dia d’acampada va a un casal d’estiu gràcies a una beca del consistori, l’Ingrid també té molt presents la resta de dones que pateixen situacions similars a la seva.
Per això, assegura que aconseguirà la seva “meta” i que això “servirà per als que venen al darrere, que n’hi ha un munt, perquè ningú més ho pateixi”.
