“L’Hospitalet serà sempre nostre” ha esdevingut no només un crit de protesta els últims dies arran dels fets de l’1-O, sinó també tota una declaració d’intencions de centenars de veïns que han reaccionat en contra de la violenta actuació policial, personalitzada a la ciutat en l’Institut Vilumara.
El que estava sent una jornada tranquil·la, només marcada per les llargues cues, va convertir-se, en qüestió de minuts, en una estampa d’un altre temps. Cap a dos quarts de dues del migdia, prop d’una vintena de furgonetes antiavalots de la policia nacional feien acte de presència al Vilumara i una munió d’agents s’obrien pas a través dels veïns i veïnes que esperaven per votar. La imatge d’un dels policies trencant les portes d’un edifici centenari declarat d’interès local amb un mall quedarà per al record dels presents i de la ciutat. Finalment, i després de deixar alguns ferits pel camí, la policia va poder accedir-hi i requisar material del referèndum.
Una actuació que va tensar els ànims i que va estar acompanyada de crits en contra dels agents, com ara “Feixistes”, “Esto con Franco, sí pasaba” o “Fora de la meva ciutat”. Fins i tot l’alcaldessa Núria Marín i altres regidors van desplaçar-se al Vilumara tan bon punt van assabentar-se de la presència de la policia. Finalment, els agents es van replegar sense haver requisat les urnes –s’havien amagat– i es va poder continuar votant, notícia que va ser celebrada amb crits d’“Hospitalet!”.
Amb la notícia dels fets del Vilumara, molts veïns que ja havien votat van decidir quedar-se a les portes dels centres per defensar-los en cas d’una nova visita de la policia. Al Provençana, per exemple, alguns hospitalencs van tancar el carrer Sant Pius X amb contenidors emulant barricades, mentre que a altres col·legis com el Can Bori desenes de veïns i veïnes van estar-s’hi fins tard.
En aquesta última escola, on va votar la veïna i consellera de Governació, Meritxell Borràs, hi havia en Vicente Muñoz, un voluntari que hi era des del dia anterior. Bosses als ulls però mirada emocionada. Feia hores que anava amunt i avall i, cap a les sis de la tarda, s’havia assegut. “Venim a fer un esforç per un acte democràtic”, va dir en Vicente, que va negar pertànyer a cap entitat sobiranista o partit. “Sóc un veí, com molts altres, que he vingut a donar suport a la democràcia”.
Amb tot, hospitalencs que van agafar les regnes d’un dia per al record. En aquesta línia, el 3 d’octubre molts van tornar a sortir al carrer amb motiu de l’aturada decretada per la Taula per la Democràcia. Unes marxes ciutadanes silencioses que van recórrer el centre de la ciutat i van fer parada al Vilumara i a la comissaria de policia de la Rambla. A les sis de la tarda, centenars de persones es van concentrar davant de l’Ajuntament –alguns amb banderes d’Espanya– demanant “democràcia” i reivindicant, un cop més, que l’Hospitalet és dels veïns.
Pel que fa a l’aturada de país –a la qual va donar suport Línia l’H–, segons el sindicat CGT el seguiment a l’àrea metropolitana va ser del 75%. A l’Hospitalet, en general, els negocis van secundar l’aturada i bàsicament va obrir el sector de l’hostaleria.
A l’altra cara de la moneda hi ha els ciutadans que van decidir no anar a votar l’1-O, alguns dels quals van protagonitzar sonores cassolades a barris com Can Serra o Bellvitge durant el missatge del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, del dia 4.
Escridassen Núria Marín, que
s’encara amb la policia: “Marxeu”La jornada de l’1-O va deixar imatges que no s’esborraran fàcilment de la memòria col·lectiva. A banda de les càrregues policials arreu del país, a l’Hospitalet es va produir un fet singular. L’alcaldessa Núria Marín va fer acte de presència a l’operatiu policial al Vilumara i va instar els agents a abandonar la ciutat. “Marxeu”, va exclamar una alcaldessa visiblement contrariada al cap de l’operatiu.
Mentrestant, alguns dels veïns presents van escridassar l’alcaldessa –tot i que altres van aplaudir la seva intervenció–, retraient-li que no hagués cedit locals i demanant la seva dimissió. Marín, que va intentar parlamentar amb algun d’ells, va condemnar la intervenció policial. “Reprimir gent que només vol votar és una vergonya, això és impresentable”, va criticar.
Marín va parlar seguidament amb el delegat del govern espanyol, Enric Millo, el qual, segons l’Ajuntament, es va comprometre a no tornar a enviar la policia.
