Arranz-Bravo, al costat del ‘Pont de la Llibertat’. Foto: Esther Romagosa/ACN
L’Acollidora queda òrfena. L’estàtua que millor descriu l’essència de l’Hospitalet -la de ciutat que acull a tot aquell que hi arriba- plora la mort del polifacètic artista Eduard Arranz-Bravo, que va morir divendres als 82 anys. “Ha mort plàcidament, a casa seva, pintant fins a l’últim dia. Ens deixa una obra que ens acompanyarà en la seva absència”, han assenyalat des de la Fundació Arranz-Bravo.
Les mostres de condol s’han multiplicat al llarg del cap de setmana. “Ens vas deixar un dels símbols que més representa el caràcter de l’Hospitalet”, va expressar el mateix divendres l’alcaldessa, Núria Marín, en referència a l’Acollidora. “Però, per sobre de tot, has estat un gran amic i un enamorat de la nostra ciutat”, va afegir Marín.
“Consternats”
La mort d’Arranz-Bravo es produeix poc abans de la publicació de les seves memòries. Ho farà l’editorial Comanegra, des d’òn s’han mostrat “consternats” per la notícia. “Ahir van anar a impremta les seves memòries. Avui Eduard Arranz-Bravo ha mort a casa seva. Que no pugui veure’l, que no pugui presentar-lo, ens roba una part important del sentit de la feina”, van expressar des de l’editorial poc després de saber que l’artista havia mort.
Per la seva banda, el portaveu d’ERC i líder de l’oposició, Jaume Graells, va mostrar el seu respecte a un artista “íntimament vinculat a l’Hospitalet”. Al seu torn, el portaveu dels comuns, Manuel Domínguez, qualifica la mort d’Arranz-Bravo com una “gran pèrdua” per a la cultura del país i del municipi. Les mostres de condol també han arribat des del PP i Vox, que han lamentat el traspàs de l’artista.
Un llegat únic
Una altra de les grans escultures que Arranz-Bravo llega a la ciutat és el Pont de la Llibertat, a la Rambla Marina, en homenatge als opositors a la dictadura i per la lluita per la democràcia.
Les seves obres han estat exposades al Museu d’Art Modern de Saõ Paulo (Brasil), al Museu Nacional d’Art Reina Sofía (Madrid), al Centre Cultural Tecla Sala (l’Hospitalet de Llobregat), al Centre Cultural de Terrassa i a la Franklin Bowles Gallery (Nova York), així com diversos espais de Barcelona, entre d’altres.
Als 70 va iniciar una intensa col·laboració amb Rafael Bartolozzi de deu anys d’exposicions, actes, edificis pintats, disseny i tota una sèrie d’activitats molt diverses. Obres conjuntes són les decoracions murals de la fàbrica Tipel a Parets del Vallès (1971), la d’un centre comercial a Magaluf (1973) i la casa de Camilo José Cela a Mallorca (1979), a més de diverses escultures.
Obra polifacètica
Entre les seves obres, destaquen la sèrie de litografies La casa, la sèrie Pantocrators, l’acció Cadaqués blau, al passeig de Cadaqués; la il·lustració d’’El callejón de los milagros, del premi Nobel Naguib Mahfuz; amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona va fer una sèrie de segells de correus; a finals dels 90 va fer 40 pintures originals per al programa del Gran Teatre del Liceu de Barcelona; va il·lustrar Homenatge a Catalunya, de George Orwell, editat pel Círculo de Lectores de Barcelona; va realitzar l’escenografia per a Del bressol a la cadira passant pel banc, de Martí Peraferrer a la Sala Muntaner de Barcelona.
L’any 2012 la Fundació Arranz-Bravo va presentar el projecte L’enigma de la llum, una instal·lació feta amb pintures, escultures, gravats i obra sobre paper, i l’any 2019, va dissenyar l’exterior del creuer Norwegian Encore, per la companyia Norwegian Cruise Line LTD als EUA i va pintar un llenç de grans dimensions per a la nova terminal de Miami de Norwegian.
