La problemàtica de l’habitatge té múltiples cares. La més mediàtica són els desnonaments, la imatge colpidora de famílies sortint de casa seva per no poder fer front a una hipoteca o un lloguer. Però quan la càmera s’apaga i els focus dels periodistes canvien de direcció, la realitat es fa palesa: una nova família s’ha quedat al carrer. Davant d’aquesta situació extrema, el boca a boca els posa en mans de persones que els ofereixen una solució, a priori, ràpida: les claus d’un pis i un ‘contracte’ de paraula a canvi d’un pagament previ que, segons les fonts consultades, oscil·la sovint entre els 300 i els 500 euros.
Es tracta d’habitatges buits en mans de bancs que són ocupats per grups que es dediquen a col·locar-los en un mercat paral·lel sense control que s’alimenta de la misèria humana. “Són persones que dominen la serralleria, irrompen en un pis buit, canvien el pany i cobren per donar un joc de claus noves a qui les necessiti”, explica a Línia l’H una font policial de la ciutat. Un modus operandi que confirmen diversos veïns del barri de Collblanc-Torrassa, un dels més afectats per aquesta problemàtica, tot i que no l’únic. “En aquests últims anys han sorgit problemes amb ocupacions controlades per màfies que usurpen locals i habitatges”, relata Montse Noguerón, veïna de la Torrassa. Uns fets que, segons denuncia, “estan derivant en problemes de seguretat i convivència”.
PROBLEMES DIARIS
De fet, en els darrers mesos han crescut les queixes de veïns arran d’aquest fenomen. “Cada dia”, destaca la mateixa font policial. Per exemple, uns veïns del carrer Pujós, que prefereixen mantenir l’anonimat “per por”, alerten de tres pisos ocupats en un mateix edifici, els inquilins dels quals “causen molts problemes” perquè, expliquen, “no respecten res”. Un cas similar es repeteix al carrer París, on un grup de veïns alerta de “bastants habitatges ocupats” que generen molts problemes de soroll i brutícia.
Una altra font del barri, que tampoc vol identificar-se per evitar represàlies, apunta a “un propietari de diversos pisos i locals del carrer Jaume Busquets” com a “responsable directe de la situació desagradable del veïnat”. Una hipotètica persona que llogaria els pisos “sense cap tipus de contacte” i que no es faria “càrrec de les despeses de la comunitat”. Un testimoni en la línia dels anteriors.
Una situació que coneix de primera mà Noguerol, que viu en un edifici del carrer Holanda amb un local ocupat als baixos des de fa un any per una família amb infants. Un carro per recollir ferralla a sota d’una persiana que fa de porta dóna la benvinguda a un habitatge improvisat i sense els subministraments bàsics. La comunitat tem que algun dia hi pugui haver una desgràcia, ja que els inquilins del local fan servir càmping gas. En aquest sentit, Noguerol recorda una explosió de gas fa 10 anys en un local del barri on també hi vivien persones de forma precària.
Aquesta veïna detalla com actuen els individus que busquen pisos buits en mans de bancs per tal d’ocupar-los. “Entren als edificis trencant les portes i finestres de l’escala els caps de setmana o durant la nit, o bé aprofiten l’entrada o sortida d’un veí per poder accedir al portal amb alguna excusa”, relata Noguerol. Un cop a dins, seleccionen el pis i hi entren.
NO CRIMINALITZAR
Amb tot, veïns atemorits i farts d’una situació que sembla que va a més. Ara bé, tal com afirma el portaveu de la PAH a Barcelona, Carlos Macías, “no es pot criminalitzar” persones que “han de recórrer” a aquest mètode per tal de trobar un espai on viure-hi. “Són famílies que han quedat al marge i sovint les administracions els giren l’esquena”, afegeix.
La PAH de Barcelona atén molts casos de la Torrassa i Macías s’afanya a criticar el paper que hi està jugant l’Ajuntament. “La seva flota de pisos socials és insuficient i no dóna resposta a la problemàtica”, etziba. A més, recorda que fa anys que alerten que les ocupacions de pisos sense contracte legal augmenten.
Des del consistori es defensen recordant que han lliurat 60 pisos per a lloguer social en els últims dos mesos. El tinent d’alcalde d’Espai Públic i Habitatge, Pepe Castro, afirma a Línia l’H que ja els agradaria “tenir-ne més”, tot i que reconeix que comptar amb un gran parc de pisos buits “és molt car”. “Dediquem els esforços més aviat a despesa social per ajudar les famílies”, afegeix. També reclama més suport de la Generalitat i, pel que fa a les ocupacions il·legals, assegura que, tot i saber que hi ha queixes, no tenen un “coneixement exacte de la problemàtica”.
EL CAS MÉS MEDIÀTIC
A principis d’octubre hi va haver una polèmica entre els Mossos i la PAH arran del desallotjament d’una família d’un pis del carrer Holanda. La plataforma va denunciar “mala praxi” de la policia catalana, que va esbotzar la porta i va fer fora una família de quatre membres amb infants. Ara, la PAH, Irídia i l’Obersavotori DESC han interposat una querella contra els Mossos per presumpta violació de domicili, coaccions i detenció il·legal.
Els tres col·lectius consideren que la policia va actuar de manera “desproporcionada” i “sense les garanties processals ni el termini suficient i raonable de notificació del desnonament a les persones afectades”. Els Mossos, per contra, van donar una versió diferent, acusant la família d’haver irromput al pis i haver causat danys. També van dir que la propietària de l’immoble havia denunciat el cas aquell mateix dia. “Fins a on sabem, la propietària no ho va fer”, nega però a aquesta publicació Elisa Miralles, membre de la PAH coneixedora dels fets.
Miralles relata que la família, després de ser desnonada al setembre, va haver de recórrer a una persona que els va donar les claus del pis del carrer Holanda i la promesa d’un contracte a canvi de 500 euros. La policia, però, va arribar-hi abans i els va desallotjar. Després dels fets, els afectats van intentar posar-se en contacte amb el fals arrendatari, sense èxit. Els diners, per suposat, no els han pogut recuperar.
Ara per ara, aquesta família comparteix pis amb una altra a l’espera que se li adjudiqui un habitatge de protecció social.
