La investigadora Susana Jiménez en una consulta. Foto: HUB
Els videojocs són entretinguts i motivadors, i de fet poden ajudar a desenvolupar habilitats i capacitats diverses. Ara bé, un ús excessiu i descontrolat comporta l’aparició de trastorns importants. Sense anar més lluny, l’addicció als videojocs és una realitat clínica que un 3% de la població és procliu a patir-la, amb les greus conseqüències en l’àmbit familiar, laboral o acadèmic que provoca. En aquest sentit, des de la Unitat de Joc Patològic i Addiccions Comportamentals de l’Hospital de Bellvitge alerten que des del 2021 les consultes per un ús excessiu dels videojocs són quadruplicat, en passar del 3,5% del total de la unitat al 15,4%.
Són dades que facilita l’Hospital de Bellvitge, des d’on expliquen que aquest fort increment podria ser una de les conseqüències del confinament per la covid en la salut mental a mitjà i llarg termini. “Fins que pacients i famílies no reconeixen que la passió pels videojocs és en realitat una addicció, no acudeixen a les consultes als dispositius assistencials i associacions d’autoajuda, i poden passar mesos”, declara Susana Jiménez, cap de la unitat i investigadora de l’IDIBELL.
Jiménez reconeix que un ús adequat dels videojocs poden generar patrons saludables i afavorir l’educació, però la investigadora també posa de manifest que cal prevenir l’impacte negatiu que poden arribar a tenir per un ús descontrolat. “Com a societat hem d’assumir de forma compartida la responsabilitat de promoure l’ús saludable de les noves tecnologies”, insisteix.
En la línia de la ludopatia
L’especialista alerta sobre la proliferació de jocs en línia que permeten comprar ‘caixes de botí’, és a dir, premis que els jugadors poden obtenir pagant diners o bé dedicant-hi hores. Des del punt de vista psicològic, “hi ha similituds entre l’addicció als jocs d’atzar i aquest tipus videojocs, ja que encoratgen el fet de gastar diners en ítems que no són comprats, sinó producte d’un algoritme informàtic”, segons l’experta.
Per tant, l’excitació de comprar aquestes ‘caixes de botí’ facilita la repetició de l’hàbit de buscar la recompensa desitjada, com passa en els jocs d’atzar. Així, els jugadors cada cop es gasten més diners en un intent de compensar el que s’ha invertit. Alguns autors, de fet, argumenten que les ‘caixes de botí’ poden representar la transició d’un ús de videojocs saludable a un ús problemàtic, o fins i tot la transició als jocs d’atzar.
