El problema de la soledat no volguda s’ha accentuat a causa de la pandèmia del coronavirus. Foto: Blanca Blay / ACN

“Quan s’està sol fa vergonya dir-ho perquè és admetre que els fills no compleixen”. “Quan tanco la porta a la nit, la soledat es nota”. Aquestes frases, tristes i colpidores, són dos exemples del relat que han fet algunes de les persones grans que han format part de l’estudi fet per l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD) sobre la soledat no desitjada de les persones grans. Segons les xifres de la Generalitat, a Catalunya hi ha 334.000 persones majors de 65 anys que viuen soles. No totes elles, lògicament, pateixen una soledat no desitjada.

El resultat de l’estudi, que ha entrevistat 325 persones de zones rurals i urbanes, mostra que entre el 34% i el 53% dels enquestats pateixen soledat no desitjada. L’estudi constata que la soledat s’incrementa com més gran és la persona (les que tenen entre 85 i 89 anys representen un 27% de les persones que se senten soles). La xifra que crida més l’atenció és que aquesta problemàtica té un rostre clarament femení, ja que el 78% de les persones que pateixen soledat no desitjada són dones.

“XIFRES PREOCUPANTS”
Pilar Rodríguez, coordinadora de projectes de l’Associació Benestar i Desenvolupament, afirma que les xifres que mostra l’estudi són “preocupants”. En aquesta línia, Rodríguez avisa que la soledat no volguda de la gent gran és des de fa temps un problema estructural de la societat i que, si no es prenen mesures, la situació anirà a pitjor. A banda, afegeix, es tracta d’un problema que “té poca visibilitat perquè no es veu al carrer i per això no s’encara”. La realitat, però, és que pot anar a més perquè “anem cap a un envelliment inevitable de la societat i això demana un canvi de paradigma, però està costant”, alerta Rodríguez.

Els experts avisen que el fenomen només es pot resoldre amb una visió comunitària

I quins canvis són els que cal impulsar per aconseguir començar a reduir aquesta realitat? N’hi ha varis i tenen angles diferents. “No donem valor al fet d’envellir i no ens adonem que tots arribarem a ser vells, i quan arribi aquest dia voldrem que ens respectin i viure amb dignitat. Als joves se’ls ha de conscienciar sobre això”, diu la coordinadora de projectes de l’ABD. És per això que insisteix en la idea de “comunitat”, on inclou les famílies, les administracions i professionals com ara els metges o també els cossos de seguretat, per millorar les coses. “Algunes famílies no compleixen. Les cures encara recauen molt sobre les dones i cal recuperar el valor de cuidar, de la família, de l’entorn comunitari, on també juguen un paper els veïns”, afirma Rodríguez.

Amb el coronavirus, l’aïllament de la gent que pateix soledat no desitjada s’ha accentuat

Sobre el paper de les administracions, des de l’ABD creuen que s’han fet “reflexions estratègiques”, però afegeixen que “fan falta accions”. Unes accions que passen, apunten des d’aquesta entitat, per tenir “més serveis, per exemple als habitatges, més prevenció i també més informació, on el big data hauria de tenir un paper, per conèixer millor la realitat i avançar-nos als nous casos”. Tot això, remarquen, necessita un finançament de les administracions que actualment és insuficient.

SOLS DURANT LA PANDÈMIA
Tota aquesta problemàtica s’ha accentuat des del març a causa de l’esclat de la pandèmia del coronavirus. Amics de la Gent Gran ja va alertar fa mesos que un dels grans efectes col·laterals de la pandèmia és que molta gent gran encara ha patit una soledat no desitjada més gran. L’entitat va augmentar els seus esforços per atendre avis i àvies i no ha deixat de fer trucades per donar suport emocional. “El confinament ens va poder semblar una eternitat, però per a les persones grans que pateixen soledat no desitjada i aïllament social és la seva realitat diària des de fa molt més temps”, alerten des d’Amics de la Gent Gran.

“Tinc un mirall amb el qual parlo i en ell veig una dona que no reconec, però puc parlar amb ella tot el que vull”, deia una de les dones entrevistades per l’estudi de l’Associació Benestar i Desenvolupament. Alguna cosa falla si com a societat no som capaços de garantir que una part de la gent gran no pugui viure amb dignitat l’últim tram de la seva vida.