La Conxita

La Conxita es va omplir amb la presentació del fanzín. Foto: Joaquín Eandi

Si fossis una bèstia, en quin medi viuries? Aquesta pregunta, críptica i contradictòria, és el detonant d’un exercici d’autoconeixement que un grup d’alumnes de quart d’ESO de l’institut Fontserè ha portat a terme els últims mesos a classe i que, dimecres 28 de febrer, va veure la llum en forma de fanzín poètic anomenat Bestiari Interior, que ha comptat amb la col·laboració de La Fundició i el laboratori editorial Des dels Blocs. Una altra història d’èxit educatiu amb la DO de la Florida i el Fontserè.

L’impulsor del projecte, el professor de català Gerard de Josep, va reflexionar sobre com podia, per una banda, apropar la música en català a un jovent majoritàriament de famílies migrants i, de retruc, fer créixer el cuquet per la poesia. Va ser quan va pensar en l’Animalari urbà de The Tyets, inspirat en l’Animalari d’Enric Larreula que, al seu torn, beu de la tradició poètica dels bestiaris. “Això em permetia parlar de moltes coses a classe”, explica el docent a Línia L’H.

Introspecció

De Josep havia endevinat la tecla. “I si fem nosaltres un bestiari?”, es va preguntar. I, a partir de la idea d’una exposició del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Ciència Fricció, De Josep va preguntar als seus alumnes quina bèstia serien i en quin ambient viurien.

A través d’aquesta premissa, els estudiants van fer un exercici d’introspecció que, a través dels “dobles sentits” que tant agraden a De Josep, va donar com a resultat una sèrie de poemes acompanyats de dibuixos, que mostren animals exòtics, fantàstics, que experimenten canvis existencials. Amb la inspiració de la música de The Tyets i el suport de la professora de plàstica Eva Bellapart, el projecte va anar prenent cos. “Troba el seu menjar, / i és feliç. Canvia de vida, / perquè ha trobat una nova sortida”, diu el Juan en el poema Una nova forma de vida. Hi ha qui parla d’una selva, com la Naibelis, i de com un animal es refugia en una cova, “la selva seva”, on ningú “no l’acusava de res”. Els dobles sentits. “És important buscar maneres de vehicular preguntes sobre qui som i on vivim, i aquí la poesia és un bon mecanisme”, assevera De Josep. “Cadascú interpreta un poema com vol, però l’autor li dona el seu significat personal que només ell sap”, afegeix.

L’acte de presentació va tenir lloc a La Conxita de Sants, una botiga de llibres i discos que es va omplir de gom a gom el dia de l’estrena del Bestiari Interior. “Ens vam fer preguntes sobre l’entorn on vivim i com ens afecta tot plegat”, va dir la Yeira, una altra de les estudiants participants. Les cares dels joves eren de sorpresa i de satisfacció per la feina feta. “M’emociona que hagin triat el meu dibuix per a la portada”, reconeix la Soraya. Es tracta d’un cavall amb bec, poderós, com les emocions vessades en aquest fanzín.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram