L’Hospitalet és la segona ciutat del país en habitants. Foto: Arxiu
Un dels principals debats a l’Hospitalet és el de la massificació i la densitat de població. No debades, districtes com la Florida i les Planes i Collblanc-la Torrassa estan entre les zones més densament poblades d’Europa, amb més de 60.000 habitants per quilòmetre quadrat.
Malgrat això, les estadístiques no fan més que indicar que la població de la ciutat creix any rere any. Segons les dades del cens que ha fet públiques recentment l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el municipi va assolir la xifra de 276.617 habitants l’1 de gener del 2023, gairebé 10.000 més que l’any anterior. Amb aquestes xifres, l’Hospitalet es col·loca com la ciutat que més creix en habitants a Catalunya i la setena a tot l’Estat. Amb tot, la xifra de 276.617 habitants és la més alta en 34 anys i ens acosta al rècord de més de 294.000 habitants que es va registrar l’any 1981.
“L’Hospitalet continuarà creixent en habitants”, avisa Pau Miret, investigador del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) i professor dels estudis d’Humanitats a la UOC. Ho corrobora Carlos Ruiz, hospitalenc i també investigador del CED, que assegura que tenen previsions que apunten que l’any 2040, “si no abans”, l’Hospitalet assolirà els 300.000 habitants, el somni humit dels alcaldes franquistes que anhelaven arribar a aquesta xifra per poder optar a un escó a les Corts. “Barcelona no cap en si mateixa”, assenyala Ruiz, que explica que la seva perifèria ara acull tot allò que la capital, per un tema d’espai, ja no pot allotjar. Això passa amb els hotels, però també amb la població.
Aquest increment té un impacte directe sobre la densitat. Sobre això, els dos investigadors ho tenen clar. “La densitat ajuda fins a cert punt perquè fa tot més sostenible, però una d’excessiva pot ser perjudicial”, argumenta Ruiz. Miret, al seu torn, reconeix que una densitat elevada a una ciutat metropolitana com l’Hospitalet és “inevitable”, però avisa que genera problemes si aquesta es converteix en amuntegament. Per tot plegat, Miret veu necessari créixer en altura, en un habitatge de qualitat i amb serveis garantits.
Ruiz avisa també de la “segregació residencial” entre el sud més ric i el nord més empobrit, on s’apleguen bona part dels migrants, motor de creixement poblacional i un símptoma, recorda Miret, que les coses “van bé”. “Si no, marxarien”, rebla.
