Algunes de les camises que feien servir als camps nazis. Foto: Museu de l’Hospitalet
Els nazis els van cosir a la camisa un triangle blau amb una ‘S’ de spanier -espanyol, en alemany- al centre. Tanmateix, les autoritats del seu país no els reconeixien com a tals. Ben clar ho va deixar el ‘cunyadíssim’ del general Franco, Ramon Serrano Suñer, quan va dir, després de la guerra civil, que “no hi havia espanyols fora d’Espanya”. Entre aquells milers de persones que havien fugit del foc del franquisme per caure a les brases dels camps de concentració nazis, hi havia una setantena d’hospitalencs, tot i que la xifra augmenta cada cop que s’investiga sobre el tema.
Per recordar la memòria d’aquells veïns, el Museu va estrenar una exposició on es pot conèixer, cas per cas, la trajectòria d’aquests hospitalencs deportats als camps nazis. Ho va fer amb un acte el 30 de març al qual va assistir l’alcaldessa, Núria Marín, i que va servir per posar en marxa una mostra que es podrà visitar fins al 9 de juliol.
11 llambordes previstes
Fruit de l’arrencada d’aquesta exposició, l’Ajuntament ha anunciat que pròximament es col·locaran a la ciutat les primeres 11 stolpersteine o llambordes de la memòria, una iniciativa que va néixer a Alemanya i que s’ha estès per tots els països que compten amb víctimes del nazisme.
Aquests elements es col·loquen al davant de les cases on van néixer o viure els deportats, i indiquen la data de naixement de les víctimes, de la defunció i el lloc on es va produir. De fet, quan es col·loquin aquestes llambordes, l’Hospitalet serà la segona ciutat del país, per darrere de Barcelona, en tenir més stolpersteine.
Per altra banda, pròximament hi ha previstes diverses conferències i visites guiades a l’exposició, que requereixen cita prèvia. Entre altres, hi participaran la investigadora Tania González, autora de l’obra Los hospitalenses del triángulo azul; la historiadora Dolors Marín i el periodista i també historiador Enric Gil, entre altres.
Tot plegat per fer honor a la frase que Julia Conesa, una de les Trece Rosas afusellades pel franquisme el 1939, va deixar escrita abans de morir. “Que el meu nom no s’esborri de la història”.
