El nas és el millor detector de les olors que hi ha. Foto: Science for change
Una de cada tres queixes de ciutadans de tot el món tenen a veure amb les males olors. La pudor, a diferència del soroll, és més complicada de mesurar, cosa que no vol dir que no sigui perjudicial per a la salut, ja que les olors invasives poden provocar estrès, manca de concentració, insomni, ansietat i, en últim extrem, afectar les vies respiratòries. Així ho explica l’hospitalenca i enginyera química Rosa Arias, consellera delegada de Science for change, una startup que promou la participació activa de la ciutadania en la ciència i que ha col·laborat en l’elaboració de la primera norma que defineix la creació de mapes col·laboratius de males olors. “El nostre nas és el millor sensor per detectar la pudor”, afirma en una conversa amb Línia L’H.
Arias, que l’any passat va ser seleccionada entre les 100 dones més importants d’Europa vinculades a empreses socials, és tota una experta en les olors. De fet, és la creadora de l’app Odour Collect, a través de la qual involucra la ciutadania no només en la detecció de les olors, sinó també en la recerca de solucions per evitar les pudors.
Aquesta emprenedora remarca que sempre s’ha posat el focus sobre els centres emissors de les olors fortes, com ara indústries o depuradores, entre altres. La proposta de la seva empresa, tanmateix, és posar el ciutadà al centre. “Generem una comunitat de veïns que mapeja les olors”, resumeix Arias. En aquest sentit, el mapa d’Odour Collect marca una cinquantena d’alertes amb olors que han detectat veïns de la ciutat. Ara bé, l’aplicació no es queda en les males olors i va més enllà, ja que dona la possibilitat de marcar al mapa racons agradables des del punt de vista olfactiu, com ara zones verdes.
Sense anar més lluny, Science for change organitza rutes de bones olors i fomenta la reflexió i el debat sobre temes capitals –i que afecten a la contaminació odorífera– com la gestió dels residus. Així mateix, posa a disposició dels veïns tallers per “entrenar” el nas i ensenyar-los a distingir les olors. La seva app té dades de diverses parts del món –fins i tot de Sibèria i Fiji– i vol convertir-se en una eina que ofereixi xifres reals que ajudin a prendre decisions. De fet, Arias reconeix que fa temps que intenta, sense èxit, que l’Ajuntament creui les seves dades amb les d’Odour Collect per contribuir en la millora de les polítiques locals.
