Arribava envoltada d’un clima d’incertesa. Ningú s’atrevia a assegurar que tornaria a ser un èxit. “La gent està cansada”, s’assumia col·lectivament. Però el carrer, un cop més, va respondre. I la Diada va ser, de nou, un clam independentista multitudinari.
Prop d’un milió de persones –800.000 segons les policies locals, més d’un milió segons els organitzadors– van concentrar-se diumenge 11 de setembre a Barcelona, Salt, Tarragona, Lleida i Berga sota l’eslògan ‘Endavant, República Catalana’. Concretament, a Barcelona, on també estaven cridats a mobilitzar-se els riberencs, 540.000 persones van omplir el passeig de Sant Joan de ‘batecs’ a favor de la República Catalana.
Sota un sol de justícia, els manifestants, una vegada més de totes les edats, van resistir la intensa calor i van intentar executar una performance que, a diferència d’anys anteriors, va ser poc lluïda. Ni la metàfora –milers de punts bategant alhora– ni la música escollida van ajudar a aconseguir-ho. Al final, de fet, el tradicional crit d’independència va acabar funcionant millor, injectant èpica a una concentració que, això sí, va ser menys nombrosa –tot i que igualment multitudinària– que les d’anys anteriors.
Curiosament, la xifra d’enguany –prop d’un milió– s’assembla molt a la d’1,1 milions de persones que van protestar el 2010 per la retallada de l’Estatut per part del Tribunal Constitucional, la manifestació ‘mare’ del procés. La d’enguany es presentava com la definitiva, la de la culminació del camí. De fet, molts manifestants van sortir al carrer diumenge dia 11 esperançats que així sigui. “No estem cansats, estem impacients”, deien molts, recordant les cinc Diades massives que han tingut lloc en els últims anys.
“Estem a punt”, clamava el president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sánchez, en el moment dels parlaments finals. “El procés només pot acabar bé si acaba a les urnes. No dubtem que el Govern i el Parlament sabreu escollir el com i el quan”, afegia. El debat sobre si això s’ha de traduir en un referèndum o en unes eleccions constituents ja ha començat. I, mentrestant, la nova Diada multitudinària ja és història.
Una Diada que exalta la
riquesa de la llengua catalanaMolts dels riberencs que van participar en la mobilització del passeig de Sant Joan de Barcelona a la tarda segurament van ser presents també als tradicionals actes de la Diada a l’Hospitalet durant el matí.
Com cada any, el monument a Rafael Casanova de la rambla Marina va ser l’escenari de l’ofrena floral dels partits i de les entitats, unes 200 en total, que van voler recordar la figura del dirigent del Consell de Cent que va resultar ferit en l’assalt final a Barcelona el 1714.
L’única formació que no va assistir a l’homenatge va ser Ciutadans, que critica que els actes de la Diada “no són plurals” i anuncia que no participarà en cap altre “fins que no sigui realment una festa per a tots els catalans”.
Enguany, amb motiu de la celebració de la Nit de Santa Llúcia a la ciutat aquest desembre, la commemoració de l’11 de setembre va evocar la riquesa de les lletres catalanes i de les llengües que es parlen a la ciutat. És per aquesta raó que la Diada hospitalenca va finalitzar amb la lectura del poema de Martí i Pol Ara mateix, que es va fer en cinc idiomes diferents.
