Una imatge de l’operació, de fa quaranta anys. Foto: HUB
Per a Juan Cuesta, un mecànic de la SEAT que va ser diagnosticat d’un tumor hepàtic, el 23 de febrer del 1984 va ser el primer dia de la seva nova vida. Aquella jornada va entrar a formar part de la història de la medicina espanyola, ja que a l’Hospital de Bellvitge li van practicar un trasplantament de ronyó, el primer que es feia a Espanya. Era un moment en el qual només hi havia quatre grups arreu del món que efectuaven aquesta operació de manera regular. Era, a més, l’única sortida que li quedava a Cuesta per sobreviure.
Ara, quaranta anys més tard, l’Hospital de Bellvitge ha celebrat una efemèride que va marcar un abans i un després i que va augmentar el prestigi del centre mèdic. Ho va fer el mateix 23 de febrer passat, en un acte al qual van assistir alguns dels professionals que van participar en aquella operació, així com famílies de donants de ronyó i persones que n’han rebut.
Entre els protagonistes presents a l’acte del febrer hi havia el cirurgià Alfonso Osorio, l’anestesiòloga Marta Suárez i la infermera instrumentista Carmen Pascual. Aquell equip de professionals estava liderat pels cirurgians Eduardo Jaurrieta i Carles Margarit, el qual havia estat amb l’equip de Thomas Starlz, pioner d’aquest procediment, a Pittsburg.
Aquella intervenció va generar moltes reticències i desconfiances externes, destaquen des de l’hospital, i els permisos legals no van arribar fins a l’últim moment. L’òrgan trasplantat va ser extret a l’Hospital de la Vall d’Hebron i l’operació posterior a Bellvitge va durar al voltant de 12 hores. El pacient va tolerar bé el ronyó i va poder tornar a fer vida normal.
