Creuant les vies pel pont de Matacavalls, de Sant Josep a les Planes, la ciutat canvia. I és que a mesura que anem pujant del sud cap al nord del municipi, les prioritats varien i enrere van quedant districtes de la cultura, companyies de circ canadenques i experiències gastronòmiques. Una realitat que trenca la dinàmica habitual, on el nord sempre guanya. Potser és cert allò que diuen que l’Hospitalet is different.
Però tornem al pont de Matacavalls i avancem uns metres més enllà, on hi trobem una de les zones més qüestionades de la ciutat: els Blocs Florida. Es tracta d’un micro barri d’edificis de promoció pública construït l’any 1955 i que, en contra del que pensa tothom, no estan situats al barri de la Florida, sinó al de les Planes. Sigui com sigui, aquesta zona serà objecte d’un pla de millora integral –cosa que ja va anunciar l’alcaldessa Marín al gener–, que vol impulsar “una profunda regeneració” en tots els àmbits, segons explica a Línia l’H Lluís Esteve, exregidor d’ICV-EUiA i actual assessor municipal que s’encarregarà de dirigir el projecte, tal com es va acordar al Ple del maig.
Els blocs estan formats per 911 habitatges d’uns 40 metres quadrats cadascun, en els quals, sovint, hi conviuen famílies amb nombrosos membres, moltes d’elles immigrants, o bé gent gran que hi viu sola. La mala qualitat dels edificis ha estat una constant en la història de la barriada, fins al punt que ja des dels anys 70 del segle passat es va plantejar la possibilitat d’enderrocar-los i fer-los de nou.
“Volem balcons per als pisos”, reclama un jove que revisa a mig matí, juntament amb cinc veïns més, un cotxe avariat al carrer Teide. Què en penseu sobre el pla de millora que ha anunciat l’Ajuntament?, els preguntem. “Quines millores?”, s’afanya a qüestionar el mateix jove. De moment, el projecte està en la part inicial, i depèn de processos participatius que s’estan preparant i que arrencaran el setembre. “Volem que hi hagi la màxima participació possible entre els veïns”, afirma Esteve. D’aquest procés han de sortir les línies generals del pla de millora, que seran completades per una diagnosi inicial que s’està fent per detectar les principals problemàtiques dels blocs.
Per al grup de veïns del cotxe avariat, els problemes tenen a veure amb la brutícia, la inseguretat i la venda de drogues. De fet, la baralla multitudinària on van ferir sis Mossos el febrer va tenir lloc un carrer més enllà. A mesura que passen els minuts, la conversa s’encén entre els sis veïns, que fan una llista de greuges. “La brutícia crida a les rates, i aquí n’hi ha a dojo”, es queixa un altre dels homes mentre intenta esbrinar què li passa al cotxe, tal com fa amb el barri. Un altre dels protagonistes relata un incident que acaba de tenir amb un veí que té molts gossos a casa i que no paren de bordar tot el dia, tot lamentant l’incivisme d’alguns inquilins.
Deixem el grup del cotxe i parlem amb dos veïns que juguen tranquil·lament a la petanca a pocs metres. També viuen des de fa dècades al barri i la seva diagnosi coincideix amb les anteriors. “No pots anar de nit per aquest barri”, lamenta un d’ells, mentre l’altre assenteix, resignat.
Sigui com sigui, els dos veïns donen la benvinguda al pla de millora municipal i esperen que serveixi per resoldre la situació que s’hi viu des de fa anys.
Esteve, per la seva banda, reconeix les problemàtiques i argumenta que, per aquest motiu, se n’estan impulsant algunes d’urgents, com ara un pla de lleure per a 200 joves i infants del barri durant l’estiu, així com alguna actuació puntual als edificis.
Unes primeres actuacions d’un pla integral que es desenvoluparà fins a l’any 2030. Ara per ara, el consistori està buscant complicitats amb altres administracions, com ara la Generalitat, la Diputació i l’Estat per trobar fons.
Amb tot, Esteve assegura que tenen “molta feina al davant” i fa una crida a tots els agents, des dels veïns fins a les entitats i els partits de l’oposició, a treballar en equip. En aquest sentit, posa com a exemple el reconegut èxit educatiu de tres escoles properes –l’Eduard Fonseré, el Pau Vila i la Joaquim Ruyra–. “Cal transferir aquest èxit als blocs”, sosté.
Per la seva banda, des de la Federació d’Associacions de Veïns reben “amb cert optimisme” aquest anunci, ja que consideren “necessària” la reforma integral dels Blocs Florida, en paraules del president, Manuel Piñar.
Unes expectatives compartides per tot un barri que vol caminar cap a un futur millor.
La lluita per la dignitat
El sis d’octubre del 1955 el dictador Francisco Franco inaugurava una promoció d’habitatge públic a Barcelona, Badalona i l’Hospitalet. Aquests últims, els actuals Blocs Florida, van rebre el nom d’Onésimo Redondo, cofundador de les Juntes d’Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS), un dels pilars del franquisme que conformava el partit únic.
Les obres dels edificis van tenir un pressupost de prop de 28,5 milions de les antigues pessetes i els primers veïns que van entrar-hi a viure eren antics barraquistes del Somorrostro, Montjuïc i la Bomba –barri que estava ubicat a la zona de l’actual plaça Europa–.
En un principi, el prop del miler de pisos dels blocs tenien una superfície de 35 metres quadrats, que van passar a 40 gràcies a la lluita veïnal que va aconseguir convertir en zona habitable el safareig. Una de les victòries d’un veïnat que no es va conformar amb les condicions pèssimes dels edificis.
Des d’aleshores, els cants de sirena sobre possibles projectes de rehabilitació, i fins i tot d’enderroc, dels blocs han ressonat sense arribar enlloc. “Aquest és el definitiu”, es mostra convençut Esteve.
