Imaginem, per un moment, una ciutat en la qual els carrers principals transcorren per sobre de l’antiga Via Augusta i on hi ha indicis d’una vil·la, dues necròpolis i un port d’ancoratge romans, a més de restes neolítiques. No estem parlant d’Empúries o Tarragona. Ni tan sols de Barcelona. Es tracta de l’Hospitalet.
L’aparença actual d’una ciutat densament habitada i edificada allunya de l’imaginari col·lectiu les potencialitats arqueològiques que realment té. L’Hospitalet és al costat de Barcelona i de la desembocadura d’un riu, el Llobregat, una zona “on sempre hi ha hagut vida”, recorda el director del Museu, Josep Maria Solias. I on hi va haver vida hi queda rastre.
Tanmateix, el ciment amenaça les expectatives d’obrir i estudiar més jaciments a la ciutat. “És possible que amb l’augment de la construcció de les últimes dècades s’hagin destruït algunes restes”, reconeix Solias.
Justament per evitar que això continuï passant, Canviem va presentar al darrer Ple una moció per protegir aquelles zones de la ciutat susceptibles d’amagar restes d’interès. “A l’Hospitalet no hi ha cap mena de protecció arqueològica, com sí que passa a moltes altres ciutats de l’entorn”, explica a Línia l’H Roger Molinas, arqueòleg i membre de Canviem. De fet, el text de la moció fa referència a Barcelona, Gavà o Sant Boi, municipis que disposen “d’un detallat i acurat mapa de zones d’expectativa arqueològica”. “A la ciutat no hi ha cap àrea d’aquest tipus”, lamenta Molinas.
Però què vol dir exactament que una àrea és d’expectativa arqueològica? Doncs que abans de poder fer-hi cap obra, cal fer sondejos i prospeccions per comprovar si hi pot haver un jaciment a sota. Solen ser àrees on prèviament s’han fet troballes arqueològiques puntuals que conviden a pensar que n’hi poden haver més.
La voluntat de la proposta de Canviem és actualitzar el Pla de Protecció del Patrimoni local amb la inclusió de zones d’expectativa arqueològica. La moció va ser finalment aprovada parcialment, ja que el PSC va votar en contra dels dos punts de la moció que reclamaven justament incloure al pla aquest tipus d’àrees. Per a Molinas, aquesta postura retrata “el desconeixement dels socialistes” en aquest àmbit i que “qualsevol cosa que es posi davant d’una obra els fa nosa”. “L’Ajuntament no té gens d’interès a protegir el patrimoni”, sentencia Molinas, que argumenta que per aquesta raó ha de ser la societat civil qui el defensi.
“EL PITJOR LLOC”
Una part d’aquesta societat civil de la qual parla Molinas s’agrupa al voltant d’entitats com Perseu. “Som els vigilants que estem a l’aguait perquè no es faci cap barrabassada amb el patrimoni”, explica Ireneu Castillo, el president, el qual també es mostra molt crític amb la política patrimonialística del govern local. “L’Hospitalet és dels pitjors llocs per defensar el patrimoni”, etziba, tot i que es mostra esperançat pel fet que “la gent, a poc a poc, comença a prendre’n consciència”, tot posant com a exemple la lluita per conservar el Pi de la Remunta –el qual assegura que ja s’ha assecat, a falta de confirmació oficial– o l’edifici del Coro. “Al PSC no li interessa defensar el patrimoni perquè suposa frenar projectes urbanístics”, denuncia.
El president de Perseu també ironitza amb un punt del programa del PSC per a les passades municipals, en el qual promet convertir la ciutat en un “museu obert”. “Quina cultura volen ensenyar?”, qüestiona Castillo, que es queixa que el Museu “està limitat per la política municipal”.
Solias, per la seva banda, defensa la tasca del Museu i considera necessari incloure a l’actualització del Pla de Protecció del Patrimoni riberenc algun tipus de figura jurídica que permeti intervenir arqueològicament en zones d’interès.
