La interacció social que permeten els dispositius seria la causa principal de l’addicció. Foto: Freepik
L’addicció als telèfons mòbils és un dels grans reptes que tenim damunt la taula. Nombrosos estudis evidencien que cal trobar solucions abans que l’assumpte se’ns escapi de les mans. Ara bé, el problema és dels dispositius o dels continguts que hi trobem? Un equip de recerca de la Universitat de Granada ha demostrat per primer cop que no és el telèfon el que ens genera addicció, sinó la interacció social que ens permet. És la primera evidència experimental d’una teoria que ja advertien alguns investigadors i s’ha publicat a la revista científica Psicothema.
Per arribar a aquesta conclusió, els científics van reunir 86 persones i els van col·locar en dos grups: uns havien d’enviar un Whatsapp als seus coneguts sobre el projecte de recerca on col·laboraven, i els altres, no. Després, van deixar tothom sense accés als dispositius. Mentrestant, els científics van mesurar l’activitat electrogalvànica de la pell, un paràmetre que calcula, per dir-ho fàcil, la nostra ansietat. El resultat va mostrar que les persones que havien enviat un missatge i esperaven una resposta estaven més tenses que les de l’altre grup. Així doncs, és la necessitat d’interacció el que ens fa addictes.
Les claus
- Tecnologia: Un estudi posa en evidència que els dispositius tecnològics per si mateixos no generen addiccions.
- Interaccions: Cada cop que enviem missatges als nostres contactes, el nostre cervell es queda esperant una resposta.
- Addicció: La tensió que sentim mentre esperem una resposta podria ser una de les causes de l’addicció als dispositius.
- Xarxes: L’estudi posa en relleu que són les aplicacions, en particular les diverses xarxes socials, les que ens causen ansietat.
