Òscar Milla, cap de premsa del CE L’Hospitalet. Foto: Gabriel Cazado
“Per molt que, després d’un gol decisiu en el temps afegit, m’entrin ganes d’aixecar-me i abraçar la persona del costat, no ho puc fer”, confessa Òscar Milla (Barcelona, 1975). La seva prioritat és anunciar-lo a les xarxes socials sense cap errada. “A més, potser estic a la llotja o atenent algú. No seria correcte deixar-me anar”, matisa el director de comunicació i relacions externes del CE l’Hospitalet.
És a la zona de premsa quan Milla és més l’aficionat que serà sempre. “Allà sí que et pots abraçar un moment amb l’entrenador, el president, el golejador…”, confessa. Quan ha anat a veure l’Hospi com a seguidor, sense la necessitat de cobrir o representar l’equip, és quan s’ha sentit totalment lliure. “Llavors trec els meus sentiments més sincers cap al club”, afegeix Milla.
La seva feina, imprescindible i sovint invisible, només la pot desenvolupar qui estigui fet d’una pasta especial. “Cal ser resolutiu i comunicar de manera àgil i senzilla, sent curós amb què i com es diu, i pacient amb certs comentaris a les xarxes”, descriu. És un ofici amb un horari gens definit. En el fons, “són 24 hores els set dies de la setmana”.
Amor per l’ofici i el club
Una dedicació que només pot sentir qui estigui enamorat de la professió i del club. És possible que Milla naixés intentant parlar més que plorant. “A casa em deien que seria diputat al Parlament perquè xerrava molt. Fins i tot feia discursos als treballadors d’una bòbila com si fos el president del comitè d’empresa”, recorda, divertit. Amb l’arribada de Maradona al Barça i el Mundial d’Espanya, i admirant el periodista José Luis Fernández Abajo, el petit va començar a narrar per a la família els partits que feien a la tele.
En un partit contra el Múrcia, el seu primer, l’Hospi ja li va robar el cor. Amb el micròfon a la mà va narrar al camp vell i al Municipal per a Ràdio Florida. Després, a Ràdio L’Hospitalet, com a aposta de Jordi Mèlich, va intervenir en alguns partits a peu de gespa donant els detalls més precisos i fent entrevistes. A la ràdio municipal, “fins que ens la van tancar”, va centrar-se en el CB l’Hospitalet.
“L’Hospi és un club modest i proper que t’acabes estimant i sents com a teu. Intento contribuir a fer que creixi més”, enraona. Ho fa multiplicant-se. Sap que ha de publicar a l’instant la informació a les xarxes socials. “Però hi ha un web, un servei de documentació gràfica, un canal de YouTube…”, adverteix. També més de 42 equips del futbol base, el femení i l’inclusiu. Sort que rep l’ajuda “professional” de Maria Martínez, amb qui està “encantat”.
Com a director de relacions externes, Milla és la primera persona del club que rep les autoritats i els directius de l’equip visitant, a qui col·loca a la llotja. Ha de saber prèviament quins assistiran i comunicar els representants de la seva entitat que aniran als partits de fora.
“Igual que un club inverteix en un davanter perquè marqui gols, també ho ha de fer en un bon responsable de comunicació”, reivindica Milla.
