Foto: Maria Navarro
“Mai acabes de sortir de l’aula perquè no saps si l’endemà hi podràs tornar pels nous contagis de la covid, i has de preparar i corregir mil coses… Si, a més, jugues a bàsquet, la teva vida és molt intensa”, confessa Laura Arias (Esplugues, 1993), mestra, capitana del Bàsquet Maresme Boet Mataró 3 Viles i exjugadora del CEJ l’Hospitalet.
“Has de tenir molta passió i no fer teatre, però sí teatralitzar per captar l’interès de la classe”, defensa Dani Roure, el capità del CB Roser i professor.
És totalment cert. Soc tutora de 5è de Primària a l’escola La Ginesta, de Castelldefels, i intento que en cap assignatura perdin l’interès, les ganes i l’atenció. Com més gaudeixis tu, més fruirà l’aula.
Es tracta també d’explicar històries amb les quals l’alumnat se senti identificat.
Exacte. Has de ser empàtica i assumir que té les seves preocupacions i, alhora, aconseguir que allò que li estàs explicant passi a ser el més important. Quan arribes l’endemà i t’abracen o et comenten les seves coses, veus que l’esforç val molt la pena.
Quin és el valor que millor et defineix?
La capacitat d’adaptació.
A cada canvi, un somriure.
Sempre somric! Em costa més fer-ho els dies dolents, però tracto de relativitzar les coses. Busco solucions als problemes des de la positivitat i l’alegria, i m’encanta connectar amb les persones.
Fins a quin punt veure créixer l’Èlia, la teva neboda, t’ha ajudat a ser millor mestra?
Quan vaig saber que ma germana estava embarassada, vaig rebre el millor regal del món! Jo ja era professora i estava enamorada de la professió… L’Èlia té molt caràcter i inquietuds, i és activa i tossuda.
És el teu entrenament!
[Riem]. Sí, sí! Ma neboda m’ensenya a veure el món des dels seus ulls. Sempre dic que és molt meva, i ma germana assegura que en moltes coses s’assembla més a mi que a ella. Potser a vegades em treu més de polleguera perquè tenim un caràcter i unes maneres de fer semblants. Per a mi l’Èlia és l’alegria i l’estimo moltíssim. I la seva mare i la meva germana, la Natalia, el meu gran exemple a seguir: vaig créixer veient-la jugar i sempre hem estat molt unides.
”Espero que el CEJ l’Hospitalet jugui la Final a Quatre de la Copa Catalunya”
Està sent una temporada molt dura per al Bàsquet Maresme Boet Mataró 3 Viles: sou últimes de la Lliga Challenge i el club va cessar Jordi Vizcaíno, a qui va substituir Bea Pacheco.
Sabíem que seria un curs difícil perquè som un equip molt jove. L’adeu de Jordi Vizcaíno va ser un cop dur i ens va agafar per sorpresa. Jo em vaig quedar al club perquè volia continuar amb ell. És un gran entrenador [ara dirigeix el Joventut Badalona] i una persona excel·lent. Bea Pacheco va entrar al grup amb molt bon peu i no ha deixat de sumar coses des que va aterrar. Estem convençudes que en aquesta segona volta creixerem molt i donarem unes quantes sorpreses.
Com us ha canviat l’estat d’ànim i la confiança el fitxatge d’Adrijana Knezevic?
Ens aporta molta estabilitat i serenitat. És una líder amb una àmplia trajectòria a Lliga Femenina i grans coneixements de bàsquet que et regala mirades molt interessants. L’Adrijana és molt divertida i amigable, i ha encaixat molt bé al grup.
Malgrat que siguis una jugadora amb bons números, ho ets, sobretot, d’intangibles?
Sí. El que més destacaria de mi és la feina invisible: m’agrada morir en defensa, i és curiós, com millor estic darrere, millor ho faig en atac. L’equip és sempre la meva prioritat, i aquest any, en un grup tan jove, vull contribuir que les companyes creixin i explotin.
Ets la capitana.
Fins aquesta temporada no m’havia plantejat assolir aquest paper. He après moltíssim de capitanes com l’Olga Ruano. Tracto d’escoltar i parlar, i gestionar i trobar solucions als problemes. Em surt la vena de mestra en un grup molt sa. Em sento còmoda sent capitana d’un equip així.
Gran part de la teva formació la vas fer al CEJ l’Hospitalet.
Exacte. Quan era mini vaig jugar al CB Cornellà, i d’infantil a júnior de segon any, al CEJ l’Hospitalet, on, més tard, vaig competir dues temporades com a sènior. Sempre vam tenir equips molt humans i competitius. Tinc relació amb moltes excompanyes i encara fem sopars. Aquesta temporada tenen un equip molt bo i semblen molt unides. Els desitjo tota la sort del món en aquest tram final i espero que juguin la Final a Quatre de la Copa Catalunya.
L’Hospitalet t’ha marcat…
A més de jugar a bàsquet, vaig estudiar al Col·legi Sant Josep Obrer fins a Batxillerat. Malgrat que visc i vaig néixer a Esplugues, a l’Hospitalet és on he fet més vida i he conegut més persones del meu cercle.
