Imatge dels regidors que van començar el mandat que ara s’acaba. Foto: Ajuntament
El dia que es va constituir l’actual Ajuntament de l’Hospitalet, el juny del 2019, hi havia qui deia que serien quatre anys “de vacances” per al govern amb majoria absoluta del PSC. En aquell moment ningú pensava que aquest mandat que ara s’acaba seria un dels més delicats dels últims anys a l’Hospitalet, sobretot per als socialistes.
I és que un any més tard esclatava el presumpte cas de corrupció del Consell Esportiu, que va posar contra les cordes el govern de Núria Marín i que va fer caure l’aleshores tinent d’alcaldia i líder de la federació local del PSC, Cristian Alcázar, que s’enfronta a quatre anys de presó per presumpta corrupció, així com Cristóbal Plaza, l’altre regidor socialista que va dimitir per aquest cas. Fins i tot Marín va estar investigada per presumptament haver encobert un delicte, però el jutjat va arxivar la seva causa el juliol passat.
L’exregidor socialista Jaume Graells lidera la coalició d’ERC i EUiA que vol propiciar un “canvi de règim”
Per tot plegat, fa mesos que a les tertúlies polítiques de la ciutat corria la idea d’una candidatura unitària contra Marín, a qui l’oposició retreu manca de projecte clar per a la ciutat i la mala imatge que ha donat pel cas Consell Esportiu. Si més no, s’ha parlat molt de la unió dels partits a l’esquerra del PSC.
Però la realitat ha acabat sent molt diferent, i la sensació de desencís i d’haver perdut una bona oportunitat per fer mal al PSC a les urnes és palesa a l’esquerra.
Amb tot, que Marín guanyarà les eleccions del 28 de maig es dona per fet, però la qüestió és saber si ho farà amb majoria absoluta o no. I això també depèn de la participació. De moment, sobre el tauler hi ha 17 candidatures que intentaran posar-ho difícil als socialistes, tot i que el perill de la dispersió del vot entre formacions similars beneficia, a priori, Marín.
Les candidatures
El PSC afronta la campanya amb una llista amb novetats importants, com ara l’absència de José Castro, un històric dels socialistes hospitalencs que no es presenta a la reelecció. El mateix Castro va descartar en declaracions a El Far que la seva sortida de la llista del PSC tingui a veure amb les tensions amb la plantilla de la Guàrdia Urbana, que protesta des de fa anys per la millora de les condicions de feina. Qui escala posicions a la llista de Marín és Laura García, la regidora d’Igualtat i un valor jove a l’alça del socialisme local, que ocuparà el número 3 de la candidatura, per darrere de Marín i del veterà Francesc J. Belver.
Liderant el principal partit de l’oposició, ERC, hi ha Jaume Graells, exregidor socialista i alertador de la presumpta corrupció al Consell Esportiu. Graells està basant la seva campanya a presentar-se com una alternativa a Marín, tot i que els seus detractors li tiren en cara els 11 anys que va formar part dels governs socialistes de Marín. El seu nomenament com a cap de llista dels republicans va obligar a desplaçar el fins aleshores candidat i actual portaveu del grup al Ple, Antoni Garcia, que no està participant en la campanya d’ERC.
Així i tot, de moment són els republicans els que han posat sobre la taula el més semblant a un acord d’esquerres a la ciutat, en presentar-se en coalició amb EUiA per possibilitar un “canvi de règim” a l’Hospitalet.
El debat de la seguretat i l’incivisme i les queixes veïnals en alguns barris marquen la campanya
Per la seva banda, i seguint amb els altres partits, Ciutadans intentarà mantenir el tipus i els quatre regidors que va obtenir el 2019. Repeteix el candidat Miguel García, que té al davant el repte de limitar els danys i no veure’s arrossegat pels mals auguris per a la formació taronja.
Pel que fa a L’Hospitalet En Comú Podem, el candidat serà Manuel Domínguez, que ha estat president del Centre d’Estudis l’última dècada. La seva figura de reconegut professor i historiador va obrir la possibilitat de configurar un front d’esquerres al seu voltant, però no ha estat possible. De fet, l’excandidata dels morats, Ana González, forma part d’una altra candidatura progressista participada per Pirates, Decideix LH. I més a l’esquerra trobem els casos de la CUP i Alternativa d’Esquerres, que no es van posar d’acord per anar junts a les municipals. Els cupaires, al seu torn, van rebutjar unir-se a la coalició entre ERC i EUiA.
A l’espectre conservador hi ha el PP, que amb Sonia Esplugas al capdavant intentarà millorar resultats i superar l’única cadira que té ara al Ple. Qui també vol créixer en vots i tornar a tenir representació al consistori és Junts, que amb el lideratge de l’activista veïnal Teresa Rubio s’ha plantejat el repte de tornar a l’Ajuntament, on sempre havia estat des del 1979.
Per acabar, caldrà veure què passa amb VOX, que presenta el filòsof Francisco González com a candidat. El tema de la seguretat i la situació en alguns barris de la ciutat, amb reiterades queixes veïnals per l’incivisme i la sensació d’inseguretat, pot donar ales als ultres per aconseguir representació al Ple. Com a referent hi ha els dos regidors que va treure el partit d’extrema dreta Plataforma per Catalunya el 2011.
Els resultats del 2019
El PSC, liderat per Núria Marín, va recuperar la majoria absoluta en les passades eleccions municipals del 2019, en aconseguir 44.000 vots que li van reportar 14 regidors dels 27 possibles. L’altre titular que van deixar aquells resultats electorals van ser els cinc representants que va assolir l’ERC d’Antoni Garcia –amb 16.300 sufragis–, una xifra històrica per als republicans, que no tenien un pes tan gran a l’Ajuntament des dels temps de la Segona República. Per la seva banda, Ciutadans, amb 12.000 vots, va mantenir la seva representació al Ple, amb quatre regidors encapçalats per Miguel García, seguits pels comuns d’Ana González, que van obtenir-ne tres –11.300 vots. Per acabar, el PP de Sonia Esplugas, amb poc més de 5.000 paperetes, va resistir a la ciutat i va poder mantenir la seva representació al plenari amb una regidora. / Foto: ACN
La campanya electoral
El model urbanístic de la ciutat, l’etern soterrament de les vies i el Pla de la Gran Via tornaran a marcar el debat entre els candidats a l’alcaldia. Temes certament importants per a la ciutat, però allunyats del dia a dia dels veïns, que en diferents baròmetres d’opinió es queixen de la brutícia, l’incivisme i la inseguretat. Una qüestió, aquesta última, que ha condicionat el debat i l’acció municipal els últims mesos.
Per altra banda, diferents veus de l’oposició i del periodisme local critiquen que l’alcaldessa Marín ha rebutjat participar en dos debats electorals que havien organitzat el digital Districte 7 i l’Espai de Ciutadania, respectivament. La socialista, segons els organitzadors d’aquests debats, al·lega problemes d’agenda. L’oposició ha decidit que si Marín no hi va, ells tampoc hi participen. / Foto: Ajuntament
Possibles pactes
Tenint en compte els resultats dels passats comicis, la gran incògnita de cara a les eleccions del 28 de maig no és qui guanyarà, sinó si l’alcaldessa Núria Marín revalidarà la seva majoria absoluta. Una qüestió francament important, atès que, si no l’assoleix, es podria obrir un mandat complicat per als socialistes. I és que les aliances del passat semblen oblidades, i ara per ara els comuns, hereus d’aquella ICV-EUiA que pactava amb el PSC de Celestino Corbacho tot i haver-hi majoria absoluta socialista, no s’afanyarien a apuntalar un possible govern en minoria de Marín. Sigui com sigui, i descartada una candidatura unitària a l’esquerra del PSC, un possible pacte entre tres o quatre forces de l’oposició per arrabassar l’alcaldia als socialistes –en cas de no obtenir la majoria absoluta– és, almenys avui dia, un escenari més propi de la ciència-ficció. / Foto: Ajuntament
