Edifici dels jutjats de l’Hospitalet, a la Ciutat de la Justícia. Foto: Arxiu
“Molts fronts oberts”, “molta càrrega de feina” i treballadors que “peten”. Aquestes són algunes confessions que diversos funcionaris dels jutjats de l’Hospitalet han fet a aquesta publicació. Una situació que voreja el col·lapse i que no s’ha d’entendre com una reivindicació laboral més, perquè hi ha molts ciutadans que depenen de la justícia i que es veuen, de retruc, afectats per la situació. “És indescriptible, no es poden atendre les demandes de la població”, alerta una funcionària d’un dels 14 òrgans judicials que li pertoquen a la ciutat, que prefereix mantenir l’anonimat.
El sindicat CCOO va avisar el setembre que aquesta situació es repeteix a tots els jutjats de Catalunya, sobretot en els civils, on els tràmits superen en un 35% el volum de feina raonable que estableix el Consell General del Poder Judicial. Ara bé, malgrat que l’excés de feina és un problema comú arreu del país, a l’Hospitalet la situació és encara pitjor. Ho corroboren diverses fonts, com ara Joaquín Vela, líder del sindicat Justicia y Progreso, que treballa al jutjat de violència sobre la dona de l’Hospitalet. “L’Hospitalet no és un destí agradable”, assenyala. El sindicalista, a més, reclama “més òrgans judicials” per al municipi, tenint en compte que és el segon del país en població.
Vela no veu lògic que ciutats com Granollers, amb una cinquena part dels habitants de l’Hospitalet, tinguin dos jutjats més de primera instància i set d’especialitzats. “No quadra la diferència entre les dues ciutats”, analitza. Fonts del departament de Justícia de la Generalitat, que és qui ha de demanar al ministeri que es creïn més jutjats, argumenten que la ràtio d’òrgans judicials a l’Hospitalet és similar a la d’altres ciutats com Badalona, i que han demanat a Madrid el permís per crear el novè jutjat de primera instància, a falta de l’aprovació ministerial.
“Poques esperances”
Mentrestant, la situació continua igual i hi ha “poques esperances” perquè canviï, a judici de Vela. En paral·lel, en l’àmbit estatal, els funcionaris pressionen el nou govern de Pedro Sánchez perquè segui a negociar una millora de les seves condicions, amb l’escenari d’una nova vaga en l’horitzó.
Una altra funcionària d’un jutjat de la ciutat, que també demana anonimat, diu que tenen “un volum de feina molt bèstia” que els impedeix, per una banda, “arribar a tot” i, per l’altra, atendre la ciutadania degudament. Tracten qüestions rellevants per al dia a dia d’una persona com pensions alimentàries, tuteles, incapacitats o desnonaments. Aquesta mateixa funcionària destaca, això sí, que prioritzen els temes de família, però reconeix que bona part del temps han d’estar “apagant focs”. “Els funcionaris fem moltes hores, no només ens dediquem a posar segells”, reivindica. Una opinió similar a la de Vela, que recorda que l’administració de justícia acaba funcionant “gràcies a l’esforç dels funcionaris”.
Però, com hem dit, al darrere d’aquests processos hi ha ciutadans que necessiten una resposta solvent, perquè sovint els hi va la vida. Parlem amb José Álvarez, membre de la plataforma pel dret a l’habitatge Videsfront, molt assidu a visitar els jutjats locals per donar suport a les famílies amb dificultats. “Els processos s’alenteixen i, a vegades, la pressa per resoldre i treure feina pot col·lidir amb algun dret”, concreta en una conversa amb Línia L’H.
Álvarez, a més, posa sobre la taula la problemàtica de les baixes laborals. “No es cobreixen bé”, lamenta. I quan un funcionari es posa malalt, el procés passa a mans d’una altra secció, que se n’ha de fer càrrec. “I sovint aquesta ja va desbordada”, apunta. Una de les funcionàries entrevistades per a aquesta peça apunta també en aquesta direcció, així com Vela, que critica el departament de Justícia per “trigar” a l’hora de cobrir-les. Al cap i a la fi, és com un peix que es mossega la cua, ja que els empleats es veuen afectats per la saturació de feina, cosa que els empeny a una baixa que, després, no es cobreix bé.
Més recursos
I parlant de processos de vida o mort, Vela avisa que al jutjat de violència sobre la dona de l’Hospitalet “fan falta més mitjans”, i assegura que els de Barcelona –que són a la vorera del davant, a la Ciutat de la Justícia que comparteixen les dues ciutats–, “són més àgils”, fins al punt que una víctima de violència pot trigar més a ser atesa a l’Hospitalet que a la capital. “És una diferència abismal i inadmissible”, etziba Vela.
I és que, a vegades, ser atès amb celeritat en un jutjat depèn dels metres que et situïn en un municipi o un altre. Sense anar més lluny, els advocats temen haver de portar temes a l’Hospitalet. “A Barcelona els jutjats funcionen molt millor”, assegura Natalia Cordero, advocada de Mazars. Cordero considera que seria necessari habilitar més òrgans judicials especialitzats a l’Hospitalet, i explica que l’alentiment dels processos als jutjats d’aquesta ciutat genera “insatisfacció” en els seus clients. “Si a Barcelona pots tenir una sentència en un mes, a l’Hospitalet el mateix procés es pot retardar fins a un any”, detalla.
Amb tot, des del departament de Justícia reconeixen que els jutjats de l’Hospitalet estan “carregats”, però avisen que l’any vinent implementaran l’oficina judicial -un nou sistema que ha d’alleugerir de feina els jutjats catalans-. Mentrestant el departament ha facilitat equips de suport per als jutjats hospitalencs.
