Alguns dels elements d’arquitectura hostil que Arrels ha col·locat en un mapa interactiu. Fotos: Arrels
A l’Hospitalet s’han comptat 25 elements arquitectònics que dificulten la vida al carrer de les persones sense llar. Aquesta xifra surt d’un recompte elaborat per mig miler d’estudiants que han localitzat, en coordinació amb la Fundació Arrels, fins a 334 punts d’arquitectura hostil a Barcelona i l’Hospitalet.
I què és l’arquitectura hostil? Es tracta d’un concepte que cada cop més guanya espai en el debat públic i mediàtic i que fa referència a aquells elements com ara reixes, boles de formigó o bancs individuals a les places i carrers que eviten que s’hi col·loquin persones que viuen al carrer. Aquest tipus de pràctica “prolifera” cada cop més a l’Hospitalet i Barcelona, segons alerten des d’Arrels. “La vida al carrer ja és molt dura per si mateixa, costa molt trobar el teu lloc, i quan es col·loquen aquests elements la persona ha de tornar a començar de zero”, explica Ferran Busquets, director de l’associació.
Estètica o drets?
En aquest sentit, Busquet reflexiona sobre les motivacions per col·locar aquests elements a la via pública. “S’ha d’acceptar la pobresa, no com un problema estètic, sinó com un de drets humans”, argumenta Busquets.
Per la seva banda, el president de la Fundació La Vinya, Kiko Segura, afegeix a tot plegat el fenomen de la desaparició de les entitats bancàries i els espais dels caixers, on dormien la majoria dels sensesostre. “Ara, bona part dels caixers o han tancat o són exteriors”, explica Segura, que recorda que a la ciutat, tanmateix, moltes de les persones que viuen al carrer ho fan en cotxes o furgonetes abandonades.
Un fenomen, aquest de l’ús de vehicles abandonats com a casa, que va denunciar fa uns mesos l’Associació de Veïns Distrito IV de la Florida i que prolifera a les zones d’aparcament del barri a tocar de les vies.
Cens desert
Coincidint amb la publicació de l’informe d’Arrels, s’ha sabut que la licitació per fer un recompte de persones sense llar a l’Hospitalet ha quedat deserta. El govern municipal va anunciar-lo la passada tardor, però finalment la licitació es va acabar publicant aquest febrer. Fonts municipals expliquen que es reuniran aviat amb les entitats del sector per saber què ha passat i que tornaran a posar en marxa la licitació, tot i que eviten donar cap data concreta.
Sobre aquesta qüestió, Segura assenyala que els recomptes de persones que viuen al carrer són “una eina potent” que aporta no només dades quantitatives, sinó també de qualitatives de les persones sense llar. El president de la Vinya, a més, recorda que el 2021, conjuntament amb altres entitats com la Creu Roja, Càritas i les parròquies de la ciutat, van fer el primer recompte de persones que vivien al carrer, una acció que va comptabilitzar 92 persones al carrer, lluny de les 30 que aporta l’Ajuntament. A més, Segura posa en dubte que bona part dels sense sostre de l’Hospitalet siguin persones de pas, com apunten des del consistori, ja que ells, en la seva experiència d’acompanyament, han constatat que molts fa temps que són a la ciutat.
I, parlant d’acompanyament, la Vinya està en ple procés de micromecenatge per obrir el primer espai obert de l’Hospitalet, un lloc on les persones sense llar poden passar a dutxar-se, rentar la roba i socialitzar. L’objectiu fixat són 5.500 euros, que serviran per condicionar les dutxes de l’espai. De moment n’han recollit 1.500 i es mostren optimistes. Per altra banda, la Vinya també ha posat en marxa un nou equip d’acompanyament de persones sense llar al Centre i Sant Josep.
