No ens n’adonarem i ja tindrem a sobre les eleccions municipals. Molta cura, perquè tal com està el panorama polític, tindran uns efectes de vital importància per a Catalunya. La irrupció d’un candidat com el Sr. Manuel Valls. Exprimer ministre i diputat francès, educat, políticament en el jacobinisme propi de l’estat veí, el més radical d’Europa. I per acabar-ho d’adobar, presentat per la formació política Ciudadanos, de la qual és prou coneguda la seva ideologia.
Ens les hem de prendre molt seriosament aquestes eleccions. El Sr. Valls ha de saber que Catalunya és una nació, amb tots els ets i uts, pesi a qui pesi. I posar en discussió fins i tot el règim autonòmic, com ell ho va fer amb Còrsega, no és una targeta de presentació gaire recomanable per guanyar-se la simpatia dels seus probables electors.
D’altra banda s’està produint un atac, propi de tots els comicis, contra l’actual alcaldessa. Se l’acusa, gairebé en exclusiva, del deteriorament de la seguretat pública. I aquí hem de fer una reflexió: quantes vegades ha reclamat la Generalitat al Govern central l’autorització -denegada- per ampliar el cos de Mossos d’Esquadra? Moltes, per tant, a la Sra. Colau no se la pot fer responsable si no se li donen els mitjans necessaris. La mateixa problemàtica pel que respecta a la Guàrdia Urbana.
També tenim els partits que encara malden perquè s’apliqui el maleït 155. Que sàpiga la ciutadania que aquest article, només perjudica la part de la població més desfavorida. Els polítics segueixen cobrant puntualment els seus sous, mentre que les retallades en matèries com la seguretat pública i l’assistència mèdica venen a sobre com una dalla. Aquesta és la justícia del 155, aneu amb compte.
Per acabar, que els vots siguin coherents i que ningú es deixi entabanar per himnes i banderes. Primer Catalunya i el benestar dels catalans.
