Després d’un any de pandèmia hem pogut observar com la crisi social, que mai ha acabat de desaparèixer, s’ha intensificat en els sectors més vulnerables de la societat, entre ells, les dones treballadores. Amb la indiferència camuflada d’un govern de l’Estat que es diu d’esquerres s’han intensificat els moviments o associacions per defensar la vida. A partir d’organitzacions veïnals, de barri, de treballadors i gent en risc d’exclusió social, i també a través de la unió de dones. És en aquest context que es comença a parlar d’autodefensa. Autodefensa per reconquerir uns drets que ens han estat arravatats i que són de mínims.
Alguns haureu sentit últimament parlar d’autodefensa. Després de les protestes davant de cases amb famílies que estaven a punt de ser desnonades, després de les mobilitzacions quan van empresonar Pablo Hasel o després que una altra dona hagi estat assassinada. El fet que es parli d’autodefensa, tant des del moviment feminista com des d’altres moviments socials, és representatiu de la violència a la qual estem sotmeses.
Tota la violència del sistema ha estat bolcada en nosaltres i és per això que la resposta només pot ser una: l’autodefensa expressada en un sentit ampli. No és casualitat, doncs, que tots els actes que va plantejar el comitè de vaga de les Corts per a aquest 8 de març es puguin mirar des del prisma de l’autodefensa.
Que el Ple del Districte passi per alt les organitzacions de veïnes del barri de les Corts és una forma indirecta de fer-nos callar. No ha de sorprendre ningú que es creï un Ple popular paral·lel per donar la veu a totes les que estem silenciades. No ha de sorprendre ningú que mentre uns fan i desfan des de la seu del Districte, les veïnes parlin de seguretat alimentària, d’un habitatge digne, de fer front a la violència masclista, de frenar l’espai Barça i de garantir escoles segures al barri.
També veiem aflorar una necessitat d’autodefensa quan el comitè de vaga organitza un taller sobre urbanisme feminista i acaba amb dones del barri expressant la por i incomoditat que senten respecte del barri on viuen. Un barri que no està pensat perquè hi fem vida. Un barri on les dones encara passem por necessita d’autodefensa feminista.
Per últim, i ja entrant al 8 de març, és molt representatiu que a les Corts (com també va passar a altres barris de Barcelona) s’apostés per part de tot un comitè de vaga per acompanyar una dona del Grup d’Habitatge de les Corts a Serveis Socials i lluitar juntes pels seus drets. Mostrar a Serveis Socials i al regidor del Districte que els seus drets són també els nostres i que ni el racisme ni la condescendència patriarcal podrà amb nosaltres.
Defensarem les nostres llars. Defensarem una vida allunyada de la violència masclista. Defensarem un barri en el qual valgui la pena viure.
