El plor és una vivència molt singular dels éssers humans. Sol anar unit a la ràbia, la impotència o la frustració, després d’enfrontar-nos amb la veritat, que gairebé sempre ens dona un llarg llistat de decepcions. La política és un lloc privilegiat per a la mentida, tot i alguns intents per fer més comprensible la democràcia. A les dictadures, el silenci s’imposava a través de la censura; ara, l’estratègia és l’excés d’informació que juga amb les llibertats, més teòriques que reals, quan permet negocis milionaris i anuncis falsos, aprofitant-se de les crisis perquè les lleis arriben lentes.
La influència social dels mitjans de comunicació contribueix tant als canvis que pretenen fer realitat la igualtat de drets com a tot el contrari, quan, a mercè del que és privat, són motiu d’abusos corporatius per a benefici de la banca, del sector alimentari, la moda, la higiene, l’energia, el transport, la tecnologia, la salut o la seguretat, i que provoquen (encara que no es vegi) tota la contaminació del món, la fam, l’esclavatge, les guerres i la mort (també la vegetal).
Per naturalesa, el poder sempre enganya els febles i els crèduls sembrant la contradicció, ja que forma part de l’estructura de la nostra conducta. Seguint les empremtes de l’engany, ve a col·lació comentar que no sempre coincideixen les prioritats dels governs, sinó que depèn del moment. La pèrdua de l’ús del català, que ara preocupa molt als entorns audiovisuals, per exemple, no va ser prioritat a la legislatura anterior, encara que ja és història que el catalanisme es burlava dels xarnegos o que segueix sent gairebé impossible acabar amb la incitació a l’odi i la discriminació.
Hi ha teories particulars sobre la convivència: que la policia entri a les escoles (amb les seves armes) per parlar de com defensar-nos davant la violència. Que la promoció del famós Black Friday s’hagi posat d’acord per descartar “amb tota seguretat” que aquesta jornada tingués un origen esclavista, de quan els traficants abaixaven els preus a la temporada d’hivern. Que hi hagi grups socials que diuen que les seves nenes no patiran violacions perquè no sortiran mai soles. Quan les filles del pecat d’homes acaben en reclusió en convents. Quan la Ria es va convertir en una claveguera que encara segueix fent olor de diners podrits. Quan l’idioma que no és l’espanyol és una llengua de bèsties.
Ja no sonen les campanes al meu barri, les que ens acostaven a la bellesa d’allò ben fet. Algun dia estarà prohibida la manca de dades fiables, l’omissió de les intencions, els mentiders públics o privats, col·lectius o individuals, els prejudicis i falses creences que inventen problemes amb altres imatges, mites que construeixen mons infundats.
La transparència és una voluntat, una actitud i un instrument imprescindible per enfortir el sistema democràtic; és millorar la qualitat de la relació amb la ciutadania per augmentar la confiança en les institucions públiques, cosa que hauria de ser la principal eina per defensar-nos de la manipulació informativa. Perquè res no passa per casualitat.
