Moltes vegades se’ns ha preguntat que com és que a les Corts havíem decidit organitzar-nos en el Grup d’Habitatge de les Corts. Es deia que aquí no hi ha desnonaments i que el problema amb l’habitatge, segurament, aniria relacionat amb la segona residència. Deixant de banda tòpics i ironies, som coneixedores en primera persona que sí: l’organització al voltant de l’habitatge és necessària, també, a les Corts.
La lluita per l’habitatge és una lluita que ha irromput en l’escena pública mitjançant una intervenció política decidida i constant per part del conjunt del moviment per l’habitatge. Aquest ha passat de ser un puntal en la defensa de les nostres cases, parant desnonaments diàriament, a tenir un paper cabdal en la lluita per una vida digna pel conjunt de les classes populars, empoderant-nos per fer front a la nova crisi que estem vivint. Finalment, resultava que habitar no era el mateix que viure.
El districte de les Corts, el cas que ens pertoca, està compost per tres barris radicalment diferents. Deixant de banda la seva consolidació administrativa, aquest contrast amaga i contribueix a la generació de desigualtats profundes que s’expressen, evidentment, també en matèria d’habitatge. El procés de gentrificació, forjat durant anys per mitjà d’una especulació immobiliària sortida de mare, ha anat comportant una constant elitització del districte i ha difuminat la possibilitat de revertir aquesta situació i tornar les Corts a qui realment pertany, a les seves veïnes.
Les cortsenques ens hem vist abocades a digerir forçosament lloguers desorbitats que superen els 1.000 euros de mitjana. Si ens fixem en la situació del nostre districte en el conjunt de la ciutat, veiem com encapçalem els preus de compra més elevats, superiors als 650.000 euros de mitjana. Aquestes dinàmiques alcistes del mercat no són ingènues, sinó que responen directament als beneficis creixents de grans empreses i fons voltors que s’enriqueixen mercadejant amb un dret tan fonamental com és el dret a l’habitatge.
Els sospitosos habituals tenen nom i cognoms: La Llave de Oro, Engels and Volkers, la Haya Real Estate i molts altres que mercadegen des de fa tant amb les nostres vides. Aquest abandonament obligat de la llar és especialment preocupant en les joves, que hem passat de suposar el 16,6% de la població al 8,8% en els darrers 30 anys. Al fet de no poder accedir a un habitatge se li suma la impossibilitat de poder fer front a les despeses que se’n deriven i ens són imprescindibles per un fet tan senzill com viure. Com se suposa que hem de pagar aigua i llum, si la mitjana salarial de la ciutat no supera els 840 euros en menors de 24 anys? És per aquesta raó que també és un deure combatre aquesta tendència i lluitar, agermanadament, per una ciutat popular.
Tot i comptar amb un recorregut breu, la memòria del Grup d’Habitatge de les Corts clava les seves arrels en un passat de lluita que esquerda l’època recent de misèria i explotació, de crisis sostingudes i falses recuperacions. Tenim memòria per recordar qui hem estat. Tenim memòria per no oblidar en què pretenen convertir aquest barri. I el que és més important, tenim la força per fer front a l’elitització del barri, que dissol els nostres vincles i ens expulsa. Perquè tinguem-ho clar: nosaltres som moltíssimes més i ens mou l’amor per les nostres.
