Per un incomprensible i desafortunat procés de parcel·lació que l’Ajuntament de Barcelona va dur a terme a finals del 2012 es va soterrar gran part de la Pedrera de Pedralbes, a tocar del mateix monestir. L’any passat vaig escriure a l’alcalde de Barcelona, el senyor Xavier Trias, demanant-li la seva restauració com un important vestigi històric i paisatgístic de la nostra ciutat a conservar. Ell em va contestar amb data 18 de juny de 2013 dient que compartia amb mi “l’interès per la conservació i la difusió del patrimoni històric de la nostra ciutat, perquè conèixer el nostre passat ens ajuda a entendre el que som avui i el que podem ser en el futur”, per acabar dient que “a l’Ajuntament som molt conscients de la importància d’un espai tan singular i, per això, les obres que s’hi estan duent a terme actualment deixaran visible una part important d’aquest punt d’extracció històric”.
Ha passat més d’un any i ningú no ha fet absolutament res. La majoria de la Pedrera continua completament colgada. Més encara, des de fa unes setmanes i al solar que hi ha davant la Pedrera, tancat en el seu perímetre amb una filferrera, s’anuncia amb cartells ostentosos per part de la Fundació Privada Betània-Patmos la pròxima construcció d’un edifici singular de diverses plantes, que representaria la destrucció irreversible de la Pedrera i la seva futura impossibilitat de recuperació.
Encara tinc algunes preguntes sense resposta: Qui va donar l’ordre de soterrar amb terra i ciment la Pedrera? Com és possible que l’Ajuntament permeti edificar justament davant d’un lloc tan singular? Perquè el Servei de Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona, els seus Serveis d’Urbanisme, el Districte de Les Corts i el Museu d’Història de la Ciutat, com a responsable últim de la gestió del Monestir de Pedralbes, no han recomanat i defensat la seva conservació íntegra? Perquè l’alcalde de Barcelona no vol complir la paraula que va prometre per escrit? És possible que en ple segle XXI hi hagi tan poca sensibilitat política per qüestions com aquesta?
Si aquest atemptat paisatgístic finalment es perpetra, la ciutat haurà perdut per sempre més un enclavament únic, que a més va originar el topònim de Petras Albas, del qual deriva l’actual nom de Pedralbes. Rehabilitar els edificis històrics està molt bé, és necessari, però destruir conscientment els pocs vestigis històrics i paisatgístics d’un territori tan urbanitzat és una pèrdua irreparable per a les futures generacions. Algú s’atreviria a fer quelcom semblant a tocar dels monestirs de Santes Creus o de Poblet?
Des d’aquí llenço un S.O.S., juntament amb veïns de les Corts i Sarrià, i, si ningú no reacciona a temps, vull deixar constància escrita del meu rèquiem pel paratge de l’antiga Pedrera de Pedralbes, desapareguda per un afany urbanístic voraç i la incompetència i la irresponsabilitat d’uns tècnics i polítics insensibles que, a més, no volen donar la cara.
